Roberto Tierz
 |
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat. |
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1958 (65/66 anys) Córdoba (Argentina) |
Roberto Tierz, nascut a Córboba (Argentina) l'any 1958, fill d'exiliats republicans, va arribar a Barcelona l'any 1970. És músic (entre d'altres bandes de finals dels 70, fou membre de la primera etapa[1] de Los Rebeldes), promotor cultural i dirigeix la Sala Sidecar a Barcelona de la que va ser fundador.[2]
Ha estat al capdavant de Sidecar des de 1982, quan amb 3 socis obre una de les sales més trencadores i influents de la ciutat[3] sobre el que havia estat una barra americana. Destaca des de l'inici per la programació d'activitats musicals i de totes les vessants de la cultura: cinema d'avantguarda, teatre, exposicions de còmic, recitals poètics, videoart, fotografia, pintura, etc. amb principal èmfasi en la contracultura i en les propostes fresques e innovadores.
Durant la segona meitat dels anys 80 i part dels 90, Roberto Tierz, forma part de l'equip d'Off Managers, empresa fundada per Quim Blanco amb qui la co-dirigeix. Aquesta agència de representació artística tenia entre els seus representats a Aurelio y los Vagabundos, Sergio Makaroff, Freddy Nois, etc.
Roberto Tierz és un espectador actiu de la transformació[4] de la Plaça Reial, que ha passat de l'ambient més canalla i marginal de fa unes dècades a ser un dels llocs de visita obligada de la ciutat.
De l'any 2000 fins al 2014 va presidir l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial,[5] entitat que és un dels elements principals de la recuperació i dinamització de la zona. Destacant les propostes culturals i la mediació entre els diferents col·lectius del barri Gòtic de Barcelona.
Actualment continua dirigint la sala Sidecar i ha escrit un llibre sobre la història de la sala i per extensió de la Barcelona dels darrers 40 anys (Este no es el libro del Sidecar, 2023, 66RPM Edicions).
Premis i distincions[modifica]
A banda de diversos premis rebuts per la sala que dirigeix, entre d'altres Premi Altaveu,[6] Premi ARC,[7] Premi Time Out,[8] el 2017 va rebre a títol personal, la Medalla d'Honor de Barcelona,[9] atorgada per l'Ajuntament de la ciutat.
Referències[modifica]
- ↑ Gracia Nicolás, Félix. «Los Rebeldes» (en esp). Discos para el recuerdo, 08-06-2014. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Hidalgo, Luis. «Roberto Tierz: “Cada cop veig més crispada la gent”». El País, 13-12-2012. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Vidal, Guillem. «Sidecar: el CBGB de la plaça Reial». El Punt Avui, 11-12-2016. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ «La plaça Reial homenatja Roberto Tierz, fundador de la Sala Sidecar». Ajuntament de Barcelona, 28-11-2017. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ Pabon, Mònica. «Roberto Tierz, homenatjat per l'Associació d'Amics i Comerciants de la Plaça Reial». Betevé, 30-11-2017. Arxivat de l'original el 12 d’abril 2018. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ «Joan Colomo, Marina Rossell i Peret, premis Altaveu». El Periódico, 29-08-2013. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ «Jamboree, Sidecar y Vida Festival, premios ARC de música en directo» (en esp). Asociación de Promotores Musicales, 07-12-2017. Arxivat de l'original el 16 de juny 2023. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ «Premis Time Out Barcelona 2017». Time Out Barcelona, 13-12-2017. [Consulta: 12 abril 2018].
- ↑ «http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/07/21/barcelona-aprova-les-medalles-dhonor-del-2017/». Ajuntament de Barcelona, 21-07-2017. [Consulta: 12 abril 2018].