Penelope Wilton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPenelope Wilton

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(it) Penelope Alice Wilton Modifica el valor a Wikidata
3 juny 1946 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Scarborough (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióDrama Centre London Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre Modifica el valor a Wikidata
Activitat1969 Modifica el valor a Wikidata –
Família
CònjugeDaniel Massey (1975–1984)
Ian Holm (1991–2001) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0934362 Allocine: 8503 Rottentomatoes: celebrity/penelope_wilton Allmovie: p76837 Metacritic: person/penelope-wilton TV.com: people/penelope-wilton IBDB: 81727 AFI: 274332 TMDB.org: 1249
Musicbrainz: 7a71c884-6ae0-4232-a891-338276661d8a Discogs: 3910978 Goodreads character: 88245 Modifica el valor a Wikidata

Dame Penelope Alice Wilton DBE (nascuda el 3 de juny de 1946), antigament anomenada Penelope, Lady Holm (entre 1998 i 2001), és una actriu anglesa.

Wilton és coneguda per protagonitzar al costat de Richard Briers la comèdia de situació de la BBC Ever Decreasing Circles (1984–1989); també per interpretar Homilia a The Borrowers (1992) i The Return of the Borrowers (1993); i pel seu paper de la vídua Isobel Crawley al drama d'ITV Downton Abbey (2010-2015). També va interpretar el paper recurrent de Harriet Jones a Doctor Who (2005–2008) i Anne a la comèdia obscura de Netflix de Ricky Gervais After Life.

Wilton ha tingut una àmplia carrera als escenaris, i ha rebut sis nominacions als premis Olivier. Va ser nominada per Man and Superman (1981), The Secret Rapture (1988), The Deep Blue Sea (1994), John Gabriel Borkman (2008) i The Chalk Garden (2009), abans de guanyar el premi Olivier 2015 a la millor actriu per Presa a mitjanit . Les seves aparicions al cinema inclouen Clockwise (1986), Cry Freedom (1987), Calendar Girls (2003), Shaun of the Dead (2004), Match Point (2005), Pride & Prejudice (2005), The Best Exotic Marigold Hotel (2012)., The Girl (2012) i The BFG (2016).

Biografia[modifica]

Wilton va néixer a Scarborough, North Riding de Yorkshire, la segona de les tres filles de Cliff Wilton, un home de negocis i advocat format a Cambridge que havia jugat a rugbi a nivell amateur i provincial, i va passar a ser administrador d'aquest esport i Alice Linda Travers, ballarina de claqué i antiga actriu.[1][2][3][4][5]

És neboda dels actors Bill Travers i Linden Travers. Entre els seus cosins hi ha els actors Angela i Richard Morant. Els seus avis materns eren propietaris de teatres.[4]

Va rebre formació al <i>Drama Centre London</i> de 1965 a 1968.[6][7]

Carrera[modifica]

Wilton va començar la seva carrera a l'escenari el 1969 al Nottingham Playhouse. Els seus primers papers van incloure Cordelia a King Lear, tant a Nottingham com a The Old Vic.[8]

Va fer el seu debut a Broadway el març de 1971 quan va interpretar Araminta a la producció original de Broadway de The Philanthropist, i va fer el seu debut al West End l'agost de 1971 al costat de Sir Ralph Richardson, a l'obra de John Osborne West of Suez al Cambridge Theatre.[9] Anteriorment havia aparegut en ambdues obres al Royal Court Theatre. Va interpretar Ruth a la producció escènica londinenca original de 1974 de la trilogia Norman Conquests d'Alan Ayckbourn.[10]

La seva carrera d'actriu televisiva va començar el 1972, interpretant Vivie Warren a l'adaptació de la BBC2 de Mrs. Warren's Profession al costat de Coral Browne en el paper principal i Robert Powell.[11] La producció es va repetir com a part de la sèrie Play of the Month el 1974 a BBC1.[12] El 1994, Wilton va retratar Browne en una adaptació radiofònica d'An Englishman Abroad per al BBC World Service[13] i des de llavors va repetir en diversos formats de ràdio de la BBC.[14]

Arran de l'emissió de la Sra. Warren's Profession, Wilton va tenir llavors diversos papers importants a la televisió, incloses dues de les produccions de Shakespeare de la BBC Television (com a Desdèmona a Othello i Regan a El Rei Lear).[15]

La carrera cinematogràfica de Wilton inclou papers a The French Lieutenant's Woman (1981), Cry Freedom (1987), Iris (2001), Calendar Girls (2003) i Shaun of the Dead (2004), Pride and Prejudice (2005) de Jane Austen, Match Point de Woody Allen (2005) i The History Boys (2006). 

