Proveïment participatiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El proveïment participatiu[1] o crowdsourcing consisteix a externalitzar tasques que, tradicionalment, realitzava un treballador o contractista a un grup nombrós de persones o una comunitat (massa), a través d'una convocatòria oberta.

Jeff Howe (esquerra), un dels primers autors en fer servir el concepte de Crowdsorucing

Jeff Howe, un dels primers autors a emprar el terme en anglès, establí que el concepte de proveïment participatiu depèn essencialment del fet que, com que és una convocatòria oberta a un grup indeterminat de persones, reuneix els més aptes per dur a terme les tasques, respondre davant dels problemes complexos i contribuir amb les idees més fresques i rellevants a les seves aportacions.

Per exemple, es podria invitar el públic a desenvolupar una nova tecnologia, a dur a terme una tasca de disseny (també coneguda com a "disseny basat en la comunitat"[2] i disseny participatiu distribuït, a millorar o a dur a terme els passos d'un algoritme (vegeu "computació basada en humans"), o ajudar a capturar, sistematitzar o analitzar grans quantitats de dades (vegeu també "ciència ciutadana").

El terme s'ha fet popular entre les empreses, els autors i els periodistes com a forma abreviada de la tendència a impulsar la col·laboració massiva habilitada per les tecnologies Web 2.0 per aconseguir objectius de negoci. Tanmateix, tant el terme com els seus models de negoci subjacents han generat controvèrsia i crítiques.

Història[modifica | modifica el codi]

La paraula crowdsourcing va aparèixer per primer cop l'any 2006, en l'article de Jeff Howe "The Rise Of Crowdsourcing"[3] ("L'auge del crowdsourcing"), publicat a la revista Wired. En aquest mateix text, Howe assegura que els avenços tecnològics han permès que disminueixi la diferència entre professionals i aficionats i, en conseqüència, les empreses puguin aprofitar-se del talent de la gent. Howe assegura que la multitud és més sàvia, talentosa, creativa i productiva:

« El poder de molts pot ser aprofitat per aconseguir gestes que abans eren responsabilitat d'un organisme especialitzat en uns pocs »
— Jeff Howe

Les aportacions en el crowdsourcing, per tant, poden venir d'aficionats o de voluntaris que fan servir el seu temps lliure, però també pot donar-se el cas que siguin experts o petites empreses. A més, les ajudes poden arribar de diferents maneres, ja sigui aportant capital o participant en votacions. Jeff Howe diferencia entre quatre tipus d'estratègies en el proveïment: participatiu:

  • Micromecenatge (finançament col·lectiu).
  • Crowdcreation (creació col·lectiva).
  • Crowdvoting (votació col·lectiva).
  • Crowd wisdom (saviesa col·lectiva).

En el seu article The Power of Crowdsourcing[4] ("El poder del crowdsourcing"), Matt H. Evans argumenta que "el crowdsourcing aprofita les idees del món, ajudant així a les empreses a treballar mitjançant un procés de disseny ràpid". Aquesta particularitat, a més, sol estar disponible a un cost relativament baix per a les empreses.

Les diferents deficions de crowdsourcing[modifica | modifica el codi]

El concepte de crowdsourcing prové de l'anglès: és una contracció de les paraules crowd (multitud) i outsourcing (externalització) i sobre el qual existeixen diverses definicions. Segons Jeff Howe, el concepte vol dir el següent:

"El proveïment participatiu és l'acte d'una companyia o institució d'agafar una funció que abans realitzaven els empleats i externalitzar-la cap a un indefinit (i generalment gran) nombre de persones a partir d'una convocatòria oberta. Aquesta externalització pot tenir forma de treball col·laboratiu, però també sovint pot tractar-se d'una feina individual. El requisit fonamental és l'ús del format de la convocatòria oberta i la gran xarxa de treballadors potencials."[5]

També sobre el proveïment participatiu ha parlat Daren C. Brabham, professor de Periodisme a la Universitat del Sud de Califòrnia i autor del llibre "Crowdsourcing",[6] que defineix el concepte com:

"Un model estratègic per atraure una multitud interessada i motivada d'individus capaç de proporcionar solucions superiors en qualitat i quantitat a aquelles que poden proporcionar formes de negoci tradicionals."[7]

A causa de la confusió que genera i a múltiples respostes que presenta el concepte del crowdsourcing, els autors Enrique Estellés-Arolas i Fernando González Ladrón-de-Guevara van intentar construir una definició clara després d'estudiar-ne més de 40 definicions:

"El crowdsourcing és un tipus d'activitat participativa online en la que un individu, una institució, una organització sense ànim de lucre o una companyia proposa a un grup d'individus de coneixement, heterogeneïtat i número variable, a través d'una convocatòria oberta, l'inici voluntari d'una tasca. La realització d'aquesta tasca, de complexitat variable i on la gent que hi participa ha d'aportar el seu treball, diners, coneixement i/o experiència, sempre suposa un benefici mutu. L'usuari rebrà la satisfacció d'una necessitat concreta; ja sigui aquesta econòmica, de reconeixement social, d'autoestima o de desenvolupament de les capacitats individuals, mentre que qui ho externalitza obtindrà i utilitzarà pel seu propi benefici l'aportació de l'usuari."[8]

A Internet[modifica | modifica el codi]

El proveïment participatiu és una activitat que, gràcies a la xarxa, ha aconseguit tenir un efecte força important en moltes empreses, ja que aquestes han aconseguit posar-se en contacte directe amb els seus clients i saber de primera mà quines eren les seves opinions o les seves demandes. La facilitat de tenir un espai que permeti interaccionar amb l'usuari ha ajudat a impulsar una sèrie de projectes on es busca una col·laboració massiva; sent la Viquipèdia o el portal de vídeos Youtube dos clars exemples d'aquesta pràctica.

