Pneumàtica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

http://bi t.ly/cocnoticias

Taula de pneumàtica, 1728, Cyclopaedia
Exemple de circuit pneumàtic

La pneumàtica es una secció de la tecnologia que tracta l'estudi i l'aplicació de gasos pressuritzats com a fluids transmissors d'energia per a produir moviment mecànic.

L'aire –un dels gasos pressuritzats més utilitzats– és un fluid compressible, és a dir, varia el seu volum en funció de la pressió i la temperatura. Si s'aplica una energia per a augmentar la pressió l'aire redueix el seu volum, i llavors aquesta energia acumulada pot retornar quan se'l permet expandir, segons la llei dels gasos ideals. Quan es fa servir l'aire com a gas pressuritzat s'anomena aire comprimit.

Els sistemes pneumàtics es fan servir a bastament en la indústria; les fàbriques solen estar equipades amb sistemes d'aire comprimit o gasos inerts comprimits. Aquest tipus de sistemes són útils perquè un compressor elèctric central que dóna energia a cilindres i d'altres aparells pneumàtics mitjançant electrovàlvules és capaç de proveir energia de moviment de manera més barata, segura, flexible i fiable que altres tipus d'aparells com motors elèctrics i actuadors. Un altre avantatge d'aquestes tècniques és la poca quantitat d'energia que es perd en l'accionament dels mecanismes, és a dir, el seu rendiment és bastant alt.

S'anomena energia pneumàtica al diferencial de pressió d'aire utilitzat per provocar moviment en diferents sistemes.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres aplicacions de la pneumàtica daten de l'any 2500 aC, aproximadament. Més tard, es va fer servir en la construcció d'òrgans musicals, a la mineria i la siderúrgia. Al segle XIX es va començar a fer servir l'aire comprimit de forma general. El 1880 es va inventar el primer martell pneumàtic. Al segle XX es va començar a aplicar en mecanismes i automatització

Estructura[modifica | modifica el codi]

Principalment, tots els sistemes pneumàtics estan compostos dels següents elements:

  1. Conjunt de tractament d'aire (compressor, refrigerant, dipòsit, filtre, lubrificant i regulador de pressió).
  2. Vàlvules de distribució (per exemple, una vàlvula 5/2, és a dir, de 5 entrades i sortides i 2 posicions)
  3. Actuadors pneumàtics: cilindres (de simple o doble efecte), actuadors de gir, motors pneumàtics, etc.
  4. Elements de control i regulació: reguladors de pressió, vàlvules distribuïdores tipus OR o AND, vàlvules antiretorn, detectors de rodet, detectors magnètics, etc. En el cas de l'electropneumàtica, aquests elements poden ser elèctrics.

Circuits pneumàtics[modifica | modifica el codi]

Article principal: Circuit pneumàtic

Un circuit pneumàtic és un conjunt de components interconnectats que converteixen gas comprimit (normalment aire) en treball mecànic. Hi ha dos tipus de circuits pneumàtics:

  1. Circuit d'anell tancat: el final de circuit torna a l'origen evitant salts per fluctuacions. Ofereix major velocitat de recuperació davant les fuites, ja que el flux arriba per dos costats.
  2. Circuit d'anell obert: la distribució es forma per ramificacions les quals no retornen a l'origen. És més econòmic però fa treballar més aes compressors quan hi ha molta demanda o fuites en el sistema.

Aquests circuits al seu torn es poden dividir en quatre tipus de subsistemes pneumàtics:

  1. Sistemes manuals
  2. Sistemes semiautomàtics
  3. Sistemes automàtics
  4. Sistemes lògics

Comandaments[modifica | modifica el codi]

Els comandaments pneumàtics estan constituïts per elements de senyalització, elements de comandament i una aportació de treball. Els elements de senyalització i comandament modulen les fases de treball dels elements de treball i es denominen vàlvules.

Les vàlvules en termes generals, tenen les següents missions:

Les vàlvules són elements que ordenen o regulen la posada en marxa, l'aturada i la direcció, així com la pressió o el cabal del fluid enviat pel compressor o emmagatzemat en un dipòsit.

Segons la seva funció les vàlvules es subdivideixen en 5 grups:

  1. Vàlvules de vies o distribuïdores
  2. Vàlvules de bloqueig
  3. Vàlvules de pressió
  4. Vàlvules de cabal
  5. Vàlvules de tancament

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pneumàtica Modifica l'enllaç a Wikidata