Puig de Sa Morisca (jaciment arqueològic)
| ||||
| Part de | Parc arqueològic Puig de sa Morisca  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Calvià (Mallorca) | |||
| Localització | Puig de la Morisca | |||
| ||||
| Dades i xifres | ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0001857 | |||
| Història | ||||
| Tipus | Jaciment arqueològic | |||
| Període | cultura dels talaiots i Emirat de Mayūrqa | |||
| Cronologia | ||||
| segle IX aC | inici de construcció | |||
El jaciment arqueològic del Puig de la Morisca és un conjunt de diferents estructures prehistòriques situades dins el Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, a la localitat de Santa Ponça del terme de Calvià.
Encara que l'origen de l'assentament no es coneix amb certesa, molts arqueòlegs pensen que pertany a l'edat del ferro, durant el període talaiòtic inicial, i que sobretot va ser habitat entre l'any 800 aC fins al 123 aC, el moment de la conquesta romana.
Localització i accessos[modifica]
El jaciment està situat al cap curucull de l'homònim Puig de la Morisca (que també es documenta com a Castellot de na Morisca[1] o, simplement, na Morisca),[2] de 119 m a la part sud de la badia de Santa Ponça, terme de Calvià. Forma part del Parc Arqueològic del Puig de la Morisca, al qual dona nom pel fet que n'és l'element central. De dalt de puig estant hi ha una gran panoràmica sobre una zona extensa del terme municipal: tota la badia i plana de Santa Ponça, la zona de la Porrassa i fins a les petites cadenes muntanyenques del Puig d'en Saragossa, el Puig de la Celleta, el Turó de l'Era...
Com que es troba a una zona amb una important activitat turística, està molt ben comunicat, no sols amb tot el terme municipal sinó també amb altres punts turístics gràcies a la l'autopista que connecta amb Andratx i Palma. És fàcilment accessible amb transport públic: hi ha una aturada d'autobús a la rotonda de Santa Ponça, d'on només cal caminar 15 minuts fins al recinte.
Referències històriques[modifica]
La zona de Santa Ponça començà a ser sovintejada d'abans del , però es tractava de visites esporàdiques o puntuals, de manera que l'origen de l'assentament com a poblat permanentment habitat es pot situar entorn del segle ix aC. Ja d'un bon començament, es va bastir una murada que, amb dos llenços, protegia el poblat de cingle a cingle.[3]
Es pot afirmar, doncs, a partir dels materials que s'hi han trobat, que els primers edificis que s'hi varen construir eren de caràcter defensiu. Posteriorment, a partir del segle vi aC, es varen edificar les quatre torres amb la finalitat d'ampliar el control visual. Durant aquest període hi hagué intercanvis comercials entre la població i els mercaders estrangers. En concret, el comerç púnic desenvolupat al Puig de la Morisca abans del segle iv aC va ser molt més intens i complex que no es pensava.[4] Aquest fet va provocar que la població talaiòtica augmentés i tingués una etapa d'esplendor, que acabaria al segle iv aC, moment en què les relacions comerciants entre els indígenes i els púnics s'interrompen a causa que Cartago controla tot el comerç. També al segle iii aC una bona part de la població abandona la seua llar per lluitar a les guerres púniques. Finalment, es va produir l'abandó definitiu del territori l'any 123 aC amb la invasió de l'Imperi romà, encara que, segons M. Calvo, fins a l'any 1229, amb l'arribada de Jaume I, hi hagué despoblament al lloc.[5]
Sense saber les xifres exactes sobre el nombre de persones que hi van viure, molts historiadors pensen que aquest assentament representa una de les comunitats talaiòtiques més populoses de Mallorca.
Aplicant el mètode de tamisatge a la terra del jaciment, realitzat amb una màquina de flotació amb tamisos de 0,2 mil·límetres, s'han pogut obtenir les primeres dades sobre la possible dieta dels habitants del Puig de la Morisca. L'activitat ramadera ocupava un 75% i en destacaven la cabra i l'ovella com a animals principals, i com a secundaris el porc i el bou. En canvi, l'agricultura no va ser tan productiva; no obstant això, s'hi han trobat llavors de cereals silvestres.
