Paul Meyer (filòleg)

Paul Meyer

Biografia
Naixement	(fr) Marie Paul Hyacinthe Meyer 17 gener 1840 París
Mort	7 setembre 1917 (77 anys) Saint-Mandé (França)
Sepultura	Cementiri de Montparnasse
Director École des chartes
1882 – 1916 ← Jules Quicherat – Maurice Prou →
President Société de l'École des chartes
1880 – 1881 ← Siméon Luce
President Société historique d'Auteuil et de Passy (en)
Dades personals
Formació	Liceu Louis-le-Grand École des chartes
Activitat
Camp de treball	Estudis francesos, filologia romànica, literatura occitana i literatura medieval
Ocupació	lingüista, romanista, filòleg, medievalista, bibliotecari, catedràtic, professor d'universitat
Ocupador	Collège de France, catedràtic (1876–1906) École des chartes
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1883–) Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1883–1917) Societat d'Història de París i de l'Illa de França (1874–) Société historique d'Auteuil et de Passy (en) Accademia della Crusca Société des anciens textes français (en) Acadèmia Britànica Société de l'histoire de France Accademia Nazionale dei Lincei
Professors	François Guessard
Alumnes	Jules Gilliéron i Léon Clédat
Família
Parents	Jean Réville (cunyats)
Cronologia
11 setembre 1917	funeral (Capella de la Sorbona)
Premis (1907)  Comandant de la Legió d'Honor  Doctor honoris causa per la Universitat de St Andrews  doctor honoris causa per la Universitat d'Oxford

Marie-Paul-Hyacinthe Meyer (París, 17 de gener de 1840 - Saint-Mandé, 7 de setembre de 1917) fou un filòleg francès.

Paul Meyer va començar la seva carrera amb l'estudi de la literatura occitana medieval abans de bastir una obra considerable en molts àmbits diferents de la literatura de les llengües romàniques. Se'l considerava a la seva època com una de les autoritats més importants pel que fa a la llengua francesa.

El 1863, va ingressar a la secció dels manuscrits de la Biblioteca Nacional francesa. El 1876, va entrar com a professor de llengües i literatures d'Europa meridional al Collège de France. El 1882, va ascendir a director de l'École des Chartes i després l'any següent, va esdevenir membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Va ser un dels fundadors de la revista francesa Revue critique i també de la revista de lingüística Romania (1872) i un dels seus col·laboradors principals.

Obres

• Rapports sur les documents manuscrits de l'ancienne littérature de la France conservés dans les bibliothèques de la Grande-Bretagne (1871)
• Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français (2 partidas, 1874-1876)
• Alexandre le Grand dans la littérature française du moyen âge (2 volums, 1886).
• L'Apocalypse en français au XIIIe siècle (Paris MS fr. 403) (1900-1, amb Léopold Delisle)
• Documents linguistiques du midi de la France (Ain, Basses-Alpes, Hautes-Alpes, Alpes-Maritimes) (1909)
• Aye d'Avignon (1861), amb François Guessard
• Flamenca (1865)
• L’Histoire de Guillaume le Maréchal (3 t., 1892-1902)
• Raoul de Cambrai (1882), amb Auguste Longnon
• Fragments d'une vie de Saint Thomas de Canterbury (1885)
• Guillaume de la Barre (1894).