Perdiu de mar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Perdiu de mar
Perdiu de mar fotografiada al Parc Nacional d'Amboseli (Kenya).
Perdiu de mar fotografiada al Parc Nacional d'Amboseli (Kenya).
Exemplar adult fotografiat a l'illa de Lesbos (Grècia).
Exemplar adult fotografiat a l'illa de Lesbos (Grècia).
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Charadriiformes
Família: Glareolidae
Gènere: Glareola
Espècie: G. pratincola
Nom binomial
Glareola pratincola
(Linnaeus, 1766)
Perdiu de mar fotografiada a prop d'Estocolm (Suècia).
Perdiu de mar fotografiada al Delta de l'Ebre.

La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És una espècie de pas a la major part dels Països Catalans que, com molts altres ocells limícoles, s'ha vist molt afectada per la reducció de les zones humides.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 22-25 cm de llargària i 60-70 d'envergadura alar.
  • A l'estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
  • Carpó de color blanc.
  • Ales blanques amb la punta de color negre.
  • Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
  • Potes curtes.
  • Bec curt i torçat cap avall, vermell a la base i negre a la punta.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Nidifica en colònies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empordà, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de València i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressió del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol.[2] Ambdós sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentació dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viu als llocs més salats (salobrars) o les platges amb vegetació baixa o inexistent.

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Viu a l'Àsia Central i occidental i a Europa.

Costums[modifica | modifica el codi]

És un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de març, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Països Catalans per hivernar a l'Àfrica tropical.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. BioLib (anglès)
  2. Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
  3. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 48. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu de mar