Reis de Suècia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bandera de comandament dels Reis de Suècia

Abans del primer regne unit a Suècia existiren alguns estats semiindependents dels que se’n desconeix els reis. Per a més informació veure Reis mitològics de Suècia.

Sagues[modifica | modifica el codi]

Segons les diverses sagues i llegendes nòrdiques, es pot recrear la següent línia reial prèvia a la casa de Munsö.:

Època Antiga[modifica | modifica el codi]

Entre l'any 935 i el 1222 governaren 20 reis:

  • Eric el Victoriós
  • Olaf el Tresorer
  • Anund Jacob el govern del qual començà en 1007 o 1009 fins 1050. A la seva mort sense fills el succeí el seu germà Emund el Vell
  • Emund el Vell qui regnà des de 1050 fins el seu emmetzinament el 1060.
  • Stenkil, noble que després de morir Emund sense descendència aconseguí d'obtenir la corona, dirigí el país de 1060 a 1066. Després de la seva mort Suècia travessaríia un període d'inestabiltat en què alguns dels seus fills foren reis.

Pagans i Cristians[modifica | modifica el codi]

Durant los anys següents a la mort de Stenkil, la inestabilitat de la corona es manifestà en una successió de reis de curta durada. Es de destacar la lluita entre els cristiano, cada cop més poderosos i que compartien credo amb la nova dinastia i els pagans, que recolzaren diversos pretendents. La Llista és la següent:

  • Erik Stenkilsson succeí nominalment el seu pare, però morí a l‘any, quan en 1067 s'enfrontà a Erck el Pagà, un altre pretendent al tron.
  • El també fill de Stenkil, Halsten Stenkilsson, fou proclamat rei en 1067, però el seu regnat acabà en 1070, rebutjat per la facció pagana.
  • Anund Gårdske, príncep d'origen rus, regnà de 1070 a 1075 quan fou deposat per Haakon el Roig, recolzat pels cristians.
  • Haakon el Roig, possiblement fill de Stenkil també, fou rei de les terres cristianes des de 1070 i des de 1075 d'una Suècia unida, que en 1079, després de la seva mort fou heretat pel seu germà.
  • Inge I, un altre fill de Stenkil, es va fer amb el poder el 1079, encara que el 1084 de nou fou rebutjat pels pagans.
  • Aquests escolliren Blot-Sven com a rei en 1084. Tanmateix, després de la seva mort en 1087 Inge recuperà gairebé tot el poder
  • Erik Årsäll, fill de l'anterior fou elegit com a candidat pels pagans però a penes havia regnat entre 1087-1088, quan Inge reunificà el país.
  • Inge I, governaria ininterrompudament entre 1088 i 1105.

Els Sverker i els Erik[modifica | modifica el codi]

Blasó de Valdemar Birgersson (1252).

Els Folkung[modifica | modifica el codi]

La dinastia Folkung família noble que accedí al tron amb Birger Jarl, i regnà entre 1222 i 1521. Els reis foren:

Interregne[modifica | modifica el codi]

La impopularitat de Magnus II Erikson i del seu fill Haakon Magnusson va fer que el consell del regne entregués la corona a Albert III de Mecklemburg, qui regnà entre 1364 i 1389, quan els Folkung recobraren el poder.

Segell de Margarida I.


Unió de Kalmar[modifica | modifica el codi]

  • Margarida I, reina de 1389 a 1396, s'aconvertí en l'hereva del tron després del govern d'Albert de Mecklemburg, unint la corona de Suècia a les altres que ja posseïa (Noruega i Dinamarca) instaurant el que fou conegut com a Unió de Kalmar.
  • Eric de Pomerània, la va succeir, regnà entre 1396 (encara que fins 1412 Margarida governà de facto) i 1434, quan una sublevació el va fer fora del tron. El 1435 aconseguí de recuperar la corona, per a perdre-la el 1436. El poder passà a Carles VIII Knutsson, que es proclamà regent. Per seguna vegada es reinstaurà en el tron, encara que el 1439 fou finalment expulsat.
  • Cristòfor de Baviera, era nebot d'Eric, qui moirí sense descendència. Per això heretà Dinamarca i Noruega, i s'aconvertí en candidat al tron suec. Després de dos anys amb el tron vacant, el consel el proclamà rei el 1441, i va regnar fins la seva mort en 1448.
Blasó de Carles VIII.


Període d'Inestabilitat[modifica | modifica el codi]

  • A la mort de Cristófor, Carles VIII Knutsson, que havia conservat el govern efectiu del país es proclamà rei, i governà de 1448 a 1457, quan fou enderrocat.
  • La dinastia Oldemburg arribà al poder an Dinamarca amb Cristià I, al qui el consell reial escollir per ser el noble més gran davant la falta d’n hereu legítim. Después d'enfrontar-se amb Carles VIII per Noruega, el vencé, i aconseguí apoderar-se també de Suècia, que governaria de 1457 a 1464.
  • Carles VIII Knutsson aconseguí recuperar el poder aquell any, però el 1465 havia tornat a perdre el tron. Per tercer cop, el 1467 fou proclamat rei, aquest cop fins a la seva mort el 1470.


Els Vasa[modifica | modifica el codi]

Vasa

La dinastia Vasa, entre 1521 i 1654.

La dinastia Palatina[modifica | modifica el codi]

La dinastia Palatinat-Zweibrücken , entre 1654 i 1720.

La Casa de Hesse[modifica | modifica el codi]

Hesse

La Casa de Hesse, entre 1720 i 1751, amb un sol rei.


Els Holstein-Gottorp[modifica | modifica el codi]

La dinastia Holstein-Gottorp, entre 1751 i 1818.


Els Bernadotte[modifica | modifica el codi]

Bernadotte

La actual dinastia Bernadotte, instaurada pel general francès Jean Baptiste Jules Bernadotte, durant els esdeveniments que transformaren Europa durant les Guerres Napoleòniques. Començà el seu regnat el 1810 i continua encara avui dia.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Reis de Suècia