Roxanne Dunbar-Ortiz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRoxanne Dunbar-Ortiz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 setembre 1938 Modifica el valor a Wikidata (85 anys)
San Antonio (Texas) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles - ciència històrica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAmerindi nord-americà, història, race equality (en) Tradueix, drets de les minories i feminisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióhistoriadora, assagista, escriptora, acadèmica, activista pels drets de les dones Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis
Lloc webreddirtsite.com Modifica el valor a Wikidata
Twitter (X): rdunbaro Modifica el valor a Wikidata

Roxanne Dunbar-Ortiz (San Antonio, 10 de setembre de 1938) és una activista, historiadora i escriptora feminista dels Estats Units.

Biografia[modifica]

Nascuda a San Antonio (Texas), d'una família d'Oklahoma, va créixer a Oklahoma Central, filla d'un masover i d'una mare que Dunbar creu que era mestissa aborigen nord-americana. L'avi patern de Dunbar, un colon d'orígens escocés-irlandés, era llaurador, veterinari, sindicalista i membre del Partit Socialista d'Amèrica d'Oklahoma i també membre dels Treballadors Industrials del Món, els Wobblies. El seu pare porta el nom dels líders dels Treballadors Industrials del Món: Moyer Haywood Pettibone Scarberry Dunbar. Les històries de son pare sobre el seu iaio la van empentar a l'activisme social.[1]

Casada als 18 anys, ella i el seu espòs es traslladaren a San Francisco tres anys després, on visqueren molts anys; després el matrimoni acabà divorciant-se. La seua biografia fins a deixar Oklahoma la narra en Red Dirt: Growing Up Okie. Té una filla, Michelle. Més tard es casà amb l'escriptor Simon J. Ortiz.

Educació[modifica]

Al 1963, Dunbar es llicencià per la Universitat Estatal de San Francisco, en història. Feu estudis de postgrau en el Departament d'Història en la Universitat de Califòrnia, Berkeley, però fou transferida a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles; al 1974 presentà una tesi per al seu doctorat en història. Al 1983, obté el diploma de Lleis internacionals de drets humans, en l'Institut Internacional de Drets Humans d'Estrasburg, a l'estat francés; i, al 1993, un MFA en "escriptura creativa" en el Mills College d'Oakland.

Activisme[modifica]

Del 1967 al 1974, fou activista en diverses parts dels Estats Units, i viatjà a Europa, Mèxic i Cuba. També és una lluitadora del moviment d'alliberament de les dones. Outlaw Woman: Memoir of the War Years (Dona proscrita: memòries dels anys de guerra) descriu aquesta època de la seua vida, des del 1960 fins al 1975.[2]

Col·laborà amb "Female liberation as the basis for social revolution" (L'alliberament femení com a base de la revolució social) en l'antologia del 1970 Germanor poderosa: antologia d'escrits del moviment d'alliberament de dones, editat per Robin Morgan.[3]

Al 1974, és professora assistent en el recentment establert Programa d'Estudis nadius nord-americans de la Universitat Estatal de Califòrnia a Hayward, prop de San Francisco, i ajudà a desenvolupar el Departament d'Estudis ètnics i el d'Estudis de les dones. Al 1973, arran dels incidents dels genolls ferits, entra en el Moviment Indi Nord-americà (AIM per l'acrònim en anglés) i en l'"International Indian Treaty Council" (Consell Internacional de Tractats Indis), un compromís que ha mantingut tota la vida amb els drets de les nacions originàries al dret d'autodeterminació i al dret internacional dels drets humans.

El seu primer llibre, publicat al 1977, The Great Sioux Nation: An Oral History of the Sioux Nation and its Struggle for Sovereignty (La gran nació sioux: una història oral de la nació sioux i la seua lluita per la sobirania), es presentà com a document fonamental en la Primera Conferència Internacional sobre els Originaris d'Amèrica, en la seu de les Nacions Unides, a Ginebra, Suïssa. El llibre l'edità també la University of Nebraska Press, el 2013. Li van seguir altres dos llibres:

  • 1880. Roots of Resistance: A History of Land Tenure in New Mexico,
  • 1984. Indians of the Americas: Human Rights and Self-Determination.

També publicà dues antologies sobre la trajectòria econòmica dels nadius nord-americans, mentre dirigia l'Institut per al Desenvolupament Nadiu Nord-americà, en la Universitat de Nou Mèxic.

