Prikliutxenia Xerloka Kholmsa i doktora Vatsona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPrikliutxenia Xerloka Kholmsa i doktora Vatsona
Fitxa
DireccióÍgor Màslennikov Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióÍgor Màslennikov, Iuli Dunski, Valeri Frid, Vladímir Valutski i Iuri Véksler Modifica el valor a Wikidata
MúsicaVladímir Daixkévitx Modifica el valor a Wikidata
FotografiaIuri Véksler, Antoli Lapxov, Dmitri Dolinin i Vladímir Ilín Modifica el valor a Wikidata
ProductoraLenfilm Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenUnió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalrus Modifica el valor a Wikidata
RodatgeSant Petersburg, Jauniela i Gega Waterfall (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enCànon holmesià Modifica el valor a Wikidata
Gèneresèrie de televisió de detectius i programa de televisió de Sherlock Holmes Modifica el valor a Wikidata
Representa l'entitatLes aventures de Sherlock Holmes i Doctor Watson Modifica el valor a Wikidata

Lloc web221b.ru Modifica el valor a Wikidata
cap valor TMDB.org: 63915 Modifica el valor a Wikidata

Prikliutxenia Xerloka Kholmsa i doktora Vatsona (en rus: Приключения Шерлока Холмса и доктора Ватсона; lit.'Les aventures de Sherlock Holmes i del doctor Watson') és una sèrie de pel·lícules de televisió soviètiques, dirigides per Ígor Màslennikov, amb Sherlock Holmes i el doctor Watson com a protagonistes. La sèrie consta de cinc pel·lícules (11 episodis amb la duració total de 12 hores i 46 minuts), realitzades entre el 1979 i el 1986 a l'estudi de cinema Lenfilm.[1]

Argument i producció[modifica]

La sèrie és una adaptació de les obres d'Arthur Conan Doyle. A diferència d'alguns dels seus homòlegs occidentals, està molt a prop de la font literària. Les diferències inclouen el comportament lleuger i divertit de Holmes, o la conducta còmica d'alguns dels personatges (sobretot la del senyor Henry Baskerville i del seu majordom Barrymore en la pel·lícula Sobaka Baskervilei).

La banda sonora de la sèrie va ser composta per Vladímir Daixkévitx. La peça introductòria s'ha convertit en una de les obres més reconeixibles de la música cinematogràfica de l'antiga Unió Soviètica. La melodia s'assembla intencionalment a un logotip musical interpretat cada hora al servei rus de la BBC d'ona curta (la marxa Prince of Denmark's March de Jeremiah Clarke). En una entrevista posterior, Màslennikov va confirmar que volia una sintonia similar que es pogués identificar amb l'esperit de Gran Bretanya.

Un carrer vell de Riga, capital de Letònia, es va fer servir com a Baker Street.

Llista de pel·lícules i episodis[modifica]

Any Títol de la pel·lícula Episodis Obres d'Arthur Conan Doyle
1979 Xérlok Kholms i dóktor Vatson (lit.'Sherlock Holmes i el doctor Watson') Znakomstvo (lit.'El coneixement') Estudi en escarlata, L'aventura de la banda clapejada
Krovavaia nadpis (lit.'La inscripció amb sang') Estudi en escarlata
1980 Prikliutxenia Xerloka Kholmsa i doktora Vatsona (lit.'Les aventures de Sherlock Holmes i del doctor Watson') Korol xantaja (lit.'El rei del xantatge') Charles Augustus Milverton
Smertelnaia skhvatka (lit.'El combat mortal') El problema final
Okhota na tigra (lit.'La caça del tigre') L'aventura de la casa deshabitada
1981 Sobaka Baskervilei (lit.'El gos dels Baskerville') Dos episodis El gos dels Baskerville
1983 Sokrovisxa Agri (lit.'Els tresors d'Agra') Primer episodi El signe dels quatre
Segon episodi El signe dels quatre, Escàndol a Bohèmia
1986 Dvadtsati vek natxinàietsia (lit.'El segle vint comença') Primer episodi El polze de l'enginyer, La segona taca
Segon episodi Els plànols del Bruce-Partington, Els darrers aplaudiments

Repartiment[modifica]

Recepció[modifica]

Les pel·lícules van ser molt ben rebudes pels espectadors soviètics, que van destacar tant la representació magistral dels protagonistes per part dels actors principals, com l'atenció al detall en la producció. La sèrie es va convertir en un fenomen cultural i una obra llegendària de la televisió soviètica. A l'Occident, la recepció de la sèrie també va ser positiva, especialment al Regne Unit. Els crítics britànics van subratllar que els creadors de la sèrie van tractar la font original amb la deguda cura i respecte, reproduint amb èxit l'atmosfera de les obres d'Arthur Conan Doyle.[2] El 2006, Vassili Livànov va esdevenir Membre de l'Orde de l'Imperi Britànic, suposadament per la seva representació magistral de Sherlock Holmes. L'estàtua de cera de Livànov està exposada al museu de Sherlock Holmes a Londres. El 2007, una estàtua de Sherlock Holmes i del doctor Watson, interpretats respectivament per Livànov i Solomin, va ser erigida a Moscou a prop de l'ambaixada britànica.[3] El mateix any 2007, per a celebrar el 120è aniversari de la primera novel·la de Sherlock Holmes, una casa de moneda privada de la Nova Zelanda, New Zealand Mint, va encunyar una sèrie limitada de monedes de plata amb els retrats de Livànov, Solomin i altres actors de la sèrie.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]