Ramon Calduch i Gimeno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 10:56, 29 jul 2015 amb l'última edició de Paucabot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

Ramon Calduch i Gimeno (Montcada i Reixac, Vallès Occidental, 5 de novembre de 1928 - 24 de setembre de 2008) fou un cantant català, conegut artísticament com a Ramon Calduch,[1] fou tota una institució de la cançó melòdica barcelonina dels anys seixanta.[2]

Va començar la seva carrera professional el 1948 i es va donar a conèixer als festivals de la Cançó Mediterrània i Cançó de Benidorm. Durant els anys 50 i 60 actuà com a cantant de l'Orquestra Melodia i va ser conegut per cançons com Los gitanos o El viejo frac, i per versions de Beguin the beguine i d'Et maintenant, entre altres. Tal era el seu èxit que entre 1959 i 1960 va arribar a gravar 20 discos.[2]

A mitjans dels 60, Calduch va començar a cantar en català, una decisió bastant insòlita i no exempta de riscos per aquells temps. No només va optar per diversificar la seva opció lingüística sinó que no va dubtar a seleccionar cançons de caràcter nacionalista i, en els seus millors moments de glòria, va popularitzar les seves lletres per sardanes.[2]

Va treballar amb artistes com Rudy Ventura, Josep Guardiola, Sara Montiel i Carmen Sevilla, i va viatjar per Sud-amèrica i Itàlia. Participà en el Festival de San Remo.

El 1965 enregistrà un primer EP en català amb temes de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell (Amb una mirada) i altres autors. L'any 1976 publica un LP amb cançons patriòtiques (La puntaire, Catalunya Triomfant, etc.), un particular homenatge a la democràcia i al nacionalisme després de la mort del dictador, que va tenir enorme repercussió popular i discogràfica. També va fer teatre: actuà amb Joan Capri a La Reina ha relliscat, i també compartí l'escena amb Mary Santpere.

Calduch va continuar cantant, ja gairebé sempre en català, i, de tant en tant, va enregistrar àlbums en català de to folklòric.[3] Als 70 anys va començar a tenir problemes de salut i es jubilà al mateix any 1998. L'any 2002 se li va retre un homenatge a la seva localitat natal.

Referències

  1. «Ramon Calduch i Gimeno». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Obituari a La Vanguardia
  3. Pujadó i García, Miquel: Diccionari de la Cançó: D'Els Setze Jutges al Rock Català. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-412-0467-5, plana 114.

Enllaços externs