Papeete
| Localització | |
 |
|
 |
|
| Estat • Regió • Arxipèlag • Subdivisió • illa |
 França Polinèsia Francesa Illes de la SocietatIlles del Vent  Tahití |
| Superfície | 17,4 km² |
| Població (2007) • Densitat |
26.017 hab. 1.495,23 hab/km² |
| Coordenades | 17° 32′ 06″ S, 149° 34′ 11″ O / -17.535022,-149.569594Coord.: 17° 32′ 06″ S, 149° 34′ 11″ O / -17.535022,-149.569594 |
| Codi postal | 98714 |
| Web | |
Papeete (Pape’ete en tahitià normalitzat, que significa "cistell d'aigua") és la ciutat principal de l'illa de Tahití i la més gran de la Polinèsia Francesa, d'on n'és la capital. Hom hi pot trobar el port més gran i important de tota la Polinèsia Francesa. Igualment, la ciutat allotja les grans institucions polítiques del territori, com l'Assemblea de la Polinèsia Francesa, el Govern de la Polinèsia Francesa o lAlt Comissariat de la República a la Polinèsia Francesa.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Al seu voltant hi ha les comunes de Pirae, Faaa (o Fa’a’a en tahitià normatiu) i Punaauia. L'aglomeració de Papeete compta amb 7 comunes (Arue, Faa'a, Mahina, Paea, Papeete, Pirae i Punaauia).
La vila de Faaa allotja l'aeroport internacional de Tahití, que és el més important de tota la Polinèsia Francesa i la Universitat de la Polinèsia Francesa, l'única institució educativa superior de tot el país.
Administració [modifica]
| Període | Identitat | Partit |
|---|---|---|
| 1890-1917 | François Cardella | |
| 1917-1920 | Lucien Sigogne | |
| 1920-1922 | Hyppolite Malarde | |
| 1922-1933 | Fernand Cassiau | |
| 1933-1941 | Georges Bambridge | |
| 1941-1942 | Leonce Brault | |
| 1942-1966 | Alfred Poroi | |
| 1966-1977 | Georges Pambrun | |
| 1977-1993 | Jean Juventin | RDPT |
| 1993-1995 | Louise Carlson | |
| 1995- | Michel Buillard | UMP |
Història [modifica]
La ciutat de Pape’ete fou fundada pel missioner britànic William Crook al 1818. Al 1820 la jove reina Pōmare IV hi traslladà la cort, per tal com s'estava convertint, gràcies a la seva badia, en l'entrada d'estrangers a l'illa. Quan el Regne de Tahití es convertí en protectorat francès al 1842, la ciutat esdevingué la capital de facto de totes les possessions franceses a la Polinèsia. Amb la conversió en colònia al 1880, Pape’ete passà a ésser-ne la capital de dret.
En un altre ordre de les coses, en tant que la ciutat era porta d'entrada de la Polinèsia Francesa, rebé la visita de bona part dels intel·lectuals i artistes estrangers que hi passaren: Herman Melville al 1842, Paul Gauguin al 1891 i Robert Louis Stevenson i Henry Adams al mateix any.
Galeria [modifica]
-
Catedral
-
Ajuntament de Pape’ete
-
Presidència del Govern de la Polinèsia Francesa
-
Port
-
Banderes dels arxipèlags
-
Mercat
Agermanaments [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papeete |
| Portal:Polinèsia | Comunes de Tahití | |
|---|---|---|
| Arue | Faaa | Hitiaa O Te Ra | Mahina | Paea | Papara | Papeete (capital) | Pirae | Punaauia | Taiarapu-Est | Taiarapu-Oest | Teva I Uta | ||
 |
Comunes de la Polinèsia Francesa | |
|---|---|---|
|
Anaa | Arue | Arutua | Bora Bora | Faa'a | Fakarava | Fangatau | Fatu Hiva | Gambier | Hao | Hikueru | Hitia'a O Te Ra | Hiva Oa | Huahine | Mahina | Makemo | Manihi | Maupiti | Moorea-Maiao | Napuka | Nuku Hiva | Nukutavake | Paea | Papara | Papeete | Pirae | Puka Puka | Punaauia | Raivavae | Rangiroa | Rapa | Reao | Rimatara | Rurutu | Tahaa | Tahuata | Taiarapu-Est | Taiarapu-Oest | Takaroa | Taputapuatea | Tatakoto | Teva I Uta | Tubuai | Tumaraa | Tureia | Ua Huka | Ua Pou | Uturoa | Territori administrat per la Polinèsia Francesa: Illa Clipperton |
