Pansy Division

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPansy Division
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipusgrup de música Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1991, San Francisco Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Activitat1991 Modifica el valor a Wikidata –
Segell discogràficAlternative Tentacles
Outpunk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GènerePunk rock i queercore Modifica el valor a Wikidata
Format per
Lloc webpansydivision.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: Pansy-Division-138550519532158 Twitter (X): pansydivision Instagram: pansydivisionofficial Youtube: UCiJnI7aKW5jMYC_--jkIW0Q Bandcamp: pansydivision Spotify: 5OyEfwMlXpCWU8dWVENGgm Musicbrainz: a7c3f0e1-027a-4f1f-800a-c115422f96f3 Songkick: 410361 Discogs: 398013 Allmusic: mn0000005794 Deezer: 5883 Modifica el valor a Wikidata

Pansy Division és una banda de pop punk i queercore estatunidenca formada a San Francisco l'any 1991 pel cantautor Jon Ginoli i el baixista Chris Freeman.

Concebut com el primer grup de rock obertament gai amb músics predominantment gais, la música de Pansy Division és una barreja de pop punk i power pop que centra les seves lletres en qüestions LGBT, el sexe i les relacions, sovint presentades amb humor. El 1993, la banda va signar amb el segell discogràfic Lookout Records i va fer-se coneguda en realitzar una gira internacional amb Green Day l'any 1994, convertint-se en el grup de més èxit del moviment queercore que va començar als anys 1980.

Pansy Division ha publicat set àlbums d'estudi i tres recopilacions de cares B, entre altres enregistraments. El 2008, la banda va ser el tema de la pel·lícula documental titulada Pansy Division: life in a gay rock band.[1]

Història[modifica]

Frustrat per la manca de músics de rock obertament gai, Jon Ginoli va començar a tocar en solitari amb el sobrenom de Pansy Division, un joc de paraules entre la Divisió Panzer i la paraula pansy («marieta»).[2] Poc després, el 1991, Ginoli va publicar un anunci al San Francisco Weekly cercant «músics gais a l'estil Ramones, Buzzcocks i els primers Beatles». L'anunci va cridar l'atenció de Chris Freeman, que es va incorporar com a baixista.[3] Ginoli i Freeman van reclutar llavors el bateria Jay Paget, formant la primera banda de rock gai[2] amb el propòsit de desafiar l'estereotip que els homes homosexuals preferien les dives del pop a la música punk rock.[4]

Lookout! (1993-2000)[modifica]

El 1993, després d'una extensa gira per Califòrnia, diversos senzills i aparicions en compilacions, Pansy Division va signar amb Lookout Records i va publicar el seu primer àlbum, Undressed.

L'any 1994, amb el llançament del seu segon àlbum Deflowered i una aparició al recopilatori del segell discogràfic Outpunk, Outpunk Dance Party, la banda va convertir-se en un dels artistes més prolífics i coneguts sorgits del moviment queercore incipient. En plena onada d'explosió del pop punk, Pansy Division va incorporar-se a la gira de Green Day de l'àlbum Dookie (1994), tenint l'oportunitat de presentar el grup i el moviment queercore a un públic més gran.[5] Durant el concert de la gira a Nova York, la banda va cridar l'atenció del locutor de ràdio Howard Stern, que els va conèixer entre bastidors.[6][7]

A Lookout Records el grup va continuar publicant un àlbum a l'any: Pile Up el 1995 (destacant per les versions de Ned Sublette i de «Smells Like Teen Spirit» de Nirvana, Wish I'd Taken Pictures el 1996 (amb el senzill «I Really Wanted You», el qual va aparèixer a l'MTV), i la recopilació de cares B More Lovin' From Our Oven el 1997.

Durant aquest temps, Pansy Division va actuar principalment com a trio, amb Freeman i Ginoli essent els únics membres permanents enmig d'una gran rotació de bateries, tant homosexuals com heterosexuals. El 1996, la banda finalment va trobar un bateria gai permanent, Luis Illades, i es va convertir en un quartet el 1997 amb la incorporació del guitarrista Patrick Goodwin.

