Santiago Fernández Negrete
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 de febrer de 1799 Villatresmil Tineo |
| Mort | 1875 Barcelona |
 Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques | |
| 14 de gener de 1851 – 5 d'abril de 1851 | |
| President | Juan Bravo Murillo |
| Ministre de Justícia | |
| 2 de juliol de 1858 – 17 de gener de 1863 | |
| President | Leopoldo O'Donnell |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Partit | Unió Liberal |
Santiago Fernández Negrete (Villatresmil, Tineo, 11 de febrer de 1799– Barcelona, 1875) va ser un polític espanyol, ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Biografia
Va estudiar en la Universitat d'Oviedo Cànons i Jurisprudència i va concloure Dret en la Universitat Complutense de Madrid, a Alcalá de Henares. En 1843 va ser escollit diputat per Badajoz[1][2] i la seva activitat parlamentària va durar sense amb prou feines interrupció fins a les legislatura de 1864-1865.
Liberal convençut i represaliat en el regnat de Ferran VII d'Espanya, en 1865 és nomenat Senador vitalici,[3] i en 1851, ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques en el govern de Juan Bravo Murillo. Més tard, des de 1859 al 1863 seria ministre de Gracia i Justícia, al govern de Leopoldo O'Donnell. En aquest càrrec, va tenir una molt important participació en l'elaboració de la llei hipotecària.[4] A més, en el seu mandat el Ministeri va comprar, en 1862, el Palau de Camposagrado, a Oviedo, habilitant-ho com a Audiència Territorial. Va ser retratat per l'artista sevillà Rafael Díaz de Benjumea.
Referències
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Saturnino Calderón Collantes |
Ministre de Comerç, Instrucció i Obres Públiques (gener-abril) 1851 |
Succeït per: Fermín Arteta Sesma |
| Precedit per: José María Fernández de la Hoz Gómez |
Ministre de Gràcia i Justícia 1858-1863 |
Succeït per: Nicómedes Pastor Díaz |
_Pillars_of_Hercules_Variant.svg){kind=small}
