Perdiu de mar
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Perdiu de mar fotografiada al Parc Nacional d'Amboseli (Kenya).
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Glareola pratincola (Linnaeus, 1766) |
||||||||||||||
La perdiu de mar (Glareola pratincola), coneguda com a guatllereta de mar a les illes Balears i carregada al País Valencià, és un ocell de l'ordre dels caradriformes. És una espècie de pas a la major part dels Països Catalans que, com molts altres ocells limícoles, s'ha vist molt afectada per la reducció de les zones humides.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
- Fa 22-25 cm de llargària i 60-70 d'envergadura alar.
- A l'estiu té les parts superiors brunes, les inferiors ocràcies amb el ventre blanc, la gola groga i limitada per una ratlla negrenca.
- Carpó de color blanc.
- Ales blanques amb la punta de color negre.
- Cua profundament forcada i negra amb la base blanca.
- Potes curtes.
- Bec curt i torçat cap avall, vermell a la base i negre a la punta.
Subespècies [modifica]
- Glareola pratincola boweni
- Glareola pratincola erlangeri (Neumann, 1920)
- Glareola pratincola fuelleborni (Neumann, 1910)
- Glareola pratincola limbata
- Glareola pratincola pratincola (Linnaeus, 1766)
- Glareola pratincola riparia[1]
Reproducció [modifica]
Nidifica en colònies, de vegades mixtes, a moltes zones humides com ara als Aiguamolls de l'Empordà, els deltes del Llobregat i de l'Ebre, l'Albufera de València i l'albufera de El Fondo. Al mes de maig construeix un niu en una petita depressió del terreny, que no protegeix de cap altra manera, i on hi pon d'1 a 3 ous entre maig i juliol.[2] Ambdós sexes s'encarreguen del covament al llarg de 17-18 dies i de l'alimentació dels petits, que triguen 3-4 setmanes a volar.
Alimentació [modifica]
Gràcies al seu vol ràpid i destre pot caçar al vol el seu aliment preferit: libèl·lules i llagostes.[3]
Hàbitat [modifica]
Viu als llocs més salats (salobrars) o les platges amb vegetació baixa o inexistent.
Distribució geogràfica [modifica]
Viu a l'Àsia Central i occidental i a Europa.
Costums [modifica]
És un ocell gregari i migrant que arriba al llarg dels mesos de març, abril i maig, precisament quan manca a la resta d'Europa. A l'hivern desapareix dels Països Catalans per hivernar a l'Àfrica tropical.
Referències [modifica]
- ↑ BioLib (anglès)
- ↑ Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, plana 108. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 48. ISBN 84-315-0434-X.
Enllaços externs [modifica]
- La perdiu de mar a l'Enciclopèdia Catalana. (català)
- Estudi de la població d'aquest ocell al Principat de Catalunya. (català)
- La perdiu de mar a l'Avibase. (català)
- La perdiu de mar a la UICN. (anglès)
- La perdiu de mar a l'Animal Diversity Web. (anglès)
- La perdiu de mar a l'Encyclopedia of Life. (anglès)
- Descripció i hàbitat d'aquest ocell. (francès)
- Vídeos de perdius de mar en llur hàbitat natural. (anglès)
- Taxonomia d'aquesta espècie. (anglès)
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Perdiu de mar |
