Gliese 667
Gliese 667 (també coneguda com GJ 667, Gl 667, 142 G. Scorpii or HR 6426) [1] és un sistema estel·lar triple a la constel·lació de l'Escorpió a 22,1 anys llum del Sistema Solar. Prop dels tres estels s'hi troba un altre estel de magnitud 12, però no lligat gravitatòriament al sistema. A simple vista s'observa com una única estrella tènue de magnitud aparent +5,89.
Taula de continguts |
Sistema d'estrelles [modifica]
Gliese 667 és un sistema triple, on la component C orbita al voltant del parell interior format per A i B. Les dues components més brillants, Gl 667 A i Gl 667 B, es troben separades per una distància mitjana de 12,6 UA, no obstant presenten una òrbita excèntrica, que les porta fins a proximitats de 5 AU fins a 20 AU. L'òrbita triga 42,15 anys a completa una volta. La distància orbital es trasllada fins a una mitjana de 1,8 ". Gl 667 C orbita més lluny, entre 56 i 215 UA, arribant a una separació angular de 30".
Gliese 667 A [modifica]
És la component més brillant, és una nana taronja de tipus espectral K3V la lluminositat correspon al 12% de la lluminositat solar. Té una massa de 0,75 masses solars i un radi equivalent al 76% del radi solar. La seva metal·licitat, basada en la seva abundància relativa de ferro, és clarament inferior a la del Sol, al voltant del 37% de la mateixa. [2] Es pensa que pot ser una estrella variable.
Gliese 667 B [modifica]
És també una nana taronja encara més tènue que la component A. De tipus espectral K5V, la seva lluminositat correspon al 5% de la del Sol La òrbita de Gliese 667 A i B és notablement excèntrica (ε = 0,58), amb una separació mitjana de les dues de 12,6 UA, sent el període orbital de 42,15 anys. [3]
Gliese 667 C (LHS 443) [modifica]
És una nana vermella de tipus M1.5-2.5V amb una lluminositat que correspon al 0,3% de la lluminositat solar, té un diàmetre equivalent al 38% del solar i una massa aproximada de 0,42 masses solars.[4] La seva separació respecte al parell AB ha variat des de 8-30,5 segons sexagesimals entre 1889 i 1948, el que equival a una separació real entre 56 i 213 UA. [3] GJ 2130 A, a 3,5 anys llum, és l'estrella coneguda més propera al sistema Gliese 667. [3]
Sistema planetari [modifica]
S'han descobert dos planetes extrasolars orbitant al voltant deGliese 667 C, els planetes anomenats Gliese 667 Cb (GJ 667 Cb) i Gliese 667 Cc (GJ 667 Cc), amb masses d'almenys 6,0 vegades i 3,9 la de la Terra respectivament, i per tant, són classificats com Súperterres.
GJ 667 Cb [modifica]
Va ser descobert per l'espectògraf d'alta precisió de Xile conegut com HARPS, el 19 d'octubre de 2009. Es mou a una distància mitjana de 0,05 UA respecte a l'estrella i la seva període orbital és d'aproximadament 7 dies. [5]
GJ 667 Cc [modifica]
El seu descobriment va ser anunciat el 2001, i no va ser fins al febrer de 2012 quan els investigadors dirigits per l'Institut Carnegie i la Universitat de Göttingen per a la Ciència el van marcar com un dels millors candidats de posseir aigua líquida i, per tant, de poder albergar vida. [6] El seu període orbital és d'aproximadament un mes a una distància de 0,28 UA.
| Nom | Massa | Semieix major | Període orbital | Excentricitat orbital | Descoberta | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Gliese 667 Cb | 0,018 MJ | 0,05 UA | 7 dies | 0,18 ± 0,04 | 2009 | |
| Gliese 667 Cc | 0,012 MJ | 0,28 UA | 28,1 dies | <0,27 | 2001 | |
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ NSV 8482 - Variable Star (SIMBAD)
- ↑ «26A ... 437.1127S & db_key = AST & nosetcookie = 1 Spectroscopic metallicities for planet-host stars: Extending the samples». Astronomy and Astrophysics, 437, 2005. pp. 1127-1133.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 MLO 4 (Solstation)
- ↑ LHS 443 (SIMBAD)
- ↑ php? st = GJ +667 C GJ 667 C (The extrasolar Planets Encyclopaedia)
- ↑ El periódico.cat. «Descoberta una Súper Terra amb més possibilitats de tenir aigua i vida», 3 febrer 2012.
 |
Aquest és un article orfe, ja que cap o molt pocs articles hi enllacen. Si us plau, afegiu enllaços cap aquest article des dels articles més significatius que s'hi relacionin. Es recomana avisar els editors principals de l'article mitjançant {{subst:Recordatori òrfenes|Gliese_667}}--~~~~ . |
