Santuari de Santa Maria Magdalena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Maria Magdalena  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Arquitecte | Josep Sala Sala | |||
| Construcció | 1918 - 1946 | |||
| Dedicat a | Maria Magdalena | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Novelda (el Vinalopó Mitjà) | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 03.29.093-007 | |||
| Activitat | ||||
| Categoria | santuari festivitat = Maria Magdalena | |||
| Diòcesi | arquebisbat de València | |||
| Religió | catolicisme | |||
El Santuari de Santa Maria Magdalena és un edifici religiós que es troba al municipi valencià de Novelda, al Vinalopó Mitjà.
Història[modifica]
Edificat a partir del projecte traçat per l'enginyer novelder Josep Sala Sala durant els seus estudis a Catalunya, la seva construcció, començada el 1918, va necessitar tres fases (una de les quals de paralització), per donar-lo per acabat el 1946.[1] Acabada la guerra civil, per al finançament de les obres es varen emprar diferents recursos, com ara les gales líriques de sarsuela on van intervenir el director orquestral Asterio Mira, el baríton novelder Eduardo Mateo-Quirant i sa dona, la tiple Josefina Landete (pares ambdós de la també tiple Paloma Mairant), entre d'altres.[2]
Característiques[modifica]
Va ser construït dintre de l'estil de principis de segle XX conegut com a modernisme català a partir del projecte traçat per l'enginyer novelder Josep Sala Sala, que el va realitzar durant els seus estudis a Catalunya. Guarda una certa semblança amb el Temple Expiatori de la Sagrada Família d'Antoni Gaudí. Té forma de pitxer, simbolitzant el pitxer que la Santa va portar de bàlsam a Jesús. Aquesta forma original és també única en el món.
En la façana principal destaquen dues torres laterals de 25 m. d'altura culminades per una creu de pedra natural, que també es troba en la cúpula i sobre els arcs superiors de la façana. Els motius decoratius tenen antecedents en els estils medievals, barrocs i en la mateixa natura. Aquestes influències van dur a l'autor a combinar cudols del riu Vinalopó, manises policromades, rajoles rogenques, maçoneria, entre altres, que es reflecteixen per tot l'exterior de l'edifici.
L'interior del santuari està compost per una nau central rectangular amb dos espais laterals adossats; al fons, en l'absis, es troba el cambril de Santa Maria Magdalena, patrona de Novelda, i darrere de l'altar es pot admirar un bell quadre atribuït a Gastó Castelló. Des de finals del segle XX s'efectua, lentament, la incorporació d'un orgue de grans dimensions fabricat totalment en marbre. Obra de l'orguener Iván Larrea, podria ser el primer a tot el món de les seues característiques.
Referències[modifica]
- ↑ Santuari de Santa Maria Magdalena, Ajuntament de Novelda. [Consultat el 23/02/2020].
- ↑ Manuel Torregrosa Valero i Manuel Boyer Cremades, Josefina Landete y Eduardo Mateo. Publicació anual Betania, (Novelda, 2005)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santuari de Santa Maria Magdalena |
- El lent procés de l'orgue de pedra Arxivat 2012-11-02 a Wayback Machine.