Pont del Dragó

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Pont del Dragó
Imatge
Dades
TipusPont Modifica el valor a Wikidata
Construcció1862 Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona, Porta (Barcelonès), la Prosperitat (Barcelonès) i Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 26′ 23″ N, 2° 11′ 08″ E / 41.43971482°N,2.18544336°E / 41.43971482; 2.18544336

El Pont del Dragó és un pont de l'avinguda Meridiana sobre el passeig de Valldaura a tocar el carrer de Bartrina, al límit dels districtes barcelonins de Nou Barris i Sant Andreu. El seu nom ve de l'antiga masia de Can Dragó, que es va enderrocar a finals dels anys 1960 per obrir l'avinguda de Rio de Janeiro.[1]

Història[modifica]

El pont es va construir cap a l'any 1862 per fer passar la via del tren de Barcelona al Vallès salvant el desnivell d'un torrent que baixava de Collserola.[2] El 1887[3] es va fer passar per sota del pont la carretera de Cornellà a Fogars de Tordera, que aquí rebia el nom de carretera fina, servint des d'aleshores com a porta d'entrada des de Sant Andreu a la zona que actualment és Nou Barris. Durant els anys 1930 es va conèixer també com el Pont de la Mort, a causa de les morts de vianants que travessaven per sobre de les vies i queien al buit, o dels intents de sabotatge que hi va haver.[2]

El 1934 va començar el soterrament de les vies, que es va aturar amb la Guerra Civil espanyola, acabant les obres del túnel el 1948. El 1950 es va perllongar l'avinguda Meridiana més enllà del passeig de Fabra i Puig,[4] fins a la Trinitat, i el pont es va fer de nou, ara per passar-hi cotxes enlloc de trens.[2]

El 1987, per iniciativa popular, es van penjar al sostre del pas subterrani dos grans dracs de fibra de vidre, en referència al topònim, però amb el pas del temps es van anar deteriorant i l'Ajuntament en va retirar les restes, col·locant un sostre metàl·lic i les parets es van folrar amb rajoles blanques i blaves imitant un mosaic de trencadís.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 20-21. ISBN 84-7306-860-2. 
  2. 2,0 2,1 2,2 «L’antic Pont del Dragó». NouBarris.net, 23-08-2018.
  3. Milagro, José María «Fa un segle la xarxa total de camins de la província de Barcelona era de 1.231 quilòmetres». Espais,, número 17,, 1989, pàg. 42.
  4. «De via fèrria a bulevard». Ara, 30-08-2015.