Peprossiïta-(Ce)

Peprossiïta-(Ce)
Fórmula química	(Ce,La)(Al₃O)2/3B₄O10
Epònim	Giuseppe Rossi (en)
Localitat tipus	Sacrofano, Província de Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoria	borats
Nickel-Strunz 10a ed.	6.CA.45
Nickel-Strunz 9a ed.	6.CA.45
Nickel-Strunz 8a ed.	V/K.11
Dana	24.3.4.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 4,61(1) Å; c = 9,358(7) Å;
Grup puntual	6 m2 - ditrigonal dipiramidal
Color	groc clar
Exfoliació	perfecta en {0001}, distinta en {110} i {110}
Duresa	2
Lluïssor	vítria
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	3,45 g/cm³ (mesurada); 3,476 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	uniaxial (+)
Índex de refracció	nω = 1,703 nε = 1,711
Birefringència	δ = 0,008
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA1990-002
Any d'aprovació	1992
Símbol	Pep-Ce
Referències

La peprossiïta-(Ce) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista i cristal·lògraf italià Giuseppe "Pep" Rossi (1938-1990).

Característiques

La peprossiïta-(Ce) és un borat de fórmula química (Ce,La)(Al₃O)_2/3B₄O₁₀. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Normalment es troba en forma d'escates de color groc clar en petites geodes entre cristalls de sanidina. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la peprossiïta-(Ce) pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta l'any 1992 a Sacrofano, a la província de Roma, Latium (Itàlia). També a Itàlia, ha estat descrita al llac Vico, a la província de Viterbo. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, aegirina-augita, zircó, titanita i magnetita.