Ocarina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ocarina datada entorn el 1900. Museu de la Música de Barcelona

L'ocarina és un petit instrument de vent, fet de ceràmica, sense claus i generalment amb vuit forats per als dits.

L'ordre dels tons en una ocarina de vuit forats és, de dreta a esquerra, 1 re, 2 mi, 3 fa, 4 sol, 9 mi, 5 la, 6 si, 7 do. En la de quatre forats és mi, sol, la i si.

L'origen de l'ocarina es remunta a l'Amèrica prehispànica: els quítxues i els aimares utilitzaven aquest instrument, acompanyats de quenes, flautes de pan i altres instruments.[1] L'ocarina és de difícil fabricació, ja que és feta de greda i buida per dins. N'existeixen de moltes mides, tot i que les més comunes no superen la mida del palmell de la mà. S'usen a Bolívia, el Perú, el nord de Xile i tota Mesoamèrica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ocarina History
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ocarina Modifica l'enllaç a Wikidata