A banda d'aquests dos exemples esmentats, empreses o institucions de renom han fet ús del crowdsourcing en els darrers anys. Un dels exemples més famosos és el que ha impulsat Doritos en els últims anys, coincidint amb la celebració de la Super Bowl als Estats Units. Aprofitant l'impacte de l'esdeveniment i els milions d'espectadors que reuneix, Doritos ha promogut una iniciativa on els usuaris poden enviar vídeos que més tard són sotmesos a una votació per veure quin serà l'escollit per a ser emès el dia de la final. En algunes edicions, el guanyador, a més a més, ha estat premiat amb un milió de dòlars.[9] El director de relacions públiques de l'empresa, Chris Kuechenmeister, va defensar la decisió que va prendre Doritos: "Sempre hem sabut que els nostres consumidors tenien la creativitat al nivell més alt i hem tingut un èxit increïble des del programa".[10]

L'empresa de joguines Lego també ha fet servir la pràctica del crowdsourcing entre els seus clients. La companyia danesa va crear l'any 2008 una pàgina web on convidava als usuaris a desenvolupar idees i projectes i ho va fer amb dos objectius principals: augmentar el nombre d'idees de productes i millorar el seu compromís amb el client. El que Lego proposava era que qualsevol usuari pogués presentar el seu projecte i fossin sotmesos a votacions. Tots aquells productes que s'ajustessin a les condicions i arribessin als 10.000 vots serien fabricats i al creador de la idea li seria assignat l'1% dels ingressos nets que generés el projecte.[11]

Altres exemples de crowdsourcing els podem trobar a empreses com Starbucks (amb la web de My Starbucks Idea),[12] Fiat (el projecte de Fiat Mio)[13] o botiga de roba Threadless.[14]

Avantatges [cal citació][modifica | modifica el codi]

Entre els diferents avantatges que ofereix la pràctica del crowdsourcing es poden destacar:

  1. Possibilitat de saber, de primera mà, quina és l'opinió dels usuaris i les seves preferències.
  2. Els costos de producció acostumen a ser baixos, ja que es pot connectar de manera directa amb el públic, sense intermediaris.
  3. Ajuda a l'empresa a tenir una major interacció amb el seu públic, amb qui es comunica de manera retroactiva.
  4. Les empreses el poden utilitzar com una tècnica de màrqueting.
  5. El públic s'identifica i se sent partícip de l'empresa amb la qual interacciona.

Desavantatges [cal citació][modifica | modifica el codi]

Ara bé, el proveïment participatiu també té una sèrie de problemes que cal tenir en compte:

  1. Cal verificar si les informacions que es reben són certes.
  2. Els usuaris que col·laboren amb l'empresa no acostumen a ser professionals.
  3. Sovint no hi ha incentius per al públic que participa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Proveïment participatiu Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Crowdsourcing». TERMCAT, 16-05-2012. [Consulta: 02-09-2012].
  2. Crowd Sourcing Turns Business On Its Head (anglès)
  3. Howe, Jeff. «The Rise of Crowdsourcing», 2006. [Consulta: 16 març 2014].
  4. H. Evans, Matt. «El poder del crowdsourcing». [Consulta: 16 març 2014].
  5. Howe, Jeff. «Crowdsourcing: A Definition». [Consulta: 13 març 2014].
  6. Brabham, Daren. «Crowdsourcing». Mit Press. [Consulta: 13 març 2014].
  7. Brabham, Daren. «Crowdsourcing as a Model for Problem Solving» (en anglès) p. 79. [Consulta: 14 març 2014].
  8. «Integrating crowdsourcing definition» (PDF) (en anglès). Towards an integrated crowdsourcing definition p. 9-10, 2012. [Consulta: 14 març 2014].
  9. «Doritos convoca a sus fans para crear un anuncio por un premio de un millón de dólares» (en castellà). Puro Marketing [Consulta: 16 març 2014].
  10. «Crowd-Powered: Why Doritos Lets Fans Make Its Super Bowl Ads» (en anglès). Mashable [Consulta: 16 març 2014].
  11. «Lego Innovation: An Example Of Crowdsourcing Design» (en anglès). Digital Spark Marketing [Consulta: 16 març 2014].
  12. Starbucks. «My Starbucks Idea». [Consulta: 16 març 2014].
  13. Fiat. «Sobre o Projeto» (en portuguès). [Consulta: 16 març 2014].
  14. «The Customer is the Company» (en anglès). INC [Consulta: 16 març 2014].