Peprossiïta-(Ce)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPeprossiïta-(Ce)
Fórmula química(Ce,La)(Al₃O)2/3B₄O10
EpònimGiuseppe Rossi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusSacrofano, Província de Roma, Laci, Itàlia
Classificació
Categoriaborats
Nickel-Strunz 10a ed.6.CA.45
Nickel-Strunz 9a ed.6.CA.45 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.V/K.11 Modifica el valor a Wikidata
Dana24.3.4.1
Propietats
Sistema cristal·líhexagonal
Estructura cristal·linaa = 4,61(1) Å; c = 9,358(7) Å;
Grup puntual6 m2 - ditrigonal dipiramidal
Colorgroc clar
Exfoliacióperfecta en {0001}, distinta en {110} i {110}
Duresa2
Lluïssorvítria
Diafanitattransparent, translúcida
Densitat3,45 g/cm³ (mesurada); 3,476 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesuniaxial (+)
Índex de refracciónω = 1,703 nε = 1,711
Birefringènciaδ = 0,008
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1990-002
Any d'aprovació1992
SímbolPep-Ce Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La peprossiïta-(Ce) és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del mineralogista i cristal·lògraf italià Giuseppe "Pep" Rossi (1938-1990).

Característiques[modifica]

La peprossiïta-(Ce) és un borat de fórmula química (Ce,La)(Al₃O)2/3B₄O10. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1999. Cristal·litza en el sistema hexagonal. Normalment es troba en forma d'escates de color groc clar en petites geodes entre cristalls de sanidina. La seva duresa a l'escala de Mohs és 2.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la peprossiïta-(Ce) pertany a «06.C - Nesotriborats» juntament amb els següents minerals: inderita, ameghinita, kurnakovita, inderborita, meyerhofferita, inyoïta, solongoïta, nifontovita i olshanskyita.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta l'any 1992 a Sacrofano, a la província de Roma, Latium (Itàlia). També a Itàlia, ha estat descrita al llac Vico, a la província de Viterbo. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sanidina, aegirina-augita, zircó, titanita i magnetita.[2]

Referències[modifica]

  1. «Peprossiite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 11 juny 2016].
  2. «Peprossiite-(Ce)» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 11 juny 2016].