Paràfrasi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una paràfrasi és una figura lingüística en la qual es dóna una versió més o menys lliure d'un text, amb altres paraules, per a fer-lo més fàcil d'entendre.[1][2] Via el llatí paraphrasis prové del grec παράφρασις, derivat del verb παρaφράζειν que significa «dir el mateix, amb altres paraules».[3]

En lexicografia s'utilitza la paràfrasi de definició com per exemple: «democràcia, sistema polític on el govern és elegit per la majoria.» La recerca de l'equivalència entre la primera frase i la paràfrasi sempre és un repte per al lexicògraf.[4] Als diccionaris de traducció, la paràfrasi sovint és la única solució quan no existeix cap equivalència.

En la retòrica era un dels exercicis bàsics a l'època romana que encara s'utilitza en la pedagogia avui: repetir amb paraules pròpies allò que un altre va dir. En l'ensenyament, la paràfrasi pot ser un exercici per a verificar si l'alumne ha ben bé comprés el tema en mostrar que és capaç d'explicar-lo amb les seves pròpies paraules.

La utilització de paràfrasis voluntàriament incorrectes i iròniques de les quals tothom en reconeix immediatament l'original és un procediment literari i periodístic, com per exemple en aquestes paràfrasis de lemes nacionals: «Una, grande y corrupta» (Espanya franquista), o «In Money we Trust» (Estats Units d'Amèrica), «La unió fa la farsa» (Bèlgica) o encara «Liberté, égalité, sexualité» (França).

En la música, des de Franz Liszt és un sinònim de variació.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Paràfrasi.1». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Paràfrasi.2». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «parafrase». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origen dels nostres mots) (en neerlandès). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 641. ISBN 90-6648-312-1. 
  4. Soler i Bou, Joan. Definició lexicogràfica i estructura del diccionari, 2006, p. 25-26 (Volum 54 de Biblioteca filològica). ISBN 9788472838581.