Paul Meyer (filòleg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.
Infotaula de personaPaul Meyer

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Marie Paul Hyacinthe Meyer Modifica el valor a Wikidata
17 gener 1840 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort7 setembre 1917 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Saint-Mandé (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse Modifica el valor a Wikidata
Director École des chartes
1882 – 1916
← Jules Quicherat – Maurice Prou →
President Société de l'École des chartes
1880 – 1881
← Siméon Luce
President Société historique d'Auteuil et de Passy (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLiceu Louis-le-Grand
École des chartes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEstudis francesos, filologia romànica, literatura occitana i literatura medieval Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólingüista, romanista, filòleg, medievalista, bibliotecari, catedràtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorCollège de France, catedràtic (1876–1906)
École des chartes Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Acadèmia de les Ciències de Torí (1883–)
Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre ordinari) (1883–1917)
Societat d'Història de París i de l'Illa de França (1874–)
Société historique d'Auteuil et de Passy (en) Tradueix
Accademia della Crusca
Société des anciens textes français (en) Tradueix
Acadèmia Britànica
Société de l'histoire de France
Accademia Nazionale dei Lincei Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois Guessard Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJules Gilliéron i Léon Clédat Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsJean Réville (cunyats) Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
11 setembre 1917funeral (Capella de la Sorbona) Modifica el valor a Wikidata
Premis

Marie-Paul-Hyacinthe Meyer (París, 17 de gener de 1840 - Saint-Mandé, 7 de setembre de 1917) fou un filòleg francès.[1]

Paul Meyer va començar la seva carrera amb l'estudi de la literatura occitana medieval abans de bastir una obra considerable en molts àmbits diferents de la literatura de les llengües romàniques. Se'l considerava a la seva època com una de les autoritats més importants pel que fa a la llengua francesa.

El 1863, va ingressar a la secció dels manuscrits de la Biblioteca Nacional francesa. El 1876, va entrar com a professor de llengües i literatures d'Europa meridional al Collège de France. El 1882, va ascendir a director de l'École des Chartes i després l'any següent, va esdevenir membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres. Va ser un dels fundadors de la revista francesa Revue critique i també, amb Gaston Paris de la revista de lingüística Romania (1872) i un dels seus col·laboradors principals.

Obres[modifica]

  • Rapports sur les documents manuscrits de l'ancienne littérature de la France conservés dans les bibliothèques de la Grande-Bretagne (1871)[2]
  • Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français (2 partides, 1874-1876)[3]
  • Alexandre le Grand dans la littérature française du moyen âge (2 volums, 1886).[4]
  • L'Apocalypse en français au XIIIe siècle (Paris MS fr. 403) (1900-1, amb Léopold Delisle)
  • Documents linguistiques du midi de la France (Ain, Basses-Alpes, Hautes-Alpes, Alpes-Maritimes) (1909)[5]
  • Aye d'Avignon (1861), amb François Guessard[6]
  • Flamenca (1865)[7]
  • L’Histoire de Guillaume le Maréchal (3 t., 1892-1902)[8]
  • Raoul de Cambrai (1882), amb Auguste Longnon[9]
  • Fragments d'une vie de Saint Thomas de Canterbury (1885)[10]
  • Guillaume de la Barre (1894).[11]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Paul Meyer (filòleg)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Meyer, P. Documents manuscrits de l'ancienne littérature de la France conservés dans les bibliothèques de la Grande-Bretagne (en francès). Imprimerie Nationale, 1871 (Documents manuscrits de l'ancienne littérature de la France conservés dans les bibliothèques de la Grande-Bretagne: rapports à le Ministre de l'instruction publique). 
  3. ↑ Meyer, P. Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français: accompagnés de deux glossaires et publiés par Paul Meyer (en francès). Librairie Franck, 1874 (Recueil d'anciens textes bas-latins, provençaux et français: accompagnés de deux glossaires et publiés par Paul Meyer). 
  4. ↑ Meyer, P. Alexandre le Grand dans la littérature française du moyen âge (en francès). F. Vieweg, 1886 (Alexandre le Grand dans la littérature française du moyen âge). 
  5. ↑ Meyer, P. Documents, linguistiques du Midi de la France, recueillis et publies avec glossaires et cartes (en francès). Champion, 1909. 
  6. ↑ d'Avignon, A.; Meyer, P.; Guessard, F. Aye d'Avignon: chanson de geste (en neerlandès). F. Vieweg, 1861 (Les anciens poètes de la France). 
  7. ↑ Meyer, P. Le roman de Flamenca: publié d'après le manuscrit unique de Carcassonne (en francès). A. Franck, 1865 (Bibliothèque française du Moyen Age). 
  8. ↑ Meyer, P. L'histoire de Guillaume le Maréchal, comte de Striguil et de Pembroke, régent d'Angleterre de 1216 à 1219: poème français (en francès). Librairie Renouard, H. Laurens, successeur, 1891 (L'histoire de Guillaume le Maréchal, comte de Striguil et de Pembroke, régent d'Angleterre de 1216 à 1219: poème français). 
  9. ↑ de Laon, B.; Meyer, P.; Longnon, A. Raoul de Cambrai: chanson de geste (en neerlandès). Firmin Didot et cie, 1882 (Publications de la Société des anciens textes français). 
  10. ↑ Meyer, P. Fragments d'une vie de saint Thomas de Cantorbery en vers accouplés (en francès). F. Didot et cie, 1885 (Publications de la Société des anciens textes français). 
  11. ↑ de Castelnaudary, A.V.; Meyer, P. Guillaume de la Barre; roman d'aventures (en francès). Firmin Didot et cie, 1895, p. 14 (Publications). 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Paul_Meyer_(filòleg)&oldid=33222350»