Rouaïta
 Rouaïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₂(NO₃)(OH)₃ |
| Epònim | Roua mines (en)  |
| Localitat tipus | Sterling Hill (en) i Roua mines (en) |
| Classificació | |
| Categoria | carbonats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 5.NB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 5.NB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/A.03 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,596(2) Å; b = 6,079(2) Å; c = 6,925(3) Å; β = 94,67(2)° |
| Grup puntual | 2 - esfenoide |
| Color | verd maragda fosc |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | verd clar |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,700 nβ = 1,715 nγ = 1,738 |
| Birefringència | δ = 0,038 |
| Angle 2V | mesurat: 81°, calculat: 80° |
| Dispersió òptica | r > v forta |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1999-010 |
| Símbol | Rou |
| Referències | [1] |
La rouaïta és un mineral de la classe dels carbonats. Va rebre el seu nom l'any 2001 per Halil Sarp, Radovan Černý i Laure Guenee, per la localitat tipus principal de l'espècie, les antigues mines de coure de Roua, Alps Marítims, França.
Característiques[modifica]
La rouaïta és un nitrat de fórmula química Cu₂(NO₃)(OH)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. Forma cristalls aplanats en {001}, que poden ser allargats al llarg de [010] o igual, mostrant {001}, {100}, {101}, {110} i {011}, d'aproximadament 0,1 mil·límetres. Els cristalls es poden trobar aïllats o en agregats.[2] Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rouaïta pertany a «05.N - Nitrats amb OH» juntament amb la gerhardtita. És fàcil de confondre amb el seu dimorf, la gerhardtita, ja que tots dos tenen patrons de difracció de pols de raigs X molt similars. A temperatura ambient, rouaïta és metaestable en comparació amb la gerhardtita, però la transformació de rouaïta a gerhardtita és fortament inhibida.[3]
Formació i jaciments[modifica]
És un nitrat de coure secundari poc comú. És rara en cavitats en cuprita de jaciments de coure hidrotermals. El nitrat potser subministrat pel guano o per qualsevol altra matèria orgànica en pelites a la roca hoste. Sol trobar-se associada a altres minerals com: cuprita, coure, plata, algodonita, domeykita, connel·lita, olivenita, malaquita, theoparacelsita i gerhardtita.[2] Ha estat descrita gràcies a les mostres de dos indrets: les antigues mines de coure de Roua, Alps Marítims, França, i la mina Sterling, a Sterling Hill, Ogdensburg (Nova Jersey, Estats Units).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rouaïta |