Sala (Tingitana)
Sala (Σάλα) fou una ciutat de Mauritània Tingitana, a la costa occidental atlàntica, propera al riu del mateix nom. A l'Itinerari d'Antoní és esmentada com Salaconia però probablement "conia" és un afegit posterior. Correspon a la moderna Sale, prop de la desembocadura del Bu-Regrâb, però realment la ciutat romana era més aviat cap a Rabat, a la part sud del riu, on encara existeixen algunes restes romanes. Estava situada a la riba sud de la boca del riu Bouregreg que des de ser una ciutat de peregrinació va passar a ser una colònia romana.[1]
Ptolemeu la va citar amb aquest nom.[2]
Història
La colònia de Sala estava ubicada en un antic assentament fenici.[3]
- El 28 d'octubre de 144 hi va haver un decret emès pel decurió de Sala. Es va erigir una estàtua en honor al prefecte M. Sulpicius Felix que havia pacificat la zona i construït les muralles de la ciutat.[4] A aquesta època es van iniciar una sèrie de campanyes militars per a pacificar la Mauritània que es van acabar el 152.[5]
- Segle III : Tot i que els romans s'havien retirat parcialment de més enllà del riu Loukkos, van mantenir un presidi a Sala fins al segle V.[6] S'hi han trobat objectes que evidencien que els contactes comercials entre Sala i Europa van continuar dirant l'època visigòtica i bizantina, fins al segle VII[7] Sala podria haver estat un centre comercial entre Europa i les Illes Porpres, productores de murex (closques de mol·luscs).[8]
Durant l'època medieval la ciutat va marxar abandonant lentament fins que el 1154 fou abandonada totalment i la població es va desplaçar cap a la moderna Salé. El Terratrèmol de Lisboa de 1755 va afectar moltes esructures de l'antiga colònia.
Patrimoni Mundial
Com que està a la zona metropolitana de Rabat, el 2012 fou declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.[9] [10] [11]
Referències
- ↑ Gsell, Stéphane; Carcopino «La base de M. Sulpicius Félix et le décret des décurions de Sala» (en francès). Mélanges d'archéologie et d'histoire, 1931, pàg. 28.
- ↑ Sala Colonia (in French)
- ↑ Brown, Kenneth L. Eddif. Les Gens de Salé, 2001. ISBN 9789981090538.
- ↑ Éditions Bréal. [[[:Plantilla:Google Livres]] L'Afrique romaine : De l'Atlantique à la Tripolitaine (69-439 ap. J.-C.)], 2006. ISBN 9782749505749.
- ↑ (anglès) Routledge. [[[:Plantilla:Google Livres]] The Story of the Roman amphitheatre], 2000. ISBN 9780415165938.
- ↑ Notitia Dignitatum, (Occ, XXVII)[1]
- ↑ J. Boube, 1983-84 : Éléments de ceinturon wisigothiques et byzantins trouvés au Maroc. A: Bulletin d'archéologie marocaine, vol. XV, p. 281-297
- ↑ Maurice Euzennat, 1994 : Le périple d'Hannon. A: Comptes-rendus des séances de l'Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, vol. 138, no 2, p. 559-580.[2]
- ↑ «Rabat, Modern Capital and Historic City: a Shared Heritage». UNESCO, 2012. [Consulta: 6 octubre 2013].
- ↑ «Rabat». World Heritage Site, setembre 2013. [Consulta: 6 octubre 2013].
- ↑ «Rabat Named UNESCO World Heritage Site». Caribbean News Digital, 23-11-2012. [Consulta: 6 octubre 2013].
Bibliografia
- Luciana Jacobelli, « Les recherches archéologiques : la découverte de Sala Colonia », a: Le Parc archéologique de Chella, Centre interinstitutionnel euroméditerranéen pour le patrimoine, 2008 [3] pp. 19–20
- Stéphane Gsell i Jérôme Carcopino, « La base de M. Sulpicius Félix et le décret des décurions de Sala », a: Mélanges d'archéologie et d'histoire, t. 48, 1931, p. 1-39. [4]
- Jean Boube, Les nécropoles de Sala, Paris, De Boccard, 1999, 608 p., 26 fig.