Illa Clipperton

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ubicació
Mapa de l'Illa Clipperton

L'Illa Clipperton o Illa de la Passió (Île de la Passion), és un atol de corall deshabitat de 6 km² i 8 km de circumferència, situat a l'Oceà Pacífic septentrional, a 1.100 km al sud-oest de Punta Tejupan, a Michoacán (Mèxic), que és el punt més proper a terra ferma. Les seves coordenades són: 10° 18′ 00″ N, 109° 13′ 00″ O / 10.30000°N,109.21667°O / 10.30000; -109.21667. És una possessió francesa administrada des de la Polinèsia Francesa per un alt comissionat de França. Es troba a 4.930 kilòmetres de Hawaii i a 4.018 de Nuku Hiva, a les Illes Marqueses.

To i que s'hi ha identificat 115 espècies comercials a les aigües territorials de l'illa, la tonyina ha estat l'única a ser explotada. Fora de la pesca l'illa no té amb cap altre recurs natural explotable. A causa de la forma anular de l'illa, la seva llacuna interior es troba tancada des de fa aproximadament un segle. L'aigua de la llacuna és àcida i es troba estancada. La Roca Clipperton és el punt més elevat amb 21 m d'altura.

Clima[modifica | modifica el codi]

Entre maig i octubre, Clipperton és banyada per un sol ardent que poc minva la resta de l'any. Constantment és assotada per ciclons i tempestes tropicals, especialment durant la temporada de pluges que va de juny a novembre. La seva precipitació pluvial anual és de l'ordre de 5.000 mm, quantitat que no s'hi arriba ni a les selves humides del sud-est de Mèxic.

Vegetació[modifica | modifica el codi]

Palmeres a Clipperton

L'illa es trobava coberta per matolls amb algunes palmeres. Es creu que els matolls de l'illa van desaparèixer entre 1858 i 1917. Hipotèticament, la vegetació de l'illa va ser delmada per una tempesta tropical i no va ser capaç de regenerar-se a causa del gran nombre de crancs de terra. Es va publicar un article de 1909 a la Crònica de San Francisco, en el qual s'especulava amb la possibilitat que la vegetació de l'illa hagués estat arrasada per un tsunami ocasionat per un terratrèmol. Després de la introducció de porcs per part dels recol·lectors de guano, la flora de l'illa es va regenerar a causa del gust que aquests van generar pels crancs de terra.

Durant el període d'assentament, la vegetació de l'illa es va multiplicar amb la introducció d'espècies foranes, com la palmera cocotera, que va ser introduïda en l'últim decenni del segle XIX. L'única vegetació que existeix en la seva superfície són les tretze palmeres plantades per l'alemany Gustav Schultz, qui fora encarregat de l'explotació del guano de l'illa.

Toponímia[modifica | modifica el codi]

L'illa duu el nom del pirata anglès John Clipperton, qui el febrer de 1705 la va visitar creient haver-la descobert. Clipperton era tripulant del navili Saint George, que a càrrec del capità William Dampier, atacava i saquejava els galions espanyols de les rutes del Pacífic. Capturaren un petit vaixell als mars de Costa Rica, el van batejar amb el nom de Drake i Clipperton va prendre el seu comandament. La llegenda diu que el pirata usava l'illa com a refugi i que hi va amagar un tresor. En 1708, dos vaixells francesos, el Princesse i el Découverte, van arribar-hi i la van anomenar Île de la Passion i la van reclamar en nom de França.

Historia[modifica | modifica el codi]

Descobriment[modifica | modifica el codi]

L'illa Clipperton va ser originalment descoberta per Fernando de Magallanes el 1521, qui la va albirar sense desembarcar-hi. Com que Espanya considerava el Mar del Sud (Oceà Pacífic) com un mar propi, l'illa va ser considerada com a part dels seus dominis i va passar a formar part del territori espanyol amb el nom de Médanos, sense ser ocupada.

El 1711 Martin de Chassiron i Michel Du Bocage, capitans dels vaixells francesos La Princesse i La Découverte, la redescobriren, anomenant-la Île de la Passion ("Illa de la Passió") i reclamant-la per a la sobirania francesa.

Territori francès de l'Illa de la Passió (1711-1821)[modifica | modifica el codi]

La primera expedició científica va tenir lloc en 1725 pel francès M. Bocage, qui va viure en l'illa durant diversos mesos. El nom d'Illa Clipperton li ve de John Clipperton, un pirata anglès del segle XIX que es rumorejava tenia la seva base temporal d'operacions en aquesta illa. Després de la independència de Mèxic en 1821, aquest país es va considerar com a hereu dels drets d'Espanya sobre l'illa, per la qual cosa va passar a formar-ne part.

