Resolució 1202 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentResolució 1202 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides
Imatge
Bandera d'Angola
Identificador de llei o regulacióS/RES/1202 Modifica el valor a Wikidata
Tipusresolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
PromulgacióConsell de Seguretat de les Nacions Unides Modifica el valor a Wikidata
Votat perSessió del Consell de Seguretat de l'ONU (Sessió:3936)
 15Nombre de vots a favor, 0 Nombre de vots en contra, 0Nombre d'abstencions Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació15 octubre 1998 Modifica el valor a Wikidata
← 1201 Modifica el valor a Wikidata
1203 Modifica el valor a Wikidata →
TemaSituació a Angola
Obra completa aundocs.org… Modifica el valor a Wikidata

La Resolució 1202 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, adoptada per unanimitat el 15 d'octubre de 1998 després de reafirmar la resolució 696 (1991) i totes les resolucions posteriors sobre Angola, inclosa la 1196 (1998) el Consell va ampliar el mandat de la Missió d'Observadors de les Nacions Unides a Angola (MONUA) fins al 3 de desembre de 1998.[1]

El Consell de Seguretat va reafirmar que els acords de pau, el Protocol de Lusaka i les resolucions pertinents del Consell de Seguretat formaven la base del procés de pau a Angola. Per això, va demanar a la comunitat internacional, especialment els països que podrien influir en Jonas Savimbi, el líder d'UNITA, per persuadir el moviment per avançar cap a la pau i la reconstrucció del país.

La resolució va reiterar que la principal causa de la crisi política a Angola va ser el fracàs d'UNITA de complir amb les seves obligacions en virtut d'acords de pau i resolucions del Consell de Seguretat. A més, va exigir que completés la desmilitarització de les seves forces i es retirés dels territoris que ocupava per mitjans militars; no hi podia haver una solució militar al conflicte i es va instar a ambdues parts a buscar un acord polític.

Després d'ampliar el mandat de MONUA, el Consell va declarar que es podia desplegar segons fos necessari d'acord amb el procés de pau. Es va instar a UNITA a transformar-se en una partit polític i s'havien de respectar els drets humans i les autoritats legals. El Consell va destacar la situació humanitària del país, en particular els 1.3 milions de persones desplaçades i la manca d'accés humanitari als grups vulnerables.

Recordant que els països havien de complir amb les resolucions 864 (1993), 1127 (1997) i la 1173 (1998), el Consell de Seguretat va demanar més investigacions sobre els informes que Jonas Savimbi havia viatjat fora d'Angola (a Uganda i Togo) i les forces de la UNITA havien rebut transferències il·lícites d'armes i entrenament militar violant les resolucions esmentades.[2]

Finalment, el Consell va lamentar el fatal accident d'un avió de passatgers rus a la província de Malanje i va demanar a Angola que realitzés una investigació exhaustiva sobre la causa de l'incident. Suposadament UNITA era responsable de disparar l'avió.[3]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Council extends mandate of Angola observer mission until 3 December». United Nations, 15-10-1998.
  2. ↑ Brzoska, Michael. Smart sanctions: the next steps: the debate on arms embargoes and travel sanctions within the 'Bonn-Berlin process'. Nomos, 2001, p. 217. ISBN 978-3-7890-7546-9. 
  3. ↑ «No search for Russian commercial plane crew shot down in Angola». ITAR-TASS, 30-09-1998.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Resolució_1202_del_Consell_de_Seguretat_de_les_Nacions_Unides&oldid=31349124»