Rouran

La rouran (en xinès 柔然, en pinyin róurán, Wade-Giles Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei. El seu nom els hi fou donat pels xinesos i es un joc de paraules pejoratiu que vol dir "insectes desagradablement indecisos".

Un dels seus caps, Xö-luen, va sotmetre vers el 402 a una horda rival, els kao-kiu. Des llavors van dominar tot el Gobi septentrional fins a la frontera de Corea i l'Irtish fins prop de Qarashahr. Foren els primers que van usar pel seu rei el títol de khan o kakhan (el títol chan-yu era probablement turc). A començaments del segle V la dinastia Wei (Tabgatch) sota el rei Sseu (409-423) va rebutjar als rouran del nord de Xina i després cap al riu Groc el 424 per obra del següent rei Wei, Tao (423-452). Tao va fer una nova expedició l'any següent (425), travessant el Gobi i arribant uns mesos després fins el regne d'Hia el 426 i 427. El 429 un altre expedició de Tao contra els rouran va ser rebutjada amb greus pèrdues. Tao va atacar altra cop als rouran el 443, i de nou el 449.

Vers el 500 algunes hordes es van se`parar del seu control. El 508 foren derrotats pels tolös (abans kao-kiu) als que van derrotar el seu torn el 516 i van sotmetre de nou. Una nova revolta fou aplanada el 521.

Vers el 520 els rouran dominaven des de Manxúria a Turfan i s'havien aliat als heftalites que governaven sobre Semiretxe, Turquestan, Sogdiana, Iran oriental i Kabul fins a Merw i la mar d'Aral i fins al Panjab. El khan heftalita s'havia casat amb una tia del khan dels rouran, khan que es deia Anakuei. Una guerra civil per aquesta època entre Anakuei i el seu oncle (conegut només pel seu nom xinès de P'o-lo-men) els va debilitar; cada pretendent va tenir el suport d'algunes hordes, un de les orientals i l'altra de les occidentals. Anakuei es va imposar (522-552) però des de llavors les hordes turques vassalles es van mostrar insubmises, especialment els kao-kiu, ara nomenats els tolös o töläch (que després foren els uigurs) però també d'altres. El tolös es van revoltar el 546 i van poder ser controlats però tot seguit es van revoltar els T'ou-kiue (551). A la guerra que va seguir els rouran van perdre Mongòlia davant aquestos darrers. Els rouran es va haver de refugiar a la frontera de Xina i els caps a la cort dels Pei Ts'i, successors dels Tong Wei, que van establir a les hordes rouran com a vigilants a les marques frontereres.

Es pensa, per afinitats culturals i artístiques, que podrien estar emparentats amb els àvars que van envair Europa i foren destruïts per Carlemany, però molts erudits consideren que els àvars eren més probablement heftalites.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rouran