Rosiaïta
 Rosiaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | PbSb5+ 2O₆ |
| Epònim | lloc de descobriment |
| Localitat tipus | mina Tafone, Manciano, Província de Grosseto, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.30 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 5,295(1) Å; c = 5,372(1) Å; |
| Grup puntual | 3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral |
| Color | incolor, groc clar |
| Exfoliació | distingible/bona - {0001} |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 6,96 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | uniaxial (-) |
| Índex de refracció | nω = 2,092() nε = 1,920(1) |
| Birefringència | δ = 0,172 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1995-021 |
| Símbol | Rsi |
| Referències | [1] |
La rosiaïta és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada en honor de la seva localitat de descobriment: la mina de Le Cetine di Cotorniano (Rosia), a Chiusdino (província de Siena, Itàlia).[1]
Característiques[modifica]
La rosiaïta és un òxid de fórmula química PbSb5+
2O₆. Cristal·litza en el sistema trigonal en forma de cristalls plans, tabulars, hexagonals, amb grans {0001}, modificats per {0111} i {hkij}, que mesuren fins a 0.3 mm i estan agrupats en agregats.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosiaïta pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments[modifica]
La rosiaïta es forma en dipòsits d'antimoni en evaporties altament silicificades.[2] La seva localitat tipus és la mina Tafone, a Manciano (Província de Grosseto, Toscana, Itàlia). També ha estat descrita a la mina Clara, a la localitat de Wolfach (Baden-Württemberg, Alemanya); a la mina La Amorosa, a Vilafermosa (Castelló, Espanya); a Likas kő (Fejér, Hongria); altres indrets d'Itàlia i la mina Bwich, a la localitat de Deganwy (Gal·les, Regne Unit).[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: valentinita, tripuhyita i bindheimita.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosiaïta |