Sipahis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Sipahis foren soldats otomans, utilitzant-se el terme en el sentit de cavallers (els infants eren els geníssers).

Van sorgir al començament del imperi i pel seu manteniment van rebre feus (khass als nivells més elevats i timars o ziamets a la resta). Els sipahis d'una província estaven sota comandament del governador o beglerbegi que els cridava a la mobilització quan calia. Progressivament però fou necessari compensar la seva absència de les terres amb diners; les terres eren hereditàries però si el fill era menor a la mort del pare s'havia de buscar un sipahi substitut (djebeli); si no hi havia hereu o substitut la terra retornava a l'estat i les administrava un mewkufatdji fins que eren altre cop concedides. Es creu que hi va arribar a haver uns 150.000 sipahis amb terres.

Al segle XVIII van esdevenir un cos obsolet enfrontat a exèrcits professionals i el 1847, durant el Tanzimat, foren suprimits i els timars i ziamets van haver de ser retornats a l'estat a canvi d'una compensació equivalent a la meitat dels ingressos fiscals.

Una divisió de cavalleria (de les 6 permanents de l'exèrcit otomà) s'anomenava divisió Sipahi, i ocupava el costat dret del sultà en batalla. Aquest nom es va acabar donant a tota la cavalleria permanent otomana.

A l'Àfrica del nord otomana foren un cos policial anomenat sibahi (plural Sabaihiyya).

Referència[modifica | modifica el codi]

  • Enciclopèdia de l'Islam, IX, 681 i 682.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sipahis