No va guanyar fama fins que va aparèixer amb Richard Briers a la comèdia de situació de la BBC de 1984, Ever Decreasing Circles, que va durar cinc anys. Va interpretar a Ann, l'esposa de Martin (Briers), una obsesiva i pedant "sempre faig el bé". El 2005, Wilton va interpretar com a convidada Harriet Jones durant dos episodis de la reactivació de la BBC de la popular sèrie de ciència-ficció Doctor Who. Aquest paper de convidada va ser escrit especialment per a ella pel guionista en cap i productor executiu del programa Russell T. Davies, amb qui havia treballat a Bob i Rose (ITV, 2001). A la primera part del final de la sèrie del 2008, "The Stolen Earth", va fer una última aparició, ara com l'antiga Primera Ministra que se sacrifica per l'extermini dels Daleks perquè els companys del Doctor puguin contactar amb ell. 

Wilton amb el coprotagonista a Downton Abbey Jim Carter, 2013

Wilton va aparèixer a la televisió com a Barbara Poole, la mare d'una dona desapareguda, a la sèrie dramàtica de televisió de la BBC Five Days el 2005; i al drama d'ITV Half Broken Things (octubre de 2007) i la producció de la BBC de The Passion (Pasqua de 2008). A partir del 2010, va aparèixer com Isobel Crawley a les sis temporades del reeixit drama d'època Downton Abbey. Va ser la nàufraga a Desert Island Discs de BBC Radio 4 l'abril de 2008. El desembre de 2012 i febrer de 2013, va ser la narradora de la dramatització de Lin Coghlan de The Cazalets d'Elizabeth Jane Howard, emesa per BBC Radio.[16]

Vida personal[modifica]

Entre 1975 i 1984, Wilton es va casar amb l'actor Daniel Massey. Van tenir una filla, Alice, nascuda el 1977.[17]

El 1991, Wilton es va casar amb l'actor Ian Holm. El 1992, van aparèixer junts com a Pod i Homily a l'adaptació de la BBC de The Borrowers. Un any més tard, van aparèixer junts en un següent The Return of the Borrowers. El 1998, Ian Holm va ser nomenat cavaller i Wilton es va convertir en Lady Holm. Es van divorciar l'any 2001.[18]

Guardons[modifica]

Wilton va ser nomenada Oficial de l'Ordre de l'Imperi Britànic (OBE) en els premis d'Any Nou de 2004 i va ser elevada a Dame Commander de l'Ordre de l'Imperi Britànic (DBE) en els premis d'aniversari de 2016, pels seus serveis al teatre.

Premis i reconeixements[modifica]

El 2012, Wilton va rebre un doctorat honoris causa del campus de Scarborough de la Universitat de Hull.[19]

Any Teatre Nominada per Resultat
1981 Olivier Award for Actress of the Year in a Revival Man and Superman Nominat
1981 Critics' Circle Award for Best Actress Much Ado About Nothing Guanyador
1988 Olivier Award for Actress of the Year in a New Play The Secret Rapture Nominat
1993 Critics' Circle Award for Best Actress The Deep Blue Sea Guanyador
1994 Olivier Award for Best Actress Nominat
2001 Evening Standard Award for Best Actress The Little Foxes Nominat
2008 Olivier Award for Best Actress John Gabriel Borkman Nominat
2008 Evening Standard Award for Best Actress The Chalk Garden Guanyador
2009 Olivier Award for Best Actress Nominat
2015 Olivier Award for Best Actress Taken at Midnight Guanyador
Pel·lícula / Televisió
2012 Critics' Choice Movie Award for Best Acting Ensemble The Best Exotic Marigold Hotel Nominat
2012 Screen Actors Guild Award for Outstanding Performance by a Cast in a Motion Picture Nominat
2012 Screen Actors Guild Award for Outstanding Performance by an Ensemble in a Drama Series Downton Abbey Guanyador
2013 Nominat
2014 Guanyador
2015 Guanyador

