Pismis 24-1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicPismis 24-1
Imatge de NGC 6357 i Pismis 24-1 Modifica el valor a Wikidata
Tipusestel Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)O3.5If*[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióEscorpió Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Magnitud aparent (V)10,44 (banda V)[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−1,3 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−0,1 mas/a [3] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−2 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)17h 24m 43.49s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-35° 48' 2.97''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Pismis 24-1 és un sistema estel·lar massiu de la constel·lació de l'Escorpió. És el membre més brillant del cúmul obert Pismis 24, situat dins la nebulosa NGC 6357. S'estima que la seva distància al Sistema solar és d'uns 2,5 kiloparsecs (una mica més de 8.000 anys llum).[5] Junt amb Trumpler 14, és el lloc amb la major densitat d'estels «súper-massius» dins dels 3 kiloparsecs més propers al Sol.[6]

Pismis 24-1 és si més no una estrella binària, com s'ha observat per la càmera ACS del telescopi espacial Hubble. La primera de les components, Pismis 24-1SW (HD 319718A / CD-34 11671A / LSS 4142A), és un estel de magnitud aparent +10,43 i tipus O4 III(f+), encara que apareix en la base de dades SIMBAD com a gegant blava de tipus espectral O7 III.[7] L'altra component, Pismis 24-1NE (HD 319718B / CD-34 11671B / Pismis 24-17), és igualment una estrella blava de magnitud +11,4 i espectre O3.5 If* (catalogada com O3 III en la base de dades SIMBAD).[8] Alhora, aquesta última és una binària espectroscòpica, per la qual cosa el sistema consta d'un mínim de tres components. Inicialment es va pensar que Pismis 24-1 era una única estrella amb una magnitud absoluta de -7,3 i una magnitud bolomètrica de -11,8, fet pel qual hagués estat entre els estels més lluminosos de la Via Làctia.[9]

Les masses estimades per a l'edat zero en la seqüència principal són 96 ± 10 masses solars per Pismis 24-1SW, i 97 ± 10 masses solars per Pismis 24-1NE. Malgrat són estels enormement massius, aquests valors es troben per sota de 150 masses solars, dada considerada el límit superior de massa per a una estrella.[10] Poden tenir una edat inferior a 1 milió d'anys.[5]

Referències[modifica]

  1. E. J. Alfaro «The Galactic O-Star Spectroscopic Survey (GOSSS). II. Bright southern stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 25-02-2014, pàg. 10. DOI: 10.1088/0067-0049/211/1/10.
  2. 2,0 2,1 2,2 Afirmat a: VizieR Online Data Catalog: UCAC4 Catalogue (Zacharias+, 2012). Autor: Arne Henden. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: juliol 2012.
  3. 3,0 3,1 Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 2000, pàg. 27–30.
  4. «Radial Velocities of Southern B Stars Determined at the Radcliffe Observatory-VI STARS IN H II REGIONS» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 1r juny 1972, pàg. 85-98. DOI: 10.1093/MNRAS/158.1.85.
  5. 5,0 5,1 Massey, Philip; DeGioia-Eastwood, Kathleen; Waterhouse, Elizabeth «The Progenitor Masses of Wolf-Rayet Stars and Luminous Blue Variables Determined from Cluster Turnoffs. II. Results from 12 Galactic Clusters and OB Associations». The Astronomical Journal, 121, 2, 2001. pp. 1050-1070.
  6. Nelan, Edmund P.; Walborn, Nolan R.; Wallace, Debra J.; Moffat, Anthony F. J.; Makidon, Russell B.; Gies, Douglas R.; Panagia, Nino «Resolving OB Systems in the Carina Nebula with the Hubble Space Telescope Fine Guidance Sensor». The Astronomical Journal, 128, 1, 2004. pp. 323-329.
  7. HD 319718A (SIMBAD)
  8. HD 319718B (SIMBAD)
  9. P. Massey, K. DeGioia-Eastwood, E. Waterhouse. «The Progenitor Masses of Wolf-Rayet Stars and Luminous Blue Variables Determined from Cluster Turn-offs. II. Results from 12 Galactic Clusters and OB Associations». The Astronomical Journal, 121, 2, 2001. pp. 1050-1070.
  10. Maíz Apellániz, J.; Walborn, Nolan R.; Morrell, N. I.; Niemela, V. S.; Nelan, E. P. «Pismis 24-1: The Stellar Upper Mass Limit Preserved». The Astrophysical Journal, 660, 2, 2007. pp. 1480-1485.