Petroni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Petroni (desambiguació)».

Petroni (20-66), probablement Gai Petroni Àrbitre (Caius Petronius Arbiter) fou un escriptor romà. Plini i Plutarc l'esmenten amb el nom de Titus Petronius.

En temps de Neró era un dels habituals a la gresca nocturna. Amb ell la luxúria fou objecte d'estudi. Va ser nomenat governador (procònsol) de Bitínia i elevat després al consolat i va realitzar els seus deures amb discreció; després va tornar a acompanyar a l'emperador a la gresca i fou considerat el director en cap dels plaers imperials. És possible, però, que l'autor de sàtires i el polític siguin Petronis diferents.

Tigel·lí el va acusar d'estar implicat en la traïció d'Esceví, un esclau, i va considerar que ja no se'n sortiria i per tant que calia morir com havia viscut: es va tallar les venes però de tant en tant aturava l'hemorràgia per posar-se a parlar amb els seus amics; donà recompenses a alguns esclaus i a d'altres els va fer matar; va dormir un temps i fins i tot es va passejar pel carrer; finalment la pèrdua de sang el va matar (66). En els darrers moments va escriure a l'emperador i li va tirar en cara la seva tirania.

Va ser famós per la seva obra Satiricó (Satyricon), on es burla d'alguns costums contemporanis en un to que seria després usat per la novel·la picaresca.

Petroni ha esdevingut un personatge de ficció en moltes obres que reflecteixen l'època de Neró, com Quo Vadis o Carretera a Damasc, per exemple. En elles apareix com a conseller irònic, que mai no es refia plenament del seu líder. El seu discurs cínic està el la línia del Satiricó.