Gliese 667

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca


Gliese 667 A/B/C
Dades d'observació
Època J2000      Equinocci J2000
Constel·lació Escorpió
Ascensió recta 17h 18m 57.16483s
Declinació −34° 59′ 23.1416″
Magnitud aparent (V) 5.91/7.20/10.20
Característiques
Tipus espectral K3V/K5V/M2
Índex de color U-B 0.83/???/1.17
Índex de color B-V 1.03/???/1.57
Variable del tipus A: possible
B: desconeguda
C: fulgurant
Astrometria
Velocitat radial (Rv) 0 km/s
Moviment propi (μ) RA: 1129.76 mas/Any
Dec.: −77.02 mas/any
Paral·laxi (π) 146.29 ± 9,03 mas
Distància 22,7±1 anys-llum (6,8±0,4 pc)
Magnitud absoluta (MV) 7.07/8.02/11.03
Detalls
Massa A+B=1.21 M
Radi 0.76/0.70/0.42 R
Lluminositat L
Temperatura K
Metal·licitat -
Rotació
Edat anys
Òrbita binària visual
Companya Gliese 667 B
Període (P) 42.15 any
Semieix major (a) 1.81"
Excentricitat (e) 0.58
Inclinació (i) 128°
Longitud del node ascendent (Ω) 313°
Àpside època (T) 1975.9
Argument de l'àpside (ω) 247°
Altres designacions
142 G. Scorpii, HD 156384, HR 6426, CD−34°11626, SAO 208670, HIP 84709, LHS 442/442/443.
Referències a bases de dades
SIMBAD dades
ARICNS dades
Enciclopèdia
Extrasolar Planets
dades

Gliese 667 (també coneguda com a GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426)[1] és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del Sistema Solar. Prop dels tres estels s'hi troba un altre estel de magnitud 12, però no lligat gravitatòriament al sistema. A simple vista s'observa com una única estrella tènue de magnitud aparent +5,89.

Sistema d'estrelles[modifica | modifica el codi]

Gliese 667 és un sistema triple, on la component C orbita al voltant del parell interior format per A i B. Les dues components més brillants, Gl 667 A i Gl 667 B, es troben separades per una distància mitjana de 12,6 UA, no obstant presenten una òrbita excèntrica, que les porta fins a proximitats de 5 AU fins a 20 AU. L'òrbita triga 42,15 anys a completa una volta. La distància orbital es trasllada fins a una mitjana d'1,8 ". Gl 667 C orbita més lluny, entre 56 i 215 UA, arribant a una separació angular de 30".

Gliese 667 A[modifica | modifica el codi]

És la component més brillant, és una nana taronja de tipus espectral K3V la lluminositat correspon al 12% de la lluminositat solar. Té una massa de 0,75 masses solars i un radi equivalent al 76% del radi solar. La seva metal·licitat, basada en la seva abundància relativa de ferro, és clarament inferior a la del Sol, al voltant del 37% de la mateixa.[2] Es pensa que pot ser una estrella variable.

Gliese 667 B[modifica | modifica el codi]

És també una nana taronja encara més tènue que la component A. De tipus espectral K5V, la seva lluminositat correspon al 5% de la del Sol L'òrbita de Gliese 667 A i B és notablement excèntrica (ε = 0,58), amb una separació mitjana de les dues de 12,6 UA, sent el període orbital de 42,15 anys.[3]

Gliese 667 C (LHS 443)[modifica | modifica el codi]

És una nana vermella de tipus M1.5-2.5V amb una lluminositat que correspon al 0,3% de la lluminositat solar, té un diàmetre equivalent al 38% del solar i una massa aproximada de 0,42 masses solars.[4] La seva separació respecte al parell AB ha variat des de 8-30,5 segons sexagesimals entre 1889 i 1948, el que equival a una separació real entre 56 i 213 UA.[3] GJ 2130 A, a 3,5 anys llum, és l'estrella coneguda més propera al sistema Gliese 667.[3]

Sistema planetari[modifica | modifica el codi]

Impressió artística de l'exoplaneta Gliese 667 Cb, amb els sisemta binari Gliese A y B al fons.

S'han descobert dos planetes extrasolars orbitant al voltant deGliese 667 C, els planetes anomenats Gliese 667 Cb (GJ 667 Cb) i Gliese 667 Cc (GJ 667 Cc), amb masses d'almenys 6,0 vegades i 3,9 la de la Terra respectivament, i per tant, són classificats com Súperterres.

GJ 667 Cb[modifica | modifica el codi]

Va ser descobert per l'espectògraf d'alta precisió de Xile conegut com a HARPS, el 19 d'octubre de 2009. Es mou a una distància mitjana de 0,05 UA respecte a l'estrella i la seva període orbital és d'aproximadament 7 dies.[5]

GJ 667 Cc[modifica | modifica el codi]

El seu descobriment va ser anunciat el 2001, i no va ser fins al febrer de 2012 quan els investigadors dirigits per l'Institut Carnegie i la Universitat de Göttingen per a la Ciència el van marcar com un dels millors candidats de posseir aigua líquida i, per tant, de poder albergar vida.[6] El seu període orbital és d'aproximadament un mes a una distància de 0,28 UA.

Nom Massa Semieix major Període orbital Excentricitat orbital Descoberta
Gliese 667 Cb 0,018 MJ 0,05 UA 7 dies 0,18 ± 0,04 2009
Gliese 667 Cc 0,012 MJ 0,28 UA 28,1 dies <0,27 2001

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gliese 667 Modifica l'enllaç a Wikidata