On és l'Estel·la?

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibreOn és l'Estel·la?
Tipuscòmic i llibre il·lustrat Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorToni Galmés
PublicacióEspanya, 2018 Modifica el valor a Wikidata
EditorialEditorial Comanegra Modifica el valor a Wikidata

On és l'Estel·la? és un còmic per a adults il·lustrat per l'artista manacorí Toni Galmés i publicat per l'Editorial Comanegra el 2018.[1]

El còmic fou objecte d'una polèmica degut a una denúncia presentada per diversos sindicats de policies.[2] El resultat fou que les vendes del llibre es van catapultar, assolint en poc temps la quarta edició.[3] Posteriorment, se n'han publicat més títols.

Argument i contingut[modifica]

El còmic explica en clau satírica el procés independentista català, inspirant-se en el còmic On és Wally?, el qual conté a cada pàgina una il·lustració plena d'objectes i personatges, entremig dels quals s'hi troba el protagonista. L'objectiu del lector és trobar el protagonista.[1]

En el cas del còmic On és l’Estel·la, l'escenari se situa en llocs i dades clau del procés independentista català. La protagonista, l'Estel·la, apareix a les grans manifestacions de la Diada, l'escorcoll d'impremtes, el 20-S, l'1 d'octubre o a la manifestació de Brussel·les. En total, hi ha una dotzena d'il·lustracions a doble pàgina. Segons l'editorial, l'Estel·la és un «testimoni privilegiat de les jornades multitudinàries dels últims temps entorn del dret d'autodeterminació».[4]

Idea original[modifica]

La idea original d'editar el llibre fou de la pròpia Editorial Comanegra, que va encarregar a Toni Galmés de fer les il·lustracions.[1]

Denúncia[modifica]

Els sindicats policials CEP, SPP, UFP i SUP van interposar una denúncia davant la fiscalia de les Illes Balears contra el govern balear, al·legant que el còmic havia rebut una subvenció de 1.000 EUR per a l'edició.[5] De fet, la subvenció havia sigut concedida per l'Institut d'Estudis Baleàrics, pel fet que Toni Galmé és manacorí. Segons Francesc Rotger, director de l'institut, els criteris per concedir les subvencions són tècnics i no pas polítics.[5]

Els sindicats de policia denunciaven que el còmic estava farcit d'«insults, mentides, injúries, difamacions i incitacions a l'odi contra les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat».[5] Com a exemple de dibuixos ofensius, mencionaven aquells on «policies nacionals i guàrdies civils colpegen de manera indiscriminada a pobres i indefensos ciutadans».[5] Per aquests motius, el sindicats exigien la retirada del mercat del llibre.[1][6]

Finalment la causa contra l'il·lustrador Toni Galmés i l'editorial Comanegra per injúries fou arxivada.[7]

Reaccions i suports[modifica]

Comanegra es va emparar en la llibertat d'expressió, tot informant que el còmic no estava destinat al públic infantil sinó a l'adult, tal com quedava explicitat a la portada del còmic.

Joan Sala, director de Comanegra, va definir el còmic com una sàtira per adults, i va condemnar el fet que la denúncia se sumés només als «fets greus que es produeixen últimament d'atacs a drets fonamentals i en aquest cas a la llibertat d'expressió i a la llibertat d'edició de ficció».[8]

Des dels inicis de la polèmica, Editorial Comanegra va comptar amb el suport del PEN Català, de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana i de les entitats illenques i els llibreters. Sala justificava aquest suport declarant que «tothom ha entès molt bé que no podem fer ni un pas enrere en la defensa de la llibertat d’expressió».[1]

Segona part[modifica]

Poc temps després de la interposició de la denúncia per part dels sindicats policials, Comanegra va anunciar la publicació de la segona part d'On és l'Estel·la?.[8]

Segons Sala, l'escenari on es mou la protagonista a la segona part són les diverses festes i tradicions catalanes, com festes gastronòmiques, balls, el carnestoltes o les cercaviles.[8] L'Estel·la visita així una jornada castellera, festes del menjar com les calçotades, la diada de Sant Jordi, diversos balls com les sardanes o el ball de bastons, les processons marineres i havaneres o la Festa dels Súpers, entre d'altres.[8]

A diferència de la primera part, aquesta continuació de la saga sí que és apta per al públic infantil.

Títols publicats[modifica]

  • On és l'Estel·la? (2018)
  • On és l’Estel·la? Festes i tradicions catalanes (2019)
  • On és l’Estel·la? Diari del confinament (2020)

Referències[modifica]