Rouseïta
 Rouseïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb₂Mn2+[AsO₃]₂·2H₂O |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JC.15  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/J.03 |
| Dana | 45.1.2.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | triclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,36Å; b = 7,29Å; c = 5,54Å; α = 97,3°; β = 114,2°; γ = 106° |
| Color | groc ataronjat |
| Exfoliació | perfecte - {010} i {110} |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Densitat | 5,73 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,800 nγ = 1,900 |
| Birefringència | δ = 0,100 |
| Angle 2V | mesurat: 46° |
| Dispersió òptica | r > v |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1984-071 |
| Any d'aprovació | 1984 |
| Símbol | Rus |
| Referències | [1] |
La rouseïta és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor del Dr. Ronald Rouse (1943-) mineralogista de la Universitat de Michigan.[1] [2]
Classificació[modifica]
La rouseïta es troba classificada en el grup 4.JC.15 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits, iodats); J per a Arsenits, antimonits, bismutits, sulfits, selenits, tel·lurits; iodats i C per a Arsenit, antimonurs, bismutits; sense anions addicionals, amb H₂O; el nombre 15 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 45.1.2.2 (45 per a Àcid i antimonits i arsenits normals i 1 per a diversos; 2 i 2 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La rouseïta és un òxid de fórmula química Pb₂Mn2+[AsO₃]₂·2H₂O. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. És d'un dolor groc ataronjat; la seva llüissor és vítria.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Sol trobar-se en talls de fractura mineral de calcita-hausmannita secundària. S'ha descrit a Europa.[1]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- American Mineralogist (1986): 71: 1034-1036.