Rafael Salazar Alonso

Rafael Salazar Alonso

Biografia
Naixement	27 de desembre de 1895 Madrid
Mort	23 de setembre de 1936(1936-09-23) (als 40 anys) Madrid
Ministre de la Governació
3 de març de 1934 – 4 d'octubre de 1934
← Diego Martínez Barrio Eloy Vaquero Cantillo →
Alcalde de Madrid
1934 – 1935
← José Martínez de Velasco y Escolar Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil →
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	Advocat
Partit	Partit Republicà Radical
President del Círculo de Bellas Artes 1935 – 1936 Alcalde de Madrid 19 octubre 1934 – 25 octubre 1935 ← José Martínez de Velasco – Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil → Ministre de la Governació 3 març 1934 – 4 octubre 1934 ← Diego Martínez Barrio – Eloy Vaquero Cantillo → Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical 5 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz Diputat a les Corts republicanes Representa: Partit Republicà Radical 4 juliol 1931 – 9 octubre 1933 Legislatura: primera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz President de la Diputació de Madrid 24 abril 1931 – 6 abril 1934 ← Luis Sainz de los Terreros Gómez Regidor de l'Ajuntament de Madrid Circumscripció electoral: Hospital Electe a: eleccions municipals de 1931 a Madrid

Rafael Salazar Alonso (Madrid, 1895 - 23 de setembre de 1936) va ser un polític radical espanyol, ministre de Governació (1934) durant la Segona República Espanyola. Va morir assassinat al començament de la Guerra Civil.

Biografia

Llicenciat en Dret. Va ser un dels màxims dirigents del Partit Republicà Radical de Lerroux.

Va ser escollit regidor de l'ajuntament de Madrid a les eleccions municipals de 1931, formant part de la candidatura de la Conjunció Republicano-Socialista.

Entre 1931 i 1933 va ser diputat per Badajoz i alcalde de Madrid entre el 19 d'octubre de 1934 i el 25 d'octubre de l'any següent, després de ser cessada la corporació com a conseqüència dels successos revolucionaris d'octubre de 1934). Va participar en la fundació, l'11 de febrer de 1933, de l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica.

Va ser també ministre de la Governació entre el 3 de març i el 4 d'octubre de 1934 en sengles gabinets presidits per Alejandro Lerroux i Ricardo Samper. Durant el seu mandat, va ordenar prohibir la vaga convocada pels sindicats agraris de la UGT, Federación Nacional de Trabajadores de la Tierra, en protesta per les mesures de contrareforma agrària implementades pels governs radicals. La vaga, qualificada de revolucionària pel govern, es va saldar amb una gran repressió governamental i el desmantellament del sindicalisme agrari rural. Posteriorment, va ser un dels implicats en l'escàndol de l'estraperlo, fet pel qual va dimitir com a alcalde, hores abans que s'emetés el dictamen de la comissió d'investigació de les Corts que havia investigat l'assumpte.

L'1 de setembre de 1936 va ser detingut per milicians de la FAI i empresonat en la Presó Model. El 23 d'agost de 1936 es va crear per decret el Tribunal Especial que el va jutjar. En el sumari, instruït pel Jutjat Especial del Tribunal Suprem, va participar com a representant del ministeri públic José Vallés, Fiscal General de la República. El 22 de setembre de 1936 va ser condemnat a mort per la seva presumpta participació en la revolta militar i executat l'endemà en la Presó Model de Madrid. Les proves de la seva implicació en la revolta eren inexistents, fet que va ser assenyalat al seu moment pel socialista Indalecio Prieto, qui va reconèixer que només la pressió popular va impedir que el govern li commutés la pena de mort.

Escriptor

Fou autor d'alguns llibres, entre els quals destaquen "La muerte de Don Eduardo Dato" (1928), "La justicia bajo la Dictadura" (1930), "Tarea. Cartas políticas" (1934) i "Bajo el signo de la revolución" (1935).

Enllaços externs

• Fotografia de Rafael Salazar Alonso (1934) en la Gran Enciclopedia Aragonesa.

Bibliografia

• Cuenca Toribio, José Manuel; Miranda García, Soledad «Sociología de los ministros de la II República». Revista de estudios políticos, 71, 1991, pàg. 53-86. ISSN: 0048-7694.

Càrrecs públics
Precedit per: José Martínez de Velasco y Escolar	Alcalde de Madrid 1934-1935	Succeït per: Sergio Álvarez Rodríguez de Villaamil
Precedit per: Diego Martínez Barrio	Ministre de Governació 1934-1935	Succeït per: Eloy Vaquero Cantillo