Picconia excelsa
Perovskia atriplicifolia  | |
|---|---|
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Lamiales |
| Família | Lamiaceae |
| Gènere | Perovskia |
| Espècie | Perovskia atriplicifolia (Aiton) DC. |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
Picconia excelsa és una espècie de planta de la família de les oleàcies.[2] Pertany a la mateixa família que l'olivera. Dins de les Oleaceae es diferencia per ser un arbre que pot superar els 10 m d'alçada. És propi de la laurisilva atlàntica i exclusiu de la Macaronèsia.
Descripció[modifica]
És un arbre o, a vegades arbust, perennifoli d'aspecte lauroide, de fins a 15 m d'alçada. El tronc és rugós, d'escorça fissurada i fins i tot berrugós. Les fulles són coriàcies, més o menys ovades o el·líptiques, de 6-8 cm, brillants i de color verd fosc, sense agalles ni glàndules, a diferència d'altres arbres de la laurisilva pertanyents a Lauraceae, dels quals es diferencia clarament per la disposició oposada de les fulles de color verd llustrós.
Presenta floració entre febrer i juliol. Les flors són tetràmeres, amb una corol·la de color blanc sense tub, disposades en raïms curts, sent els fruits en forma de drupes poc carnoses i de color violaci-purpuri a negre quan maduren. Els fruits mesuren 1-2 cm i s'assemblen a una oliva deformada.
Distribució i hàbitat[modifica]
Es tracta d'una espècie endèmica de macaronèsia a les illes de Madeira i Canàries, que apareix a la floresta de la laurisilva juntament amb Laurus novocanariensis, Ocotea foetens, Apollonias barbujana, Persea indica, Ilex canariensis i altres. És propi de les zones més humides i més termòfiles de la muntanya verda. Existeix a totes les illes de la Macaronèsia amb l'excepció de Lanzarote. A les illes Açores apareix l'altra espècie del gènere Picconia, Picconia azorica.
Usos[modifica]
Al continent europeu s'ha plantat alguna vegada a zones de clima mediterrani, com a planta ornamental. Un exemplar de dimensions monumentals es va trobar al parc de Vila Durazzo Pallavicini a Gènova, presumiblement plantat cap al 1840-1846.
Al llarg de la història la fusta d'aquest arbre, pesada i de gran duresa, va ser utilitzada, per exemple, en fusteria, estructures agrícoles i construcció naval.
Referències[modifica]
- ↑ «Picconia excelsa a The Plant List» (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2017].
- ↑ «Picconia excelsa». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. [Consulta: 7 maig 2010].
