Rafael Monares Cebrián
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 d'octubre de 1811 Roa |
| Mort | 13 d'abril de 1877 (als 65 anys) Alcalá de Henares |
 Ministre de Gràcia i Justícia | |
| 2 de març de 1863 – 17 de gener de 1864 | |
| President | Manuel Pando Fernández de Pinedo |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Ocupador | Universitat de València |
| Partit | Partit Moderat |
Rafael Monares Cebrián (Roa, província de Burgos 24 d'octubre de 1811-Alcalá de Henares, 13 d'abril de 1877) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Fill d'Antonio Monares Alonso, Escrivà Reial i de Teresa Cebrián y Cebrián, s'educa a l'Institut San Isidro de Madrid i a la Universitat de València, on s'hi llicencià en Dret en 1834.[1] Catedràtic en la Universitat de València, exerceix d'advocat a València i a Albacete. En 1847 és escollit Degà del Col·legi d'Advocats de València i dos anys més tard Lletrat consultor del Tribunal de Comerç de la mateixa ciutat.
Adherit al progressisme, entra en política en 1854 i és escollit diputat per Albacete i València en 1854, 1858, 1863 i 1864[2] i més tard Vicepresident del Congrés dels Diputats. Fou nomenat subsecretari de Gracia i Justícia en 1863 amb Nicómedes Pastor Díaz, i el 3 de març d'aquest any, és nomenat ministre de Gracia i Justícia en el segon govern de Manuel Pando Fernández de Pinedo i senador vitalici de 1864 a 1868.[3] Després de la revolució de 1868 es va exiliar a l'estranger. Va tornar després de la restauració borbònica però ja nova participar en política.[4]
Referències
- ↑ Rafael Monares Cebrián a abengibreños célebres
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Fitxa del Senat
- ↑ Rafael Monares a xtec.es
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Pedro Nolasco Aurioles Aguado |
Ministre de Gràcia i Justícia 1863-1864 |
Succeït per: Fernando Álvarez Martínez |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
