Pantalla tàctil doble

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula equipament informàticPantalla tàctil doble

Una pantalla tàctil dual és una configuració de visualització d'ordinador o telèfon que utilitza dues pantalles, una o les dues poden ser tàctils, per mostrar els dos elements de la interfície gràfica d'usuari de l'ordinador i les implementacions virtualitzades de dispositius d'entrada comuns, inclosos els teclats virtuals.

Característiques[modifica]

Normalment, en un ordinador o dispositiu informàtic amb pantalla tàctil dual, els elements i les funcions de la GUI més persistents es mostren en una pantalla tàctil accessible a mà (que canvia amb l'aplicació de programari en ús) al costat del teclat virtual, mentre que l'altra, més centrada en l'òptica. La pantalla s'utilitza per a aquells elements de la interfície d'usuari als quals els comportaments generats per l'usuari no tenen accés mai o no tenen accés.

Aquest enfocament és similar al de la construcció de la consola de jocs portàtil Nintendo DS, en què les accions generades per l'usuari s'inicien a la pantalla tàctil resistiva inferior mentre que les pantalles gràfiques resultants s'executen a la pantalla superior. Es va adoptar el mateix enfocament a la seva unitat successora, la Nintendo 3DS i es va crear un concepte similar per a l'onzena consola domèstica de Nintendo, la Wii U, amb la pantalla tàctil resistiva del seu controlador utilitzada de la mateixa manera que la part inferior de la DS/3DS, i la pantalla secundària connectada a la consola.

Ús en productes[modifica]

Kyocera Echo

Hi hagut moltes implementacions diferents del concepte de Pantalla tàctil doble, els més importants per ordre cronològic:

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]