Domini mexicà (1821-1858)[modifica | modifica el codi]

Les constitucions mexicanes de 1824 i de 1857, inclouen explícitament l'illa dintre del seu territori, aquesta última, modificada posteriorment expressava:

« El territori nacional comprèn el de les parts integrants de la Federació i a més el de les illes adjacents en ambdós mars. Comprèn així mateix, l'illa de Guadalupe, les de Revillagigedo i la de la Passió, situades a l'Oceà Pacífic.[1] »

La constitució de 1917 va retenir el text anterior en el seu article 42, però l'illa va ser treta del text constitucional el 18 de gener de 1934. La Companyia Minera Nord-americana del Guano, sota l'Acta de les illes de guano de 1856, va reclamar l'illa per als Estats Units, que va incorporar-se a altres reclamacions per part de la companyia Oceanic Phosphate i de Mèxic. El 17 de novembre de 1858, sota el govern de Napoleó III, França, a nom del tinent de navili Victor le Coat de Kerveguen, annexiona l'illa Clipperton com a part de Tahití. No obstant això, aquesta declaració es posa en dubte ja que l'acta realitzada va ser feta en un vaixell mercant, mai hi van posar peu i l'acta va ser enviada a Hawaii.

Dominis francès i nord-americà (1858-1898)[modifica | modifica el codi]

Mèxic va refermar els seus reclams sobre l'illa en 1897 (Segon Domini mexicà) i hi va establir una guarnició militar. Un altre cop, els Estats Units es van possessionar l'illa durant la Guerra Hispano-estatunidenca de 1898. A causa de la demanda de guano, el govern nord-americà havia aprovat una llei que permetia als seus ciutadans extreure el fertilitzant de qualsevol illa deshabitada que no pertanyés a cap país. El 1883, uns promotors de San Francisco que buscaven inversionistes van afirmar que el guano de Clipperton tenia un valor de 50 milions de dòlars. Quan reuniren el capital, van enviar un petit grup de miners que aviat es va adonar de les males condicions de l'illa i que el guano era de mala qualitat.

Tercer domini mexicà (1906-1917)[modifica | modifica el codi]

El 1897, una companyia anglesa va comprar els drets de la nord-americana, provocant una gran disputa internacional, ja que diversos mitjans nord-americans van aprofitar l'ocasió per dir que Anglaterra s'estava possessionant d'una Illa que els pertanyia, i que pel seu valor econòmic, era important. En assabentar-se'n França, van enviar un vaixell, informant els governs anglès, nord-americà i mexicà del seu reclam sobre l'illa. El general Porfirio Díaz, va rebutjar el reclam francès, i va notificar que Clipperton havia estat possessió espanyola durant segles, pel que Mèxic l'havia heretat en obtenir la seva independència.

Mentrestant, Ignacio Mariscal, a l'Hotel Saenz, arribava a un acord amb el president de la Pacific Island Company per a concedir-li el dret d'extracció de l'illa durant 20 anys. El 1906, la Companyia Britànica de les Illes del Pacífic va adquirir els drets d'explotació dels dipòsits de guano de l'illa i, en conjunt amb el govern mexicà, va construir un assentament miner. Esperant noves i millors guanys, la companyia anglesa va construir un nou moll i una via curta de ferrocarril a l'atol, va instal·lar equip pesant de mòlta i va fer portar de San Francisco miners italians, japonesos i de diverses nacionalitats. Durant l'època de major producció, hi havia més de 100 homes treballant-hi.

Sota les ordres de Porfirio Díaz aquest mateix any es va construir un far amb un llum d'oli de 10,000 bugies i una guarnició militar al comandament del Capità Ramón Arnaud de la marina mexicana. En el període 1908-1913, prop de 100 persones (homes, dones i nens) vivien a l'illa. Cada dos mesos, un vaixell provinent d'Acapulco arribava a l'illa amb provisions, ja que les provisions de San Francisco ja no passaven per aquí. No obstant això, amb l'esclat de la Revolució mexicana aquest servei es va suspendre i els habitants de l'illa van ser abandonats a la seva sort. El 1908, la Pacific Island Company, va cessar les seves operacions a l'illa, sent incapaç de trobar mercat per al guano de baixa qualitat de Clipperton, només es va dedicar a apilar-lo durant anys. En caure els preus internacionals, finalment la companyia va desaparèixer el 1910. El gener de 1914, Arnaud va tornar a Clipperton després d'haver-se entrevistat amb Victoriano Huerta demanant provisions. Sis setmanes després, els revolucionaris van capturar el vaixell "Tampico", al comandament d'Hilario Rodríguez Malpica. Aquest vaixell, era el que duia les provisions del port de Topolobampo als habitants de l'illa.

