Rouran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La rouran (en xinès 柔然, en pinyin róurán, Wade-Giles Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei. El seu nom, que els fou donat pels xinesos, és un joc de paraules pejoratiu que significa «insectes desagradablement indecisos». Un dels seus caps, Xö-luen, va sotmetre vers el 402 a una horda rival: els kao-kiu. Des de llavors, dominaren tot el Gobi septentrional, fins a la frontera de Corea, i l'Irtish fins prop de Qarashahr.

Els seus reis foren els primers que empraren el títol de khan o kakhan (el títol chan-yu era probablement turc). A principis del segle V, la dinastia Wei (Tabgatch), sota el rei Sseu (409-423), va rebutjar els rouran del nord de Xina i després, cap al riu Groc, el 424, per obra del següent rei Wei Tao (423-452). Tao féu una nova expedició l'any següent (425), atravessant el Gobi i arribant uns mesos després fins al regne d'Hia, el 426 i 427. El 429 una altra expedició de Tao contra els rouran va ser rebutjada amb greus pèrdues. Tao va atacar altra vegada als rouran el 443, i de nou el 449.

Vers el 500, algunes hordes es van separar del seu control. El 508 foren derrotats pels tolös (abans kao-kiu) als que van derrotar el seu torn el 516 i van sotmetre de nou. Una nova revolta fou aplanada el 521.

Vers el 520 els rouran dominaven des de Manxúria a Turfan i s'havien aliat als heftalites que governaven sobre Semiretxe, Turquestan, Sogdiana, Iran oriental i Kabul fins a Merw i la mar d'Aral i fins al Panjab. El khan heftalita s'havia casat amb una tia del khan dels rouran, khan que es deia Anakuei. Una guerra civil per aquesta època entre Anakuei i el seu oncle (conegut només pel seu nom xinès de P'o-lo-men) els va debilitar; cada pretendent va tenir el suport d'algunes hordes, un de les orientals i l'altra de les occidentals. Anakuei es va imposar (522-552) però des de llavors les hordes turques vassalles es van mostrar insubmises, especialment els kao-kiu, ara nomenats els tolös o töläch (que després foren els uigurs) però també d'altres. El tolös es van revoltar el 546 i van poder ser controlats però tot seguit es van revoltar els T'ou-kiue (551). A la guerra que va seguir els rouran van perdre Mongòlia davant aquestos darrers. Els rouran es va haver de refugiar a la frontera de Xina i els caps a la cort dels Pei Ts'i, successors dels Tong Wei, que van establir a les hordes rouran com a vigilants a les marques frontereres.

Es pensa, per afinitats culturals i artístiques, que podrien estar emparentats amb els àvars que van envair Europa i foren destruïts per Carlemany, però molts erudits consideren que els àvars eren més probablement heftalites.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rouran