Santa Adelaida de Borgonya
 Adelaida i Otó I, escultures del s. XV (Catedral de Meissner) |
|
| emperadriu, vídua | |
|---|---|
| Nom secular | Margaret |
| Naixement | ~ 931 Orbe (Regne de Borgonya, actualment al Vaud, Suïssa) |
| Defunció | 16 de desembre de 999 Abadia de Seltz (Alsàcia, França) |
| Enterrament | Església de Saint-Étienne de Seltz |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 1085, Estrasburg per Otó de Büren, bisbe d'Estrasburg |
| Canonització | 1097, Roma per Urbà II |
| Festivitat | 16 de desembre |
| Fets destacables | Emperadriu consort i regent del Sacre Imperi Romanogermànic, muller d'Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic |
| Iconografia | Com a reina, oferint almoines a pobres; a la vora d'un vaixell |
Adelaida de Borgonya (Orbe, Regne de Borgonya, actual Suïssa, ca. 931 – Seltz, Alsàcia, 16 de desembre de 999) va ser emperadriu consort, esposa d'Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic i regent; va tenir una gran influència política a l'Europa del seu temps. És venerada com a santa per l'Església catòlica.
Vida [modifica]
Nascuda a Orbe (Vaud, Regne de Borgonya) (Urba) cap l'any 931, era filla del rei Rodolf II de Borgonya i de Berta de Suàbia, filla del duc Burcard II. Va casar-se, molt jove, amb el rei d'Itàlia Lotari II d'Arle. Segons una crònica, el seu sogre, Hug d'Arle la va deshonrar abans que arribés a consumar el matrimoni amb el fill.
Aviat quedà vídua, quan el seu marit va ser enverinat en 950 per Berenguer II, marquès d'Ivrea, que el substituí al regne i empresonà la reina Adelaida. Va fugir i es refugià al castell de Canossa, des d'on va demanar ajut a l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic que va acudir-hi, l'alliberà i derrotà Berenguer, coronant-se com a rei d'Itàlia i prenent Adelaida com a esposa en 951.
Els dos van ser consagrats emperadors pel papa Joan XII a Roma el febrer de 962. Adelaida, molt pietosa, va fer servir la seva influència per protegir l'Església i fer obres de caritat: va edificar esglésies i hospitals i va afavorir l'expansió de la reforma de l'orde de Cluny.
Va tornar a quedar vídua el 973. Es va allunya de la cort durant el regnat del seu fill Otó II a causa de la mala relació amb la seva jove Teofània, que va aconseguir que la reina mare fos expulsada de la cort en 978. Es va reconciliar amb el seu fill cap al 983, quan Otó II la nomenà virreina a Itàlia. El mateix any, però, morí Otó i, encara que va ser nomenada coregent del encara petit Otó III, Teofània, l'altra coregent va fer-la abdicar i la va desterrar. En morir Teofània, el 991, va tornar i va exercir com a regent fins al 995, que Otó III va assolir la majoria d'edat. L'ajudà en la regència el bisbe de Magúncia san Willigis.
Des de llavors, Adelaida es va dedicar a les obres de caritat i a la fundació de monestirs i esglésies. Es va retirar a l'abadia de Seltz, que ella mateixa havia fundat el 991. No va professar-hi com a monja, però hi visqué com una religiosa més, seguint-ne la regla monàstica. Hi va morir el 16 de desembre de 999.
Veneració [modifica]
Sebollida a la mateixa abadia, les seves relíquies van ser traslladades el 1307, quan una inundació va destruir-la, a l'església parroquial de Seltz, on són encara avui. És venerada, especialment a Alemanya, com a santa. La seva festivitat és el 16 de desembre.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Adelaida de Borgonya |