El 1998 va publicar l'àlbum d'estudi Absurd Pop Song Romance, amb lletres menys humorístiques i més introspectives i un so rock alternatiu més fosc amb dues guitarres. Més endavant, Pansy Division va telonejar Rancid en la seva gira Life Won't Wait de 1998.[8]

Alternative Tentacles (2001-present)[modifica]

L'any 2001, Pansy Division va signar amb la discogràfica Alternative Tentacles[9] i va publicar Total Entertainment el 2003, un disc que la banda va descriure com «un punt de trobada entre l'humor alegre dels seus primers treballs i el rock introspectiu del seu disc anterior». Goodwin va deixar la banda l'any següent, essent substituït temporalment per Bernard Yin i després per, Joel Reader, antic membre de Mr. T Experience.

L'any 2006, Alternative Tentacles va publicar The Essential Pansy Division, un recopilatori que inclou trenta temes escollits per Ginoli i un DVD amb diversos videoclips.[10] Després de Total Entertainment Pansy Division, l'activitat del grup va disminuir a mesura que la majoria dels membres es van traslladar a diferents parts del país. La banda va continuar actuant esporàdicament, generalment en festivals de l'orgull gai o concerts locals a San Francisco.

El 2009 es va presentar el seu setè àlbum d'estudi, titulat That's So Gay, un DVD en directe, una altra gira nacional, les memòries de Jon Ginoli, i una biografia de la banda titulada Deflowered: My Life in Pansy Division.[11] Després d'una pausa de set anys, Pansy Division va tornar el 2016 amb l'àlbum Quite Contrary.[12]

Discografia[modifica]

Àlbums d'estudi

  • Undressed (1993)
  • Deflowered (1994)
  • Wish I'd Taken Pictures (1996)
  • Absurd Pop Song Romance (1998)
  • Total Entertainment! (2003)
  • That's So Gay (2009)
  • Quite Contrary (2016)

Referències[modifica]

  1. ↑ «Pansy Division: Life in a Gay Rock Band, PopMatters» (en anglès americà). PopMatters, 22-04-2009. [Consulta: 27 març 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 Frequently Asked Questions Arxivat 2018-01-08 a Wayback Machine., PansyDivision.com, accessed 30 July 2016.
  3. ↑ Ten Quick Questions: Chris Freeman of Pansy Division Arxivat 2014-01-04 a Wayback Machine., 28 September 2009, accessed 30 July 2016.
  4. ↑ Pansy Division's Punk Beat Smashes Gay Stereotype, by Joshua Alston, Newsweek, 10 April 2009, accessed 30 July 2016.
  5. ↑ Pansy Division's Jon Ginoli: The leader of America's foremost queer-punk band looks to the future—and the past, by Matt Schild, 11 Apr 2009, accessed 30 July 2016.
  6. ↑ An Interview with Larry Livermore, Punk Rock Pravda, 12 January 2011, accessed 30 July 2016.
  7. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2013-10-31. [Consulta: 4 gener 2014].
  8. ↑ INTERVIEW: Pansy Division by Alex Steininger, In Music We Trust, accessed 30 July 2016.
  9. ↑ Gentile, John. «Pansy Division's Chris Freeman on the new LP, GayC/DC, and Satan!». Punknews.org. [Consulta: 23 març 2020].
  10. ↑ Byrom, Cory D. «Pansy Division: The Essential Pansy Division». Pitchfork, 05-03-2006. [Consulta: 23 març 2020].
  11. ↑ Carman, Keith. «Pansy Division That's So Gay». Exclaim!, 19-05-2009. [Consulta: 23 març 2020].
  12. ↑ «Quite Contrary» (en anglès americà). Alternative Tentacles Records, 14-02-2018. [Consulta: 27 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pansy_Division&oldid=32069811»