Rita de Càssia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Rita de Càssia

Miniatura del s. XV, representació més antiga de la santa
Vídua i religiosa
Nom secular Rita (Margherita) da Cascia
Naixement 1381
Roccaporena (Estats Pontificis)
Defunció 22 de maig de 1457
Cascia
Enterrament Convent de Sta. Maria Magdalena (Cascia); ara a la Basílica de Santa Rita, construïda al costat
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 1627, Roma per Urbà VIII
Canonització 24 de maig de 1900, Roma per Lleó XIII
Lloc de pelegrinatge Roccaporena (casa natal, casa familiar i santuari); Cascia (basílica i convent)
Festivitat 22 de maig
Fets destacables Rebé estigmes
Orde agustinianes
Iconografia Hàbit agustinià; amb un estigma o una espina clavada al front o coronada d'espines; crucifix o corona d'espines a les mans; amb roses o figues a les mans o als peus
Patronatge Causes difícils o impossibles; problemes conjugals

Santa Rita de Càssia —en italià: Rita da Cascia— (Roccaporena, 1381 - Cascia, 1457) és una de les santes més populars de l'Església Catòlica. El nom és, potser, abreviació de Margherita.

Vida i llegenda[modifica | modifica el codi]

Va néixer al llogarret de Roccaporena, 5 km a l'oest de Cascia (província de Perusa), en 1381 i va morir a Cascia el 22 de maig de 1457. Els seus pares eren ja grans quan va néixer. Malgrat que volia ser monja, quan tenia 18 anys[1] els seus pares la maridaren amb un home del poble, Paolo Mancini, que li causà molts patiments. Ella es consolava amb l'oració. Van tenir dos fills, Jacopo i Paolo.

Un dia Mancini —serè de Roccaporena— va desaparèixer. Rita va dir que tenia molts enemics i que, probablement, havia estat mort en alguna baralla, i que poc abans ella l'havia convertit al cristianisme, per la qual cosa, ja penedit, hauria pujat al Cel.

Rita va demanar l'admissió al convent agustinià de Santa Maria Magdalena de Cascia, però no fou acceptada, ja que el convent només admetia dones verges. Després d'insistir-hi, fou admesa a condició que reconciliés la seva família amb els assassins del seu espòs. En 1417, els seus fills van morir: Rita va agrair la mort a Déu, ja que així s'evitava que, en créixer, vengessin la mort del pare (la vendetta era llei en aquell moment) i condemnessin les seves ànimes.

Poc després, sense vincles familiars, va aparéixer de matinada dins del monestir, tot i que era tancat: hi havia estat transportada pels mateixos sant Agustí, Sant Joan Baptista i Nicolau de Tolentino. Arran del miracle, fou acceptada i va rebre l'hàbit de monja. Tenia 36 anys.

Vida conventual[modifica | modifica el codi]

Al convent, es va lliurar a la pregària i les penitències més dures. En 1428 -o en 1438, segons les fonts-, Rita va trobar-se clavada al front una llarga estella de fusta: era, va dir, un estigma diví i la marca de la corona d'espines que Crist havia portat. Li van extreure, però cada matinada, l'estigma es tornava a obrir; a partir d'un moment, la ferida va començar a exhalar una forta pudor, que es mantingué fins a la seva mort. En 1453 o 1443 va caure malalta. Llavors, la ferida es va anar tancant.

Va morir al convent el 22 de maig de 1457 a 76 anys. El cos emetia una dolça flaire i es va conservar incorrupte. Van començar a córrer rumors sobre guariments miraculosos deguts a la intercessió de la monja i la devoció es va començar a estendre per tot Itàlia.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Fou beatificada per Urbà VIII en 1627 i el 24 de maig de 1900 fou canonitzada pel papa Lleó XIII. La seva festa és l'aniversari de la mort, el 22 de maig. Arran de la canonització es construí un santuari a Cascia.

Santa Rita és considerada la santa que aconsegueix coses impossibles i causes perdudes (juntament amb sant Judes Tadeu, així com la protectora de les dones víctimes de violència domèstica i dels problemes conjugals.

Recentment, i de manera no oficial, als Estats Units, s'ha començat a considerar la santa com a patrona del beisbol. La raó és que a la pel·lícula de la productora The Walt Disney Company The rookie, el protagonista vol jugar a la lliga major de beisbol, la qual cosa era poc menys que impossible, per la qual cosa invoca Santa Rita. A partir de l'estrena, s'ha generat un moviment entre els catòlics afeccionats al bèisbol perquè en sigui la santa patrona.

Les roses i les figues[modifica | modifica el codi]

Se sol representar amb roses, a causa d'una llegenda comuna amb la d'altres santes com Elisabet d'Hongria. Contava que el seu espòs li prohibia ajudar els pobres; un dia que els portava pa amagat a la faldilla, Mancini la va trobar i va mirar què hi duia: els pans s'havien convertit en roses i ell no pogué acusar-la.

Al final de la seva vida, va visitar-la una cosina que li va demanar si volia alguna cosa. Rita li va demanar que li portés una rosa del jardí. Com que era hivern, la cosina va pensar que no podria trobar-hi roses, però el roser estava florit: va portar la rosa a Rita. Aquesta rosa era el símbol de l'amor de Crist i de la capacitat de la santa per a aconseguir coses impossibles.

Una llegenda similar s'explica al voltant d'una figuera que va donar fruit a l'hivern.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Altres fonts diuen que va casar-se als 14 anysmidwestaugustinians.org

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rita de Càssia