Pau I de Grècia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPau I de Grècia

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(el) Παύλος Αʹ Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement14 desembre 1901 Modifica el valor a Wikidata
Atenes (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort6 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Cementiri Real de Tatoi (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer d'estómac Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaCementiri Real de Tatoi Modifica el valor a Wikidata
Rei de Grècia
1r abril 1947 – 6 març 1964 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Ortodoxa Grega Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarmariscal de camp Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília Reial Grega Modifica el valor a Wikidata
CònjugeFrederica de Hannover (1938–1964) Modifica el valor a Wikidata
FillsSofia de Grècia, Constantí II de Grècia, Irene de Grècia Modifica el valor a Wikidata
ParesConstantí I de Grècia Modifica el valor a Wikidata  i Sofia de Prússia Modifica el valor a Wikidata
GermansJordi II de Grècia, Alexandre I de Grècia, Helena de Grècia, Irene de Grècia i Caterina de Grècia Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 8126667 Modifica el valor a Wikidata

Pau I de Grècia (Παύλος A') (Atenes, 14 de desembre de 1901 - Cementiri Real de Tatoi, 6 de març de 1964) fou rei de Grècia des del 1947 al 1964.[1] Essent el cinquè rei de la dinastia grega inaugurada pel seu avi el rei Jordi I de Grècia.

Nasqué al Palau Reial de Tatoi als afores d'Atenes el 14 de desembre de 1901. Fill del rei Constantí I de Grècia i de la princesa Sofia de Prússia.[1] Era net del rei Jordi I de Grècia i de la gran duquessa Olga de Rússia per part de pare mentre que per part de mare ho era del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit.

Es casà el 1938 amb la princesa Frederica de Hannover[1] i tingueren tres fills:

El rei morí al palau de Tatoi el 1964 a causa d'un càncer.

Emprengué l'exili amb la resta de la família reial grega l'any 1924 a causa de la revolta protagonitzada per Venizelos, no retornà a Grècia fins que es produí la restauració del seu germà el rei Jordi II de Grècia l'any 1935.

Emprengué de nou l'exili a causa de l'ocupació alemanya del país l'any 1941. Després de la consulta popular en què es demanà el retorn de la monarquia (1946) i la mort del seu germà (1947) esdevingué rei dels hel·lens (1 d'abril de 1947). Lluità fortament pel retorn de Grècia a la normalitat política i econòmica després de l'ocupació alemanya i de la Guerra Civil Grega (1946-1949).[1] Durant el seu mandat la seva serena figura contribuí a allunyar, però no a fer desaparèixer les diferències seculars de la política grega.

L'any 1963 celebrà a Atenes el centenari de la dinastia grega (1863-1963). Un any després moria a Atenes a causa d'un càncer. Al seu enterrament hi assistiren el Duc d'Edimburg, l'expresident Harry Truman, els reis de Suècia, Dinamarca, Noruega, Luxemburg, Holanda, Mònaco, Bulgària, Romania i el comte de Barcelona.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pau I de Grècia
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Pau I de Grècia | enciclopedia.cat». [Consulta: 2 febrer 2024].