Paco Lobatón
.jpg)
Francisco de Asís Lobatón Sánchez de Medina, més conegut com a Paco Lobatón (Jerez de la Frontera, Cadis, Andalusia, 6 de desembre de 1956) és un periodista espanyol.[1]
Biografia[modifica]
Va estudiar Ciències de la Comunicació en la Universitat Autònoma de Barcelona.[2]
Va començar a la seva trajectòria professional en la ràdio, i concretament en la seva terra natal: entre 1968 i 1970 va presentar el magazín nocturn de Radio Jerez. El 1974 després de les coaccions i maltractaments rebuts per part de Antonio González Pacheco (Billy el Niño), un jutjat el va condemnar a una multa.[3] Posteriorment passà a Radio Sevilla (1976-1979), compaginant la seva tasca amb la de corresponsal d' El Periódico de Catalunya a Sevilla (1978). D'aquí es trasllada a Barcelona (1979-1981) on va ser nomenat Cap d'informatius a Radio España.
El 1981 torna a Andalusia per a dirigir Radio 16 FM a Sevilla, fins a 1983. Després fitxa per Radiocadena Española per a conduir el magazín de migdia.
Posteriorment passa a Televisió espanyola, i el 1984 se li encarrega la informació parlamentària. Entre 1985 i 1987 va presentar el Telenotícies. Va abandonar la cadena estatal en ser nomenat director de Comunicació i Imatge de la Societat Estatal Expo 92 el 1988 i posteriorment, Director dels Serveis Informatius de Canal Sur Televisión (1989-1990). Va ser qui va donar la benvinguda a la cadena andalusa el 28 de febrer de 1989, va ser la primera personalitat coneguda de la TV andalusa. El 1989, dirigeix i presenta la sèrie documental Per tirada, amb guions de Carlos Villarrubia i producció de Juan Lebrón per a Canal Sur TV.
El 1991 torna a Madrid. Incorporat a RNE dirigeix i presenta l'informatiu nocturn 24 Hores, el tram final de les quals inclou un debat contradictori entre dues figures d'ideologies contraposades, Emilio Romero i Enrique Curiel. Marxa a TVE per fer-se càrrec de Quién sabe dónde, un programa que va dissenyar i va dirigir Ernesto Sáenz de Buruaga i que Lobatón converteix en líder d'audiència i autèntic fenomen mediàtic. Es tractava d'un espai de cerca de persones desaparegudes, que es manté en pantalla fins a 1998. Va fer alguns especials en La 2 relacionats amb aquests temes (drogas el 1996). El programa li va reportar moments d'extraordinària popularitat i sobretot credibilitat; així, el 1995, en una enquesta duta a terme conjuntament per les revistes Teleprograma i Supertele, Paco Lobatón va ser elegit com el millor president del Govern possible entre tots els presentadors de televisió de l'època[4]
Més endavant presentà l'espai En persona a Telemadrid (2001) i la segona edició del reality show de Telecinco, Supervivientes (2001). Entre 2004 i 2005 presentà el programa 7 lunas, a Canal Sur, i La vida en tiempo real (2006).
En 2007 va tornar a la televisió d'àmbit nacional, en aquesta ocasió com a productor, de Los más buscados (Antena 3), adaptació del format estatunidenc The most wanted, del que s'emitiren 100 programes.
Entre març de 2015 i 2016 va conduir la secció Ventana QSD a l'espai de TVE Las mañanas de La 1 junto a Mariló Montero.[5]
Es autor dels llibres Escríbeme a la guerra, A corazón abierto i Te buscaré mientras viva,[6] i coautor del llibre col·lectiu Ellas. Catorce hombres dan la cara (Ed. Ares y Mares, 2001), coordinat per Tomás Fernández García i en el qual participen, entre altres, el Premi Nobel José Saramago i l'expresident del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero.
Va obtenir el primer Premi Andalusia de Periodisme, 1985. Ha estat guanyador de dos TP d'Or al Millor Presentador, el 1992 i 1995, per Quién sabe dónde, va estar també nominat en la mateixa categoria el 1993 i 1994.
Fundació Europea per les Persones Desaparegudes[modifica]
En 2016 va promoure la creació de la Fundació Europea per les Persones Desaparegudes, qsdglobal. La Fundació ha signat un Conveni amb els Ministeris d'Interior, Justícia i Sanitat, Serveis Socials i Igualtat a fi de millorar i ampliar el contingut de Carta de Drets i Demandes Urgents adoptada en el primer Fòrum de Famílies de persones desaparegudes, celebrat a Espanya en les localitats d'Úbeda i Baeza al novembre de 2015.[7][8]
Centre Nacional de Desapareguts - Espanya[modifica]
En 2017 el Govern d'Espanya va anunciar la creació del Centre Nacional de Desapareguts.[8]
Reconeixements[modifica]
- Premi Ciutat de Jerez "Especial" [9]
- Medalla d'Andalusia "Categoria de Plata 1995"
Referències[modifica]
- ↑ Los periodistas Paco Lobatón y Mari Pau Domínguez inician los trámites de divorcio
- ↑ «Lobatón, Paco | AcademiaTV». Arxivat de l'original el 2019-04-10. [Consulta: 17 febrer 2019].
- ↑ «El periodista Paco Lobatón explica en vivo las torturas que sufrió de 'Billy el Niño'» (en castellà). [Consulta: 17 febrer 2019].
- ↑ [1].
- ↑ «TVE ficha a Paco Lobatón para acompañar a Mariló Montero en «La Mañana de la 1»». La Voz de Galicia, 25-02-2015.
- ↑ «Nuevo libro de Lobatón». La Voz de Galicia, 23-06-2018.
- ↑ «“Ahora sí tengo un sitio donde recurrir, antes estaba desamparado”». Arxivat de l'original el 2016-03-13. [Consulta: 10 abril 2019].
- ↑ 8,0 8,1 qsdglobal, Paco Lobatón
- ↑ Orgullosos de nacer en esta tierra
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paco Lobatón |