En l'única batalla naval de la Revolució mexicana, el Vicente Guerrero va perseguir el Tampico i el va enfonsar enfront de Mazatlán. Per primera vegada escassejaven les provisions a l'illa, però els soldats de la guarnició no sabien que el vaixell que les transportava es trobava al fons del mar, ni que la Primera Guerra Mundial havia esclatat a Europa. El 28 de febrer de 1914, una goleta nord-americana va encallar a l'escull, però atès que el vaixell de provisions no podria arribar mai, tres marins van decidir navegar els 2.200 quilòmetres en una bassa fins a Acapulco a la recerca d'ajuda. A pesar d'haver assolit la fita, ja a ningú li interessava rescatar una guarnició huertista en una illa.

Els 11 supervivents de Clipperton: Tirsa Rendon, Alicia Rovira Arnaud, Altagracia Quiroz, Rosalía i 7 infants.

Quan l'Armada dels Estats Units va saber del naufragi del seu vaixell, va enviar un creuer per a rescatar els supervivents. Cap al 1914 la majoria dels habitants havien mort d'escorbut, i els últims supervivents desitjaven abandonar l'illa a bord del vaixell de la marina dels Estats Units US Cleveland, que va arribar a l'illa el juny de 1914. El vaixell nord-americà Cleveland va arribar a Clipperton l'endemà passat l'altre i va oferir a la guarnició mexicana dur-la fins a Acapulco. Aleshores només hi quedaven 14 homes, 6 dones i 6 nens. No obstant això, es diu que el governador militar de l'illa va declarar que l'evacuació no era necessària, doncs encara li quedaven provisions per a 5 mesos. Arnaud tenia una raó personal molt poderosa: tenia antecedents en haver desertat de l'exèrcit mexicà anys abans, delicte pel qual va ser arrestat i jutjat. Una evacuació hagués pogut interpretar-se, per part dels seus superiors com la seva segona deserció, així que es va quedar a cobrir el seu lloc a l'illa.

Els següents tres anys es van caracteritzar per la fam i mort de la guarnició, ja que en esgotar-se les provisions, els supervivents van haver d'alimentar-se d'aus, peixos i ous, cosa que tot just assegurava la seva subsistència i posava en risc la seva salut. L'atol tenia tot just 6 palmes que entre totes donaven a penes 3 cocos per setmana, la qual cosa no representava suficient vitamina C per a sostenir una comunitat de 26 persones. Abans d'un any, la gent va començar a morir d'escorbut i desnutrició. El 1915, van sepultar 15 persones a les sorres del sud de la llacuna. La resta, va continuar esperant l'arribada del vaixell de Mèxic, cosa que mai va passar. Com que els cocos estaven reservats per a les dones i els nens, Arnaud i els seus homes van començar a delirar i a desesperar-se. El setembre de 1915, Arnaud va creure haver vist un vaixell, ordenant als seus homes (excepte al farer) abordar la llanxa i intentar arribar a demanar ajuda, no obstant això, la llanxa va ser bolcada per les ones, i tots ells varen morir. Arnaud va morir en el seu lloc abandonat per les autoritats mexicanes de l'època a causa de la guerra civil que es vivia llavors.

Regne d'Álvarez (1917)[modifica | modifica el codi]

El 5 d'octubre de 1916, el capità Arnaud morí en un intent fallit d'arribar a un vaixell que passava enfront de l'illa utilitzant una canoa, la canoa es va enfonsar amb Arnaud i la resta dels seus homes enfront de l'illa, mentre que la nau va seguir el seu camí. El guardià del far, Victoriano Álvarez va resultar ser l'únic home que quedava a l'illa, juntament amb 15 dones i nens. Aviat, Álvarez s'autoproclamà rei i va començar una escalada de violacions i assassinats, abans de ser ell mateix assassinat per una de les seves víctimes, Tirza Rendón, una de les mainaderes dels fills del capità Arnaud i amb l'ajuda d'Alicia Rovira, l'esposa del capità Arnaud. El 18 de juliol de 1917, gairebé immediatament després de la mort d'Álvarez, 4 dones i 7 nens, els últims supervivents, van ser rescatats per l'USS Yorktown de la marina nord-americana, comandat pel capità H. P. Perril.

