Guerra civil grega

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Guerra Civil Grega)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Guerra Civil Grega
Guerra Freda
Mapa de Grècia.
Mapa de Grècia.
Data març de 1946 - octubre de 1949
Territori Grècia
Resultat Victòria de l'exèrcit del Regne de Grècia.
Bàndols
Regne de Grècia Exèrcit del Regne de Grècia
amb el suport de:
Regne Unit Regne Unit
Estats Units Estats Units
Exèrcit Democràtic de Grècia Exèrcit Democràtic de Grècia
República Socialista de Macedònia Front d'Alliberament Nacional de Macedònia
amb el suport de:
Unió Soviètica Unió Soviètica
República Federal Socialista de Iugoslàvia Iugoslàvia
Bulgària Bulgària
Albània Albània
Comandants en cap
Regne de Grècia Alexander Papagos Exèrcit Democràtic de Grècia Markos Vafiadis
Forces
232.500 homes 51.000 homes
Baixes
15.268 morts
37.255 ferits
3.843 desapareguts
865 desertors
38.839 morts
20.128 ferits
1.000.000 de refugiats durant la guerra.

La Guerra Civil Grega (en grec Ελληνικός Εμφύλιος Πόλεμος), va ser un conflicte bèl·lic entre els anys 1946 i 1949 entre les forces del govern grec monàrquic i conservador (amb l'ajut del Regne Unit i els Estats Units) i la branca armada del Partit Comunista Grec (KKE), l'Exèrcit Popular d'Alliberament Grec (ELAS).

Es considera com el primer conflicte armat de la Guerra Freda, i va ser la primera prova de les àrees d'influència que havien acordat els aliats. La victòria del govern monàrquic, ajudat pels americans i els britànics, va portar Grècia a entrar a l'OTAN i a prohibir el partit comunista.

El conflicte va aparèixer arran de la lluita pel poder entre monàrquics i comunistes dins de la resistència a l'ocupació alemanya i italiana durant la Segona Guerra Mundial. En acabar l'ocupació, els comunistes no van voler participar en unes eleccions si abans no es votava sobre la monarquia, que havia estat restaurada abans de la guerra pel règim del general Metaxàs. La negativa al desarmament de les milícies van portar al conflicte armat.

Orígens (1941-44)[modifica | modifica el codi]

La primera fase prèvia a la guerra civil va transcórrer entre els anys 1941 i 1944, durant l'ocupació nazi. Amb el govern grec encara a l'exili incapaç de controlar la situació al país hi havia diversos grups polítics intentant aconseguir el poder, el principal d'ells era el Front Nacional d'Alliberament (EAM), controlat pels comunistes. El sector conservador fidel al rei Jordi II va formar un govern a l'exili que no va ser reconegut pels comunistes. A la tardor de 1943 van començar esporàdics encontres armats entre EAM i altres grups de la resistència que continuaren fins a la primavera de 1944 quan aquests grups van arribar a un acord formant-se un govern nacional de concentració a l'exili al Caire que incloïa ministres tant monàrquics com comunistes.

Confrontació i Pacte de Varkiza (1944-46)[modifica | modifica el codi]

La segona fase va ser entre 1944 i 1946, després que el país fos alliberat del nazisme. El govern monàrquic que tornava de l'exili es va enfrontar als comunistes. L'EAM va aconseguir prendre el control militar de la major part de la Grècia continental, excepte grans ciutats com Atenes o Tessalònica, que els monàrquics van poder conservar amb l'ajut dels aliats. Els comunistes no van aconseguir el control de cap de les illes (a Creta algunes partides de comunistes van passar a la clandestinitat a la muntanyes i no van baixar-ne fins als anys 70 després de la dictadura dels coronels). Les pressions dels aliats i dels soviètics van portar el febrer de 1945 al Pacte de Varkiza, que van portar a les eleccions l'1 de setembre de 1946, a la formació d'un govern conservador, i a la restauració de la monarquia.

Guerra Civil (1946-49)[modifica | modifica el codi]

En la tercera fase, la Guerra Civil Grega pròpiament, de 1946 a 1949, les forces de la guerrilla controlades pel Partit Comunista de Grècia amb el suport dels nous països socialistes (Albània, Iugoslàvia i Bulgària) i l'URSS van enfrontar-se al govern de Grècia que era reconegut internacionalment després de les eleccions de 1946. Els comunistes van sublevar-se a les muntanyes del nord, a Macedònia i Epir, on van establir un govern revolucionari a Konitsa, on rebien suport militar i econòmic de la Unió Soviètica i de Iugoslàvia. El govern monàrquic va demanar ajut als britànics, que al seu torn van demanar l'assistència dels americans.

Durant el conflicte, els països veïns van aprofitar per fer reclamacions territorials sobre parts del nord de Grècia. Els macedonis formaven el NOF (Front l'Alliberament Nacional de Macedònia, en macedònic Народно Ослободителен Фронт, o transliterat Narodno Osloboditelen Front), creat el 1944 amb el suport de Tito, que volia annexionar-se la Macedònia grega. El KKE volia crear una República Socialista de Macedònia que hauria inclòs la Macedònia grega i la Macedònia iugoslava. Posteriorment ELAS i NOF van trencar la seva aliança.

Malgrat l'hegemonia inicial dels comunistes, les forces del govern conservador van acabar guanyant la guerra gràcies a la massiva ajuda econòmica, militar i logística dels Estats Units i a les divergències internes del bàndol comunista entre l'URSS i Iugoslàvia.

La guerra civil va deixar el país pitjor de com l'havia deixat l'ocupació nazi el 1944. Milers de grecs es van veure en la necessitat d'emigrar per motius econòmics per treballar a l'estranger: Estats Units, Austràlia, Alemanya, etc.

La guerra civil també va deixar un país molt polaritzat políticament. Es va prohibir el partit comunista (que no va tornar al govern fins al 1989). El govern monàrquic grec va esdevenir un aliat dels americans i va fer entrar Grècia a l'OTAN. Les relacions amb l'URSS i amb els veïns balcànics, tots règims comunistes, es van deteriorar considerablement. A conseqüència de la guerra civil també va fer que de 1967 a 1974 s'hi instaurés una dictadura militar feixista.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra civil grega