Reiki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reiki en japonès.

El reiki (靈氣, 霊気, o レイキ) és una creença i pràctica espiritual[1] desenvolupada el 1922 pel budista japonès Mikao Usui, i adaptada des de llavors per diversos mestres. Primer va guanyar gran popularitat fora del Japó, particularment a Europa i als Estats Units. Utilitza la imposició de mans com a forma de medicina alternativa, i alguns organismes mèdics la classifiquen com a medicina oriental.[2] A través d'aquesta tècnica, els practicants creuen que són capaços de redirigir l'anomenada energia universal o reiki, que suposadament flueix de l'univers a través dels seus cossos i del palmell de les mans, a parts específiques del seu propi cos o bé a d'altres amb la finalitat de facilitar el guariment.

El nom reiki ve del japonès rei (霊, que vol dir esperit/ànima) i Qi (気, energia/energia vital). D'aquí també es pot derivar un verb. Altres definicions comunes són "força energètica vital universal" o "energia guaridora de l'univers".

Hi ha dues branques principals de reiki, comunament conegudes amb els noms de reiki tradicional japonès i reiki occidental. Tot i que les diferències poden ser àmplies i variades entre les dues branques i tradicions, la principal diferència és que les formes occidentalitzats utilitzen llocs sistematitzats on col·locar la mà en comptes de dependre del posicionament intuïtiu comunament utilitzat per les branques de reiki japonès. Les dues branques solen tenir una jerarquia de tres nivells, normalment coneguts com a nivells primer, segon i mestre, cada un dels quals està associat amb diferents habilitats i tècniques.

El concepte de qi subjacent al reiki és especulatiu i no hi ha proves científiques de la seva existència. Les proves clíniques indiquen que el reiki no és un tractament mèdic efectiu en cap condició.[3] La Societat Americana del Càncer,[4] Cancer Research UK,[5] i el Centre Nacional de Medicina Complementària i Alternativa[6] dels Estats Units han trobat que no hi ha evidència clínica o científica que dongui suport a les reclamacions segons les quals el reiki és efectiu en el tractament de cap malaltia.

Funcionament teòric[modifica | modifica el codi]

Tractament de Reiki

En algunes tradicions es creu que l'energia reiki entra en l'iniciat pel seu setè txakra (corona), omple la seva aura i flueix a través de les seves mans en el cas dels recipients. En altres tradicions, es creu que entra pel seu primer txakra (arrel), omple l'aura, se centra al quart txakra (cor), i flueix cap a fora a través de les mans. Els practicants de reiki creuen que aquesta "energia" conté alguna forma d'intel·ligència, i "sap què fer". Així, si el cos del recipient la necessita i està preparat per a guarir-se, pot usar l'energia reiki per fer-ho. Si el cos no sent que l'energia sigui necessària, no l'absorbirà. Algunes tradicions ensenyen que els esperits reiki vigilen l'energia reiki per prevenir que es pugui corrompre i no pugui fer mal.

La pràctica és similar al contacte de mans. Es demana al pacient que s'estiri i es relaxi. Llavors el practicant obre el seu canal Reiki i aplica les seves mans a diverses parts del cos del pacient.

El concepte d'"energia" en el que es basa el reiki és especulatiu i no hi ha evidència científica que existeixi. El 2008, una revisió sistemàtica d'assaigs clínics aleatoris va arribar a la conclusió que "no hi ha proves suficients per suggerir que el reiki és un tractament eficaç per a qualsevol condició. Per tant, la validesa del reiki segueix sense està demostrada".[3]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

Mikao Usui 臼井甕男 (1865–1926)
Chujiro Hayashi 林 忠次郎 (1880 - 1940)

La majoria de científics sostenen que, com que els investigadors no han demostrat l'existència de l'energia reiki, no es pot descriure com una pràctica mèdica. Defensors del reiki sostenen que poden detectar i manipular aquesta energia, però els científics afirmen que si un fenomen físic o mèdic té efectes en el món real, ha de ser mesurable i observable en estudis rigorosament estructurats (Mètode científic). Com que pocs científics consideren que els efectes del reiki s'hagin demostrat en un grau significatiu,[7] molts argumenten que les sensacions que els practicants de reiki senten són psicològiques o bé que s'enganyen ells mateixos amb pensament màgic.

Hi ha també altres cercles que s'oposen activament al reiki - generalment per les mateixes raons que a qualsevol forma alternativa de medicina. Per exemple, molts metges, acadèmics i advocats troben potencialment perillós que pacients amb malalties serioses com el càncer triïn xamans de reiki abans que doctors. És raonable que els pacients cerquin remeis alternatius quan les opcions convencionals semblen poc efectives, i alguns doctors diuen que el reiki, com moltes formes de medicina alternativa, està explotant senzillament la por i l'esperança de la gent greument malalta sense oferir ajut real. Els practicants de reiki argumenten que és un tractament efectiu i digne de confiança, que es relega injustament pels metges conservadors occidentals, i presenten alguns casos de curacions com a evidència.

Hi ha diversos grups religiosos que s'oposen al reiki. El condemnen per promocionar pràctiques satàniques o paganes. Un d'aquests grups és l'Església de la Unificació, que adverteix els seus fidels contra el reiki, ja que creu que canalitza l'energia d'esperits malignes. L'Església Catòlica Romana generalment es refrena d'acusar de satanisme en temps recents, però és comú que els catòlics trobin el reiki sospitós en el millor dels casos, i alguns individus i grups (com els dominics) adverteixen en contra els creients. N'hi ha que arriben a definir el reiki com una secta, la qual cosa és injusta, ja que no hi ha una estructura real, gurú o cadena de comandament a la comunitat reiki. Molts practicants cristians de reiki creuen que la font de poder que es canalitza per mitjà d'ells és divina, possiblement de l'Esperit Sant.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lübeck, Petter & Rand 2001, p. 108-110.
  2. Institute for Complementary and Natural Medicine. «BRCP Divisions & Practises [Institute For Complementary And Natural Medicine (ICNM)]» (en anglès). [Consulta: 2 de gener de 2011].
  3. 3,0 3,1 Lee, M.S.; Pittler, M.H.; Ernst, E.. «Effects of reiki in clinical practice: a systematic review of randomised clinical trials» (en anglès). International Journal of Clinical Practice. Wiley, 62, 6, 2008. DOI: 10.1111/j.1742-1241.2008.01729.x [Consulta: 20 octubre 2013].
  4. «Reiki» (en anglès). American Cancer Society. [Consulta: 20 octubre 2013].
  5. «Reiki» (en anglès). Cancer Research UK. [Consulta: 20 octubre 2013].
  6. «Energy Medicine: An Overview» (en anglès). National Center for Complementary and Alternative Medicine. [Consulta: 20 octubre 2013].
  7. Lee, M. S.. «Effects of reiki in clinical practice: a systematic review of randomised clinical trials». International Journal of Clinical Practice, 62, 6, 10 abril 2008, pàg. 947–954. DOI: 10.1111/j.1742-1241.2008.01729.x.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lübeck, Walter; Petter, Frank Arjava; Rand, William Lee. The Spirit of Reiki: From Tradition to the Present Fundamental Lines of Transmission, Original Writings, Mastery, Symbols Treatments, Reiki as a Spiritual Path and Much More (en anglès). Lotus Press, 2001. ISBN 978-0914955672. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reiki