Rudolf Teschner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 15:26, 9 feb 2016 amb l'última edició de Bestiasonica (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaRudolf Teschner

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement16 febrer 1922 Modifica el valor a Wikidata
Potsdam (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 2006 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatAlemanya Alemanya
Activitat
Ocupaciójugador d'escacs, autor, compositor d'escacs Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Esportescacs Modifica el valor a Wikidata
Títol d'escaquistaNational Master (en) Tradueix (1952)
Mestre Internacional d'escacs (1957)
Gran Mestre honorífic (1992) Modifica el valor a Wikidata
Punts Elo (màx.)2.450 (juliol 1971)
Participà en
1956Olimpíada d'escacs de 1956
1952Olimpíada d'escacs de 1952 Modifica el valor a Wikidata

Rudolf Teschner (16 de febrer de 1922, Potsdam - 23 de juliol de 2006, Berlín-Steglitz) fou un jugador i escriptor d'escacs alemany, actiu a les dècades de 1950 i 1960.

Resultats destacats en competició

En Teschner va guanyar set cops el campionat d'escacs de Berlín. El 1948, va guanyar el Campionat d'Alemanya de la zona soviètica a Bad Doberan, i posteriorment, el 1951, guanyà el Campionat d'Alemanya occidental (jugat a Düsseldorf).

Teschner fou un dels membres destacats de l'equip de la RFA que participà en les Olimpíades d'escacs dels anys 1952 i 1956. El 1957 va obtenir el títol de Mestre Internacional.

Empatà a la 2a-3a posició al Zonal de Berg en Dal 1960 (el campió fou Friðrik Ólafsson),[1] cosa que li va permetre de participar també a l'Interzonal d'Estocolm 1962. També empatà als llocs 1r-4t, amb 8.5/11 punts, en dues ocasions als torneigs de nadal de Reggio Emilia (1963/1964[2] i 1964/1965).[3]

El 1992 fu fou el primer Mestre Internacional de la història en ésser nomenat per la FIDE Gran Mestre "Ad Honorem". El seu millor Elo històric fou de 2633 punts, el maig de 1968, quan va jugar amb gran èxit al torneig de Bamberg, i hi guanyà el premi de bellesa a la millor partida.

Periodista i escriptor d'escacs

En Teschner va treballar entre 1950 i 1988 com a editor de la Deutsche Schachzeitung (Notícies d'escacs d'Alemanya, la revista d'escacs més antiga del món de les que encara estan en edició), i va escriure nombrosos llibres i articles d'escacs.

Obres

  • Der kleine Bilguer, Berlin 1953 (amb Kurt Richter)
  • Schachmeisterpartien 1960-1965, Reclam, Stuttgart 1966
  • Schachmeisterpartien 1966-1970, Reclam, Stuttgart 1971
  • Meisterspiele - Unvergeßliche Schachpartien, Goldmann, Munic 1972
  • Schachmeisterpartien 1971-1975, Reclam, Stuttgart 1977
  • Turnierpartien der Gegenwart, Franckh, Stuttgart, 1978
  • Sie sind am Zug - 300 Schach-Kombinationen, Goldmann, Munic 1979
  • Das moderne Schachlehrbuch, Goldmann, Munic 1980
  • Schachmeisterpartien 1976-1980, Reclam, Stuttgart 1983
  • Schach für Fortgeschrittene, Falken, Niedernhausen/Ts. 1986
  • Schachmeisterpartien 1981-1985, Reclam, Stuttgart 1986
  • Schachmeisterpartien 1986-1990, Reclam, Stuttgart 1991
  • Fischer gegen Spasski 1972 und 1992, Olms, Zürich 1993
  • Eine Schule des Schachs in 40 Stunden, Olms, Zürich 1993

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf Teschner
  • Rudolf Teschner a ChessGames.com (anglès) [Consulta:10 juliol 2010] (anglès)
  • Partides de Rudolf Teschner a «365chess.com». [Consulta: 10 juliol 2010]. (anglès)
  • Estimació Elo de Rudolf Teschner a «chessmetrics.com». [Consulta: 10 juliol 2010]. (anglès)
  • Fitxa de Rudolf Teschner a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 10 juliol 2010]. (anglès)