París-Tours 2009

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
 ←  París-Tours 2009  → 
Detalls de la cursa
Data 11 d'octubre de 2009
Distància 230 km
País França França
Sortida Chartres
Arribada Tours
Palmarès
Vencedor Bèlgica Philippe Gilbert (BEL) (Silence-Lotto)
Temps del vencedor 5h 12' 23" (44,176 km/h)
Segon Bèlgica Tom Boonen (BEL) (Quick Step)
Tercer Eslovènia Borut Bozic (SVN) (Vacansoleil)

La París-Tours 2009 és una cursa ciclista que es disputà l'11 d'octubre de 2009 amb una distància de 230 km. Aquesta fou la 103a edició de la clàssica París-Tours i el vencedor final fou el belga Philippe Gilbert de l'equip Silence-Lotto, que d'aquesta manera guanyava la segona París-Tours de manera consecutiva.

Equips participants[modifica | modifica el codi]

En aquesta edició hi van prendre part 25 equips i un total de 192 corredors [1]

Recorregut[modifica | modifica el codi]

El recorregut de 230 km travessa els departaments de l'Eure i Loir, de Loir-et-Cher i de l'Indre-et-Loire. La sortida es fa des de Chartres i fins al km 44, en arribar a Bonneval, els ciclistes no es retroben amb el traçat habitual. En els darrers 10 km els ciclistes han de franquejar tres petites dificultats muntanyoses: la cota de l'Épan (500 m al 8 %), la cota de Pont Volant (400 m al 7 %) i la cota del Petit Pas de l'Âne (500 m al 7 %). L'arribada es troba situada a l'avinguda de Grammont, de 2.600 m.

Desenvolupament de la carrera[modifica | modifica el codi]

El primer a atacar, al km 9, és Jonathan Thiré. A ell s'afegeixen Martin Elmiger, Cédric Pineau, Matthieu Ladagnous, Damien Gaudin, Jean-Luc Delpech, Matthew Hayman, Aart Vierhouten, Tom Veelers i Lazlo Bodrogi. Aquest grup arriba a tenir una diferència de fins a 4'45" de diferència respecte al gran grup.

A poc a poc el grup els anirà retallant la diferència i a manca de 30 km aquesta se situa al voltant del mig minut.

A 11 km de l'arribada Tom Veelers ataca en el grup d'escapats, però tan sols 2 km més tard serà agafat per un grup format per Greg Van Avermaet, Philippe Gilbert, Tom Boonen i Borut Bozic. Mentre Van Avermaet es despenja al davant, pel darrere ataca Filipo Pozzato, tot aprofitant el pas per la cota de Pont Volant, però no podrà contactar amb trio d'escapats. A 200m de l'arribada Gilbert llança d'esprint, imposant-se per segon cop consecutiu a Tours.

Classificació final[modifica | modifica el codi]

Ciclista Equip Temps
1. Bèlgica Philippe Gilbert Silence-Lotto 5h 12' 23"
2. Bèlgica Tom Boonen Quick Step m. t.
3. Eslovènia Borut Bozic Vacansoleil + 2"
4. Itàlia Filippo Pozzato Team Katusha + 16"
5. Espanya Óscar Freire Rabobank m. t.
6. Itàlia Francesco Gavazzi Lampre NGC m. t.
7. Països Baixos Gerben Löwik Vacansoleil m. t.
8. Espanya Pablo Lastras Caisse d'Epargne m. t.
9. Alemanya Martin Reimer Cervélo TestTeam m. t.
10. Bielorússia Iauhèn Hutaròvitx La Française des Jeux m. t.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]