Ramon Robres i Lluch

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Robres i Lluch
Biografia
Naixement21 octubre 1914 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort10 març 2004 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Monestir de la Trinitat (Comarca de València) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióPontifícia Universitat Gregoriana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, sacerdot, canonge, bibliotecari, arxiver, professor Modifica el valor a Wikidata

Ramon Robles i Lluch (València, 21 d'octubre de 1914 - Monestir de la Trinitat, València, 10 de març de 2004) és un historiador, arxiver, bibliotecari, prevere, canonge i professor català.[1][2][3]

Ordenat de sacerdot el 1942 a la població de Gandia, exercí com a tal a les parròquies d'Espadella, Argeleta, Toga, Torre-xiva, Vallat i Vilafermosa del Riu. Des de l'any 1947 residí a Roma, on obtingué els títols de doctor en història eclesiàstica per la Pontifícia Universitat Gregoriana, i de paleògraf, arxiver i diplomatista. A partir de l'any 1950, exercí de professor de l'assignatura d'història eclesiàstica al Seminari Metropolità de València, i també de patrologia, paleografia i arxivística. Robres ha estat membre fundador de l'Instituto Español de Estudios Eclesiásticos, amb seu a Roma i col·laborador de la revista Anthologia Annua. L'any 1961 guanyà per oposició la canongia d'arxiver i bibliotecari de la Catedral de València.[2][4][1] Catedràtic de la Facultat de Teologia de València, exercí com a canonge arxiver a València, i fou vocal de la 'Junta Nacional del Tesoro Documental y Bibliográfico de la Iglesia Española' en 1971.[4][5][3]

Publicacions[modifica]

  • Una visita al Real Colegio Seminario de Corpus Christi de Valencia (1942)
  • Epistolario inédito entre Fray Luis de Granada y el Patriarca Ribera (1947)
  • Catálogo artístico ilustrado del Real Colegio y Seminario de Corpus Christi de Valencia, en col·laboració amb el també prevere Vicente Castell Maiques (1951)
  • Avance de un estudio crítico sobre el patriarca Ribera (1958)
  • Don Juan de Ribera, Patriarca de Antioquía, Arzobispo de Valencia (1958)
  • San Juan de Ribera (1960), El comendador Jaime Juan Falcó: ciencia, humanismo y esclavos, 1522-1594 (1971)
  • Visto y oído: Don Eladio España un apóstol de la juventud en el Sacramento de la Reconciliación (1894-1972) (1982)
  • Sermones: sermones de los tiempos litúrgicos (1987-2001).[2]

També ha col·laborat en diverses revistes especialitzades, com Hispania, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura o Anthologica annua.[2][6]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Ramón Robres Lluch Valencia, 21-10-1914 - 10-3-2004». Personajes destacados. Arxiu de la Catedral de València. [Consulta: 9 setembre 2022].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Ramon Robles i Lluch». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 9 setembre 2022].
  3. ↑ 3,0 3,1 Cárcel Ortí, Vicente «Ramón Robres Lluch (1914-2004). Una vida al servicio de la Historia de la Iglesia». Anales valentinos: revista de filosofía y teología, Vol. 30, Núm. 59, 2004, pàgs. 173-186.
  4. ↑ 4,0 4,1 Sáez, Emilio; Rossell, Mercé. «Robres Lluch, Ramón». A: Repertorio de Medievalismo Hispánico (1955-1975) III N- R (3675-4885). Barcelona: Ediciones «El Albir», S.A., 1983, pàgs. 390-391. ISBN 84-7370-065-1 [Consulta: 9 setembre 2022].  Arxivat 9 de setembre 2022 a Wayback Machine.
  5. ↑ Boletín de la ANABA. Asociación Nacional de Bibliotecarios, Archiveros y Arqueólogos, Núm. 1, 1971, pàg. 56. ISSN: 0044-9288.
  6. ↑ «Ramón Robres Lluch». Dialnet. [Consulta: 9 setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ramon_Robres_i_Lluch&oldid=33324521»