Filmografia[modifica]

Pel·lícules[modifica]

Any Títol Paper Notes
1977 Joseph Andrews Mrs. Wilson
1981 The French Lieutenant's Woman Sonia
1984 Laughterhouse Alice Singleton
1986 Clockwise Pat
1987 Cry Freedom Wendy Woods
1992 Blame It on the Bellboy Patricia Fulford
1993 The Secret Rapture Marion French
1995 Carrington Lady Ottoline Morrell
1999 Gooseberries Don't Dance Short film
1999 Tom's Midnight Garden Aunt Melbourne
2001 Iris Janet Stone
2003 Calendar Girls Ruth
2004 Shaun of the Dead Barbara
2005 Match Point Eleanor Hewett
2005 Pride and Prejudice Mrs. Gardiner
2006 The History Boys Mrs. Bibby
2012 The Best Exotic Marigold Hotel Jean
2013 Belle Lady Mary Murray
2015 The Second Best Exotic Marigold Hotel Jean
2016 The BFG The Queen
2017 Zoo Denise Austin
2018 The Guernsey Literary and Potato Peel Pie Society Amelia Maugery
2019 Downton Abbey Isobel Grey, Baroness Merton
2019 Eternal Beauty Vivian
2020 Summerland Older Alice
2021 Operation Mincemeat Hester Leggett
2022 Downton Abbey: A New Era Isobel Grey, Baroness Merton
2023 The Unlikely Pilgrimage of Harold Fry Maureen

Televisió[modifica]

Any Títol Rol Notes
1972 Thirty-Minute Theatre Sèrie de TV (1 episodi: "An Affair of Honour")
1972 Country Matters Rachel Sullens Sèrie de TV (1 episodi: "The Sullens Sisters")
1972 Play of the Month: Mrs. Warren's Profession (BBC) Vivie Warren Drama de TV (G. B. Shaw)
1973 The Pearcross Girls Anna Pearcross/Helen Charlesworth
Julia Pearcross/Lottie Merchant
Sèrie de TV (4 episodis)
1973 The Song of Songs Lilli Czepanek Drama de TV
1975 Play of the Month: King Lear Regan Shakespeare, d. Jonathan Miller
1976 The Widowing of Mrs Holroyd Drama de TV
1977 The Norman Conquests: Living Together Annie Drama de TV
1977 The Norman Conquests: Round and Round the Garden Annie Drama de TV
1977 The Norman Conquests: Table Manners Annie Drama de TV
1980 Play for Today Helen/Virginia Carlion Sèrie de TV (2 episodis: 1980–1981)
1981 Othello Desdemona Shakespeare (d. Jonathan Miller)
1982 The Tale of Beatrix Potter Beatrix Potter Drama de TV
1982 King Lear Regan Shakespeare (d. Jonathan Miller)
1984 Ever Decreasing Circles Ann Bryce Sèrie de TV (27 episodis: 1984–1989)
1986 C.A.T.S. Eyes Angela Lane Sèrie de TV (1 episodi: "Good as New")
1986 The Monocled Mutineer Lady Angela Forbes Sèrie de TV (2 episodis)
1990 4 Play Julia Sèrie de TV (1 episodi: "Madly in Love")
1992 Screaming Beatrice Sèrie de TV
1992 The Borrowers Homily Sèrie de TV
1993 The Return of the Borrowers Homily Sèrie de TV
1994 Performance: The Deep Blue Sea Hester Collyer Sèrie de TV (2 episodis: 1994–1995)
1998 This Could Be the Last Time Marjorie Television film
1998 Talking Heads 2 Rosemary Minisèrie de TV (1 episodi: "Nights in the Gardens of Spain")
1998 Alice Through the Looking Glass White Queen Pel·lícula de TV
1999 Kavanagh QC Barbara Watkins Sèrie de TV (1 episodi: "Time of Need")
1999 Wives and Daughters Mrs. Hamley Minisèrie de TV (2 episodis)
2000 Rockaby Curt de TV
2001 The Whistle-Blower Heather Graham Pel·lícula de TV
2001 Victoria & Albert Princess Victoria, Duchess of Kent Pel·lícula de TV
2001 Bob & Rose Monica Gossage Sèrie de TV (3 episodis)
2003 Lucky Jim Celia Welch Pel·lícula de TV
2005 Falling Daisy Langrish Pel·lícula de TV
2005, 2008 Doctor Who Harriet Jones Sèrie de TV (4 episodis: Series 1, 4)
2006 Celebration Julie Pel·lícula de TV
2007 Five Days Barbara Poole Sèrie de TV (4 episodis)
Nominated: RTS Award – Best Actor
2007 Half-Broken Things Jean Pel·lícula de TV
2008 The Passion Mary TV miniseries
2010 Marple: They Do It with Mirrors Carrie Louise Serrocold Pel·lícula de TV
2009 Margot B.Q. Pel·lícula de TV
2010 My Family Rosemary Matthews Sèrie de TV (1 episodi: "Wheelie Ben")
2010–2015 Downton Abbey Isobel Crawley (Baroness Merton) Sèrie de TV
2011 South Riding Mrs. Beddows Sèrie de TV (3 episodis)
2012 The Girl Peggy Robertson Pel·lícula de TV
2016 Brief Encounters Pauline Spake Sèrie de TV (6 episodis)
2019–2022 After Life Anne Sèrie de TV (3 series)