Descripció del jaciment[modifica]
Castellum[modifica]
Al punt més alt del Puig de Sa Morisca es poden trobar una sèrie d'estructures defensives que fan del cim una autèntica fortalesa. Entre aquestes estructures destaquen tres torrasses de construcció ciclòpia, situades a les parts nord i sud del cim i que donaven un gran control de visió sobre les zones circumdants.
En el punt més alt, al centre del cim, es troba una de les estructures més interessants del jaciment: un talaiot de planta circular, d'uns 10 metres de diàmetre. Aquesta construcció defensiva proporcionava una visió que s'estenia fins i tot fins a la mar. Envoltant el talaiot originari i ocultant-lo parcialment, trobem un mur de construcció moderna aixecat en les posteriors reutilitzacions de l'assentament, l'última etapa del qual data de l'ocupació almohade, evidenciada en les restes de ceràmica trobades per tot el jaciment, que reflecteixen les diferents cultures que l'han habitat.
Els darrers anys en què el poblat fou ocupat, sembla que la murada perdé la seva funció defensiva, car el poblat cresqué extramurs i s'adossaren habitatges a la murada.[6]
Poblat[modifica]
Se situa en un punt menys elevat del Puig de Sa Morisca, entre dos abrics rocosos, els quals són aprofitats com a parts d'una muralla exterior que envolta el poblat i que abasta una àrea d'uns 2.700 metres quadrats, a més de diverses portes d'accés de les quals es conserven restes. El poblat és format per una sèrie d'habitacions prou deteriorades. A més, s'hi han trobat un bon nombre de peces de ceràmica pertanyents als diversos grups culturals que van freqüentar l'assentament.[7]
Anàlisi funcional[modifica]
El poblat era situat a la part alta del pujol amb la intenció d'oferir un extens camp de visió dels territoris que s'estenien pels voltants. A més, això feia possible crear un sistema defensiu bastant efectiu, ja que la protecció natural que oferia el pujol (accessibilitat reduïda, abrics rocosos, etc.), sumada a les muralles i torres, feia que l'assentament tinguera un gran valor estratègic a la regió.
El poblat va ser habitat de finals de l'edat del bronze, durant el pretalaiòtic (1100-800 aC) fins al període posttalaiòtic (500-123 ae). A partir d'aquest fou abandonat, i no seria reocupat fins a l'arribada dels musulmans, que reutilitzen l'assentament modificant-ne algunes estructures, fins a la Conquesta catalana.
Referències[modifica]
- ↑ Mascaró Pasarius, Josep. «Sector núm. 31». A: Mapa General de Mallorca. Palma: Esago, 1987. ISBN 8485562119.
- ↑ Atles de la Gran Enciclopèdia de Mallorca: «Làmina 50». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 22. Palma: Promomallorca. ISBN 84-8661702-2.
- ↑ «Investigadors de la UIB revelen l'evolució d'una de les majors comunitats talaiòtiques assentada a Mallorca». UIB, p. 3 [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «El comercio púnico en el Puig de Sa Morisca fue más intenso de lo que creían los historiadores». Diario de Mallorca, 08-12-2009 [Consulta: 20 agost 2020].
- ↑ Calvo Trias, 2002, p. 48.
- ↑ «Las excavaciones de Sa Morisca revelan la existencia de habitaciones fuera del poblado». Última Hora, 11-08-2008 [Consulta: 2 agost 2020].
- ↑ «Puig de Sa Morisca». Catàleg de patrimoni de Calvià. [Consulta: 2 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- Calvo Trias, Manuel. Nous models de gestió del patrimoni arqueològic. Palma: Universitat de les Illes Balears, 2002. ISBN 84-7632-764-1.
- Vallespir, A.; Prohens, J. Mª; Orfila, M.; Merino, J. Jaciments arqueològics de Santa Ponça (Calviá). Palma: Mayurca, 1985.