En la seua obra La història popular indígena dels Estats Units, Dunbar-Ortiz condemna la doctrina del descobriment i el colonialisme que devastà les nacions nadiues nord-americanes.[4] Afirma que gran part de la terra actual, dins dels Estats Units, fou arrabassada amb agressió i opressió: "els pobles nadius tenen vastes reclamacions de reparació i restitució", però "cap quantitat monetària pot compensar les terres il·legalment confiscades, particularment les sagrades". Terres necessàries perquè els pobles indígenes recuperen la coherència social".[4]

Al 1981, se li va demanar visitar la Nicaragua per a avaluar la situació de la tinença de la terra de la nació miskita a la zona nord-est de l'estat sandinista. Els seus dos viatges allí coincidiren amb l'inici del patrocini del govern dels Estats Units d'una guerra subsidiària per a enderrocar els sandinistes, i la regió nord-est a la frontera amb Hondures esdevingué una zona de guerra i la base per a una intensa propaganda duta a terme pel govern de Reagan contra els sandinistes. En més de cent viatges a Nicaragua i Hondures del 1981 al 1989, supervisà el que s'anomenà la Revolució Sandinista. Ella en parla d'aquests anys en:

  • 1985. Caught in the Crossfire: The Miskitu Indians of Nicaragua (Atrapats en el foc encreuat: la nació miskito de Nicaragua),
  • 2005. Blood on the Border: A Memoir of the Contra War (Sang a la frontera: una memòria de la guerra dels contra).[5]

Dunbar apareix en la pel·lícula feminista She's Beautiful When She's Angry.[6][7]

És professora emèrita d'Estudis Ètnics de la Universitat Estatal de Califòrnia de Hayward. Ja retirada de la docència, ha donat conferències i continua escrivint.[8]

Guardons i distincions[modifica]

  • 2017: la Fundació Lannan, la guardonà amb el Premi Dunbar-Ortiz a la Llibertat Cultural, "pels assoliments de la seua vida de treball incansable."[9]

Obra[modifica]

Algunes publicacions[modifica]

  • Loaded: A Disarming History of the Second Amendment. San Francisco: City Lights Books, 2018. ISBN 9780872867239 , OCLC 974677108
  • An Indigenous People's History of the United States (La història popular indígena dels Estats Units. Nova York: Beacon, 2014. ISBN 9780807057834 , OCLC 898228330 . Ed. espanyol 2019. La història indígena dels Estats Units, Capità Swing.
  • The Great Sioux Nation: Sitting in Judgment on America (Random House, 1977), OCLC 12567161 ; (University of Nebraska Press, 2013). ISBN 9780803244832 , OCLC 816026656
  • Roots of Resistance: Land Tenure in New Mexico, 1680–1980. Berkeley: University of Califòrnia, 1980; nova edició, Norman: University of Oklahoma Press, 2007. ISBN 9780806138336 , OCLC 82473104
  • Xarxa Dirt: Growing Up Okie. Vers, juny de 1997; nova edició, Norman: University of Oklahoma Press, 2006. ISBN 9780806137759 , OCLC 907147398
  • Blood on the Border: Memoir of the Contra War. Boston: South End Press, 2005. ISBN 9780806153841 , OCLC 947955776
  • Outlaw Woman: A Memoir of the War Years, 1960–75. San Francisco: City Light Books, 2002. ISBN 9780806144795 , OCLC 889868088
  • Indigenous Peoples: A Global Quest for Justice. (ed.) A Report for the Independent Commission on International Humanitarian Issues, Ginebra. Londres: Zed Press, 1987.
  • The Miskito Indians of Nicaragua: Caught in the Crossfire. Londres: Minority Rights Group, 1988. ISBN 9780946690596 , OCLC 924840272
  • La Qüestió Mískita en la Revolució Nicaragüenca. Mèxic D.F.: Editorial Línia, 1986.
  • Indians of the Americas: Human Rights and Self-Determination. Londres: Zed Press; Nova York: Praeger, 1984. ISBN 9780030009143 , OCLC 393606660
  • Native American Energy Resources and Development. (ed.) Albuquerque: Institute for Native American Development (INAD), Universitat de nou Mèxic, 1980. ISBN 9780934090025 , OCLC 7584489
  • Economic Development in American Indian Reservations. (ed.) Albuquerque: INAD, Universitat de nou Mèxic, 1979.

Referències[modifica]

  1. ↑ Roxanne Dunbar-Ortiz «Red Dirt: Growing Up Okie» (en anglès). University of Oklahoma Press, 2006.
  2. ↑ Roxanne Dunbar-Ortiz «Outlaw Woman: Memoir of the War Years» (en anglés). City Lights, 2002.
  3. ↑ «Sisterhood is powerful : an anthology of writings from the women's liberation movement (Book)». [WorldCat.org], 1970. [Consulta: 8 maig 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 Dunbar-Ortiz, Roxanne. An Indigenous Peoples' History of the United States. Boston: Beacon Press, 2014, p. 197–205. 
  5. ↑ Dunbar-Ortiz, Roxanne. Blood on the Border: A Memoir of the Contra War (en anglés). South End Press, 2005. ISBN 9780896087415. 
  6. ↑ «The Women».
  7. ↑ «The Film — She's Beautiful When She's Angry». Shesbeautifulwhenshesangry.com. [Consulta: 28 abril 2017].
  8. ↑ «ANALYZING THE OCCUPY WALL STREET MOVEMENTS WITH ROBERTO LOVATO AND ROXANNE DUNBAR-ORTIZ». CSU East Bay, 29-11-2011. [Consulta: 28 abril 2018].
  9. ↑ «2017 Lannan Cultural Freedom Prize awarded to Roxanne Dunbar-Ortiz» (en anglés). Lannan Foundation. [Consulta: 8 gener 2018].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Roxanne_Dunbar-Ortiz&oldid=33116205»