Naftalè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicNaftalè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular128,063 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Rolcancerigen Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₀H₈ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C1=CC=C2C=CC=CC2=C1 Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Densitat1,15 g/cm³ (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Índex de refracció1,5898 Modifica el valor a Wikidata
Solubilitat0,003 g/100 g (aigua, 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió80 °C
80 °C
81 °C
80,2 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició218 °C (a 760 Torr)
218 °C
217,99 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0 D Modifica el valor a Wikidata
Entalpia estàndard de formació78,53 kJ/mol Modifica el valor a Wikidata
Pressió de vapor0,08 mmHg (a 20 °C) Modifica el valor a Wikidata
Perill
Límit inferior d'explosivitat0,9 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit superior d'explosivitat5,9 vol% Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició mitjana ponderada en el temps50 mg/m³ (10 h, Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Límit d'exposició a curt termini75 mg/m³ (cap valor) Modifica el valor a Wikidata
Punt d'inflamabilitat174 °F Modifica el valor a Wikidata
IDLH1.310 mg/m³ Modifica el valor a Wikidata
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Altres
sòlid inflamable Modifica el valor a Wikidata

El naftalè o naftalé[a], també conegut com a naftalina o biciclo[4.4.0]deca-1,3,5,7,9-pentaè, és un hidrocarbur sòlid de color blanc cristal·lí amb la fórmula C10H₈ i l'estructura de dos anells de benzè fusionats. La seva funció més coneguda és com a ingredient principal de les boles de naftalina contra les arnes de la roba. És volàtil i forma un vapor inflamable que ràpidament es sublima a temperatura ambient fent una olor característica que es detecta a tan baixa concentració com és 0.08 ppm per massa.[1]

Història[modifica]

Entre 1819 i 1820, dos químics van informar d'haver obtingut un sòlid olorós derivat de la destil·lació del quitrà del carbó. El 1821 John Kidd va descriure moltes de les propietats d'aquesta substància i proposà dir-li naftalina per haver-se obtingut de la nafta un terme ampli per productes del carbó volàtils.[2] La fórmula química de la naftalina va ser determinada per Michael Faraday el 1826. L'estructura de dos anells de benzè fusionats va ser proposada per Emil Erlenmeyer el 1866,[3] i confirmada per Carl Gräbe tres anys després.

Estructura i reactivitat[modifica]

En química orgànica els anells estan fusionats si comparteixen dos o més àtoms. Per això el naftalè està classificat com un hidrocarbur aromàtic policíclic benzenoid.

A diferència del benzè, els enllaços de carboni no són de la mateixa longitud, per això té tres estructures de ressonància. Estructures de ressonància del naftalè

El naftalè reacciona sota condicions més suaus que el benzè.

Producció[modifica]

El naftalè abunda en quitrà de carbó i representa un 10% del seu pes. També s'extrau del petroli.

En la natura[modifica]

Traces de naftalè es produeixen en les flors de magnòlia i certes espècies de cérvols, com també en el tèrmit subterrani de Formosa, possiblement produït com repel·lent de formigues, fongs i nematodes.[4] Algunes soques de fongs endofítics com Muscodor albus fan anftalè entre molts altres compostos volàtils, mentre Muscodor vitigenus produeix naftalè quasi exclusivament.[5]

El naftalè s'ha trobat en meteorits a la superfície de la Terra. També s'ha trobat en el medi interestel·lar cap a l'estrella Cernis 52 de la constel·lació Perseu.[6]

Usos[modifica]

H
2
SO
4
+ C
10
H
8
C
10
H
7
-SO
3
H
+ H
2
O
C
10
H
7
-SO
3
H
+ CH
2
=O → SO
3
H-C
10
H
7
-(-CH
2
-C
10
H
7
-SO
3
H)
n
+ H
2
SO
4
C
10
H
7
-SO
3
H-(C
10
H
7
-SO
3
H)
n
+ NaOH → C
10
H
7
-SO
3
Na-(C
10
H
7
-SO
3
Na)
n
+ H
2
O
+ Na
2
SO
4
  • Agent mullant no detergent principalment a l'agricultura i el tèxtil.
  • Com fumigant en boles de naftalina però actualment substituït per derivats del benzè
  • Per efectes especials en pirotècnia

Efectes sobre la salut[modifica]

L'exposició a grans quantitats de naftalè poden perjudicar o destruir les cèl·lules roges de la sang especialment en infants que desenvolupen una anèmia hemolítica després d'ingerir les boles o altres productes amb naftalina.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Naftalè

Notes[modifica]

  1. Naftalé segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i naftalè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.

Referències[modifica]

  1. Amoore J E and Hautala E «Odor as an aid to chemical safety: Odor thresholds compared with threshold limit values and volatiles for 214 industrial chemicals in air and water dilution». J Appl Toxicology, 3, 6, 1983, pàg. 272–290. DOI: 10.1002/jat.2550030603.
  2. John Kidd «Observations on Naphthalene, a peculiar substance resembling a concrete essential oil, which is apparently produced during the decomposition of coal tar, by exposure to a red heat». Philosophical Transactions, 111, 1821, pàg. 209–221. DOI: 10.1098/rstl.1821.0017.
  3. Emil Erlenmeyer «Studien über die s. g. aromatischen Säuren». Annalen der Chemie und Pharmacie, 137, 3, 1866, pàg. 327–359. DOI: 10.1002/jlac.18661370309.
  4. BBC News
  5. Naphthalene, an insect repellent, is produced by Muscodor vitigenus, a novel endophytic fungus.
  6. Science Daily
  • CRC Handbook of Chemistry and Physics 87th edition