Rusinovita

Rusinovita
Fórmula química	Ca10(Si₂O₇)₃Cl₂
Epònim	Vladimir L. Rusinov (en)
Localitat tipus	Xenòlit núm. 3, Mont Lakargi, Caldera volcànica de l'Upper Chegem, Vall de Baksan, Kabardino-Balkària, Rússia
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 3,7617(2) Å; b = 16,9385(8) Å; c = 17,3196(9) Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Grup espacial	cmcm
Color	blanc
Exfoliació	bona en (010)
Fractura	concoidal
Duresa	3 a 4
Lluïssor	vítria, sedosa
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,93(1) g/cm³ (mesurada); 2,931 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,645(2) nβ = 1,644(2) nγ = 1,675(3)
Birefringència	δ = 0,030
Pleocroisme	no pleocroica
Angle 2V	mesurat: -75° (10), calculat: -74,6°
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2010-072
Any d'aprovació	2011
Símbol	Rnv
Referències

La rusinovita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom en honor de Vladimir Leonidovich Rusinov (Владимира Леонидовича Русинова) (10 de gener de 1935 – 1 de desembre de 2007), petròleg rus i expert en el camp de la termodinàmica dels sistemes minerals sense equilibri.

Característiques

La rusinovita és un sorosilicat de fórmula química Ca₁₀(Si₂O₇)₃Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs entre 3 i 4.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia Russa de les Ciències, a Moscou (Rússia), amb el número de registre: 4022/1.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al xenòlit núm. 3 del mont Lakargi, situat a la caldera volcànica de l'Upper Chegem, a la vall de Baksan (Kabardino-Balkària, Rússia). També ha estat descrita en altres indrets de Rússia, a Ossètia del Sud i a Alemanya.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rusinovita