Quinona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Una quinona és un tipus de compost orgànic que formalment està derivat de compostos aromàtics (com el benzè o el naftalè) per canvi de grups –CH= per grups –C(=O)–, sense rearranjament d'enllaços dobles, resultant en una estructura diona cíclica totalment conjugada. Aquest tipus inclou derivats de compostos aromàtics heterocíclics.[1]


El membre proptotipus de les quinones és 1,4-benzoquinona o ciclohexadienediona, sovint anomenat simplement quinona. Altres exemples importants són 1,2-benzoquinona (orto-quinona), 1,4-naftoquinona i antraquinona.


El terme quinona també es fa servir d'una manera més general per compostos derivats de quinones aromàtiques per desplaçament d'àtoms d'hidrogen per altres àtoms o radicals.

Usos[modifica | modifica el codi]

  • Producció industrial de peròxid d'hidrogen
  • Bioquímica: els derivats de quinones són constituents comuns de molècules biològiques (per exemple la Vitamina K és fil·loquinona). Altres serveixen com acceptors d'electrons en cadenes de transport d'electrons com en el fotosistema I i II de la fotosíntesi, i la respiració aeròbica.
  • Bateires elèctriques: Està en estudi construir unes noves bateries elèctriques, més eficients, basades en les quinones[2]

Un exemple natural d'oxidació de la hidroquinona a quinona és en l'emissió d'hidroquinona en l'escarbat bombarder que produeix un vapor irritant.

Le quinones poden parcialment reduir-se a quinols. Algunes quinones naturals o sintètiques tenen activitat antitumoral..[3]

  • Pigments especialment del color blau (alizarina)
  • Reagents en química orgànica com la benzoquinona com l'agent oxidant més fort que es coneix (per exemple el cloranil)

Nomenclatura[modifica | modifica el codi]

Les quinones porten un prefix indicatiu del'origen ("benzo-" pel benzè, "nafto-" pel naftalè, "antra-" pel antracè, etc.) i el sufix "-quinona". Es fan servir infixs multiplicadors pels carbonils ("-di-", "-tri-", "-tetra-" (etc.)).

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Quinona Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. GoldBookRefQuinones http://goldbook.iupac.org/Q05015.html%7Cyear=1995
  2. Sciencedaily 09 de gener de 2014
  3. Michel Baron (1982), Ph'D Sciences Pharmacologiques et Biologiques, Series E N°70, Paris Descartes University.