Segon Domini francès[modifica | modifica el codi]

La possessió de l'Illa Clipperton va ser disputada entre Mèxic i França. Aquesta es va acostar al Vaticà perquè aquest prengués una decisió sobre la propietat, en 1930, el Vaticà va assignar aquesta tasca al rei Víctor Manuel III d'Itàlia, qui finalment va decidir a favor de França. Els francesos van reconstruir el far i van establir un lloc militar a l'illa, el qual va durar només 7 anys. A la fi dels anys 30, Clipperton va ser visitada dues vegades pel president nord-americà Franklin Delano Roosevelt, qui tenia intencions d'apoderar-se'n per a convertir-la en una base aèria per a les seves operacions en l'Oceà Pacífic.

El 1944 va ordenar l'ocupació de l'illa per part de la marina comandada per l'almirall Richard Evelyn Byrd, en el que fou una de les operacions més secretes de la Segona Guerra Mundial. En el seu informe, Byrd va suggerir obrir un passatge a la vora de l'atol i dragar la llacuna perquè atraquessin vaixells de provisions i vaixells cisterna, no obstant això, mai es va dur a terme el projecte. El 1962, la independència d'Algèria va deixar França sense camp per a proves nuclears. Per aquest motiu, el Departament de Defensa de França va considerar Clipperton com a substitut, no obstant això, a causa del clima hostil de l'illa i a la seva ubicació remota, es va descartar aquesta possibilitat.

Durant la dècada dels 70, es va explorar la possibilitat d'obrir la llacuna i desenvolupar la badia com centre turístic i de comerç. El 1981, l'Acadèmia de Ciències per als Territoris d'Ultramar va suggerir que l'illa hauria de comptar amb la seva pròpia infraestructura, amb un aeroport i un port pesquer en la llacuna. Això implicaria obrir la llacuna creant un passatge en l'atol. Per a això, es va arribar a un acord amb l'Alt Comissionat de la Polinèsia Francesa perquè l'atol es convertís en propietat de l'Estat Francès. No obstant això, tenint en compte la despesa econòmica, la distància i la grandària de l'atol, el projecte mai va ser portat a terme.

Els francesos planejaven convertir a l'illa en un escombriaire nuclear, però Mèxic i els Estats Units van convèncer França d'abandonar els seus plans. L'illa ha estat abandonada des de la fi de la Segona Guerra Mundial i només ha estat visitada per pescadors esportius, patrulles de la marina francesa i pescadors mexicans de tonyina i tauró. En una ocasió Jacques-Yves Cousteau va visitar l'illa al costat del seu equip de bussos i un supervivent de l'evacuació de 1917, Ramón Arnaud Rovira, fill del capità Ramón Arnaud.

El 2003, Lance Milbrand va romandre-hi durant 41 dies per a una expedició de National Geographic, gravant les seves aventures en vídeo. El 2005, l'ecosistema de Clipperton va ser extensivament estudiat durant 4 mesos per una expedició científica organitzada per Jean-Louis Étienne, amb l'objecte de fer un inventari complet dels minerals, vegetals i animals oposats a l'illa. Clipperton és freqüentment usada pels francesos per a referir-se despectivament a la importància dels territoris francesos d'ultramar.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: l'illa de Clipperton


Escut de la Polinèsia Francesa Comunes de la Polinèsia Francesa Bandera de la Polinèsia francesa

Anaa | Arue | Arutua | Bora Bora | Faa'a | Fakarava | Fangatau | Fatu Hiva | Gambier | Hao | Hikueru | Hitia'a O Te Ra | Hiva Oa | Huahine | Mahina | Makemo | Manihi | Maupiti | Moorea-Maiao | Napuka | Nuku Hiva | Nukutavake | Paea | Papara | Papeete | Pirae | Puka Puka | Punaauia | Raivavae | Rangiroa | Rapa | Reao | Rimatara | Rurutu | Tahaa | Tahuata | Taiarapu-Est | Taiarapu-Oest | Takaroa | Taputapuatea | Tatakoto | Teva I Uta | Tubuai | Tumaraa | Tureia | Ua Huka | Ua Pou | Uturoa | Territori administrat per la Polinèsia Francesa: Illa Clipperton