Teatre[modifica]

Referències[modifica]

  1. Leviathan, the Business Who's who- A Biographical Dictionary of Chairmen, Chief Executives and Managing Directors of British-registered Companies, ed. Ruth Dinning, Leviathan House, 1972, p. 398
  2. , 09-06-2008 [Consulta: 30 novembre 2018].
  3. , 26-04-2000 [Consulta: 30 novembre 2018].
  4. 4,0 4,1 «Acting Alumni Win Big at Olivier Awards». Csm.arts.ac.uk. Arxivat de l'original el 20 d’agost 2016. [Consulta: 12 juny 2016].
  5. Oxford Dictionary of National Biography. online. Oxford University Press, 8 gener 2015.  requereix subscripció o ser soci de la biblioteca pública del Regne Unit
  6. Drama Centre: watch this face Arxivat 2 March 2014[Date mismatch] a Wayback Machine., blogs.arts.ac.uk, 22 març 2009; consultat el 14 juny 2016.
  7. «The Wheatleys of Houghton-le-Spring: The sweet success of a family». Houghton-le-Spring Heritage Society.
  8. «Performance Details – King Lear». Designing Shakespeare Collection – Performance Details. Arxivat de l'original el 28 d’agost 2016. [Consulta: 8 juny 2016].
  9. «Interview: Penelope Wilton». TimeOut London, 28-04-2011. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2016. [Consulta: 8 juny 2016].
  10. «Institute of Directors — IoD». afterhoursmagazine.co.uk. Arxivat de l'original el 21 de novembre 2008. [Consulta: 16 febrer 2015].
  11. «Mrs Warren's Profession» p. 35, 28-09-1972.
  12. «Play of the Month: Mrs Warren's Profession» p. 23, 18-04-1974.
  13. «Play of the Week: An Englishman Abroad» p. 115, 27-10-1994.
  14. «An Englishman Abroad» p. 143, 15-09-2005.
  15. «Early TV appearances: Penelope Wilton and Brenda Blethyn – King Lear (BBC, 1982), Shakespeare Lives». BBC. [Consulta: 12 desembre 2017].
  16. «Episode 1, Confusion, The Cazalets – BBC Radio 4». BBC. [Consulta: 12 desembre 2017].
  17. Kellaway, Kate «A study in emotion». The Observer, 30-09-2001 [Consulta: 25 agost 2015].
  18. Olga Craig «Penelope Wilton: an actress who epitomises all things quintessentially English». The Daily Telegraph, 15-11-2008 [Consulta: 21 novembre 2012].
  19. «Annual Report 2011/12». [Consulta: 12 desembre 2017].[Enllaç no actiu]

Enllaços externs[modifica]