Ratpenat de nas tubular de l'illa Negros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Nyctimene rabori)
Infotaula d'ésser viuRatpenat de nas tubular de l'illa Negros
Nyctimene rabori Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN14953 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdreChiroptera
FamíliaPteropodidae
GènereNyctimene
EspècieNyctimene rabori Modifica el valor a Wikidata
(Heaney & Peterson, 1984)[1][2]
Distribució

Modifica el valor a Wikidata

El ratpenat de nas tubular de l'illa Negros (Nyctimene rabori) és una espècie de ratpenat pertanyent a la família Pteropodidae, el qual fou descobert per a la ciència l'any 1984.[3]

Descripció[modifica]

  • Fa 142 mm de llargària total, amb una cua de 25 mm, orelles de 20 mm, avantbraços de 76 mm i una envergadura alar de 55 cm.
  • Les femelles són de color marró daurat clar o beix, mentre que els mascles presenten una coloració marró xocolata fosca.
  • Orificis nasals tubulars de 6 mm de llarg i separats l'un de l'altre.
  • Tots dos sexes tenen una franja fosca que s'estén des dels muscles fins a la cua i taques clares a les orelles i les ales.[3][4]

Reproducció[modifica]

Les femelles donen a llum una cria cada any entre l'abril i el maig. Les femelles joves esdevenen prenyades al voltant dels 7-8 mesos d'edat i pareixen el seu primer cadell 4 o 5 mesos més tard. En canvi, els mascles arriben a la maduresa sexual una mica més tard que les femelles (al voltant d'un any d'edat). La lactància dura entre 3 i 4 mesos.[3][5][6]

Alimentació[modifica]

És probable que mengi fruites i, potser també, insectes. Hom creu que és un dispersor de llavors dels arbres fruiters i que ajuda a controlar les poblacions de plagues d'insectes.[3]

Hàbitat[modifica]

Viu a les capçades de les zones forestals de clima tropical.[3]

Distribució geogràfica[modifica]

És un endemisme de les illes Filipines: Negros (la subpoblació més nombrosa), Cebú i Sibuyan.[3][5][7][8][9]

Costums[modifica]

Dorm al bosc (mai en coves), poques vegades vola lluny del seu lloc habitual i gairebé mai s'aventura en terres d'ús agrícola.[10]

Estat de conservació[modifica]

Les activitats humanes (principalment, la desforestació i la tala il·legal) han causat la pèrdua de bona part de l'hàbitat forestal d'aquesta espècie i això ha provocat que d'ençà de la dècada de 1950 la seva població hagi minvat dràsticament. Avui en dia, hom creu que no n'hi ha més de 2.500 exemplars i cap subpoblació depassa els 250 individus.[11][3][5]

Referències[modifica]

  1. Heaney, L.R. i R.L. Peterson, 1984. "A New Species of Tube-Nosed Fruit Bat (Nyctimene) from Negros Island, Philippines (Mammalia: Pteropodidae)." Occasional Papers of the University of Michigan Museum of Zoology, Núm. 708.
  2. uBio (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 Animal Diversity Web (anglès)
  4. Animal Info (anglès)
  5. 5,0 5,1 5,2 ARKive Arxivat 2010-08-11 a Wayback Machine. (anglès)
  6. Encyclopedia of Life (anglès)
  7. Cariño, A. B., 2004. Studies of fruit bats on Negros Island, Philippines. Siliman Journal 45: 137-159.
  8. Tamblyn, A., Turner, C., Turner, A. i Raines, P., 2005. A comparative study of the habitats of the Upper Imbang-Caliban Watershed, North Negros Forest Reserve, Negros Occidental, Philippines. Negros Forest and Ecological Foundation, Inc., Coral Cay Conservation, Londres.
  9. Vinciguerra, L. B. i Muller, R. A., 1993. Neue Erkenntnisse uber die Verbreitung des Rohrennasen Flughunds Nyctimene rabori Heaney and Peterson, 1984 auf den Philippinen (Mammalia: Pteropodidae). Jahrbuch des Naturhistorischen Museums Bern 11: 125-129.
  10. Vanishing Treasures Arxivat 2010-12-31 a Wayback Machine. (anglès)
  11. Ong, P., Rosell-Ambal, R.G.B., Tabaranza, B., Heaney, L., Ingle, N.R., Carino, A., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Alcala, E.; Helgen, K. (2020). "Nyctimene rabori." 2020 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2020. [Consulta: 3 abril 2023]

Bibliografia[modifica]

  • Altringham, J.D., 1996. Bats - Biology and Behaviour. Oxford University Press, Oxford.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994. 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa.
  • Heaney, L.R. i Heideman, P.D., (1987). Philippine Fruit Bats: Endangered and Extinct. BATS Magazine, 5(1): 3-5.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre, 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • UICN, 1990. Llista Vermella d'Animals Amenaçats de la UICN 1990. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Mickleburgh, S.P. et al., 1992. Old World Fruit Bats - An Action Plan for their Conservation. IUCN/SSC, Gland, Suïssa.
  • Nowak, R.M., 1994. Walker's Bats of the World. Johns Hopkins University Press, Baltimore.
  • Olson & Dinerstein, 1998. The Global 200: a representation approach to conserving the Earth's most biologically valuable ecoregions. Cons. Biol. 12:502.
  • Simmons, N. B., 2005. Order Chiroptera. A: D. E. Wilson i D. M. Reeder (eds), Mammal Species of the World, pàg. 312-529. The Johns Hopkins University Press, Baltimore, MD.
  • Wilson, Don E. i DeeAnn M. Reeder, eds., 1993. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 2a edició. Smithsonian Institution Press. Washington DC. xviii + 1207. ISBN 1-56098-217-9.

Enllaços externs[modifica]