Pere Bernal i Segura

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere Bernal i Segura
Biografia
Naixement9 gener 1951 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort22 maig 2005 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Ocupaciólocutor de ràdio Modifica el valor a Wikidata
OcupadorRàdio Barcelona (1992–2005) Modifica el valor a Wikidata

Pere Bernal Segura (Barcelona, 9 de gener de 1951 - Barcelona, 22 de maig de 2005) fou un locutor de ràdio català.[1]

Va començar a la ràdio presentant Los 40 Principales, juntament amb Joan Castelló Rovira. Durant la dècada del 1970 va ser subdirector de Ràdio Miramar, presentant el programa musical Los Redondos i altres espais informatius. El 1981 va fitxar com a cap producció de Radio España de Barcelona-Cadena Catalana. Va presentar programes musicals com Canciones para después de una década i durant aquest període va conèixer el tècnic de ràdio, Ricky Romero, amb el qual va formar tàndem professional al programa humorístic A mi manera.[2] L'èxit d'aquest espai pel seu estil col·loquial i pel tractament de temes quotidians, va fer que es mantingués en antena durant vint-i-quatre amb diferents noms (El minutero, El Ricky i el Bernal, Ara per Ara).[3] El 1986 va fitxar com a cap de programes de Ràdio Minuto, on va arribar ser líder d'audiència a Catalunya en la franja horària de 8 a 10[4] i quatre anys més tard va treballar a Cadena Nova. El 1992 va incorporar-se a Ràdio Barcelona. Per altra banda, també va impulsar la creació d'Aula Radio, primera escola de ràdio a Catalunya, on exercia com a docent.[1] Després d'una llarga malaltia, va morir la primavera de 2005.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Girona, Josep Maria «Pere Bernal, toda una vida dedicada a la radio» (en castellà). El País [Madrid], 23-05-2005. ISSN: 1134-6582 [Consulta: 17 gener 2021].
  2. «El radiofonista Pere Bernal Segura mor als 54 anys a Barcelona». VilaWeb, 23-05-2005. [Consulta: 17 gener 2021].
  3. «Pedro Bernal, 'radiofonista'» (en castellà). El Mundo, 24-05-2005. [Consulta: 17 gener 2021].
  4. Gayà, Guillem; Joan, Jordi «Pedalar junts en la cursa de la informació». Capçalera, Núm. 97, Novembre 1999, pàg. 5-14 [Consulta: 